Brillas, Pagans i Fontana
Aquesta és, estrictament, una empresa química. Però la seva vinculació al sector de la pell és total. I la història d’aquest sector no s’entendria sense recordar el paper fonamental en la modernització de la indústria que representen els extractes adobants.
Era evident per a qualsevol observador de les adoberies tradicionals que el seu punt flac era el llarguíssim període de temps des que la pell arribava a l’establiment fins que aquesta estava ben adobada.
Congrés internacional dels químics del cuir, Torí 1904. Hi participà Albert Fontana (Extractos Curtientes y Productos Químicos, SA 1902-1952).
Va ser a França i a Itàlia on es treballà en la recerca d’uns extractes vegetals adobants que, per la seva concentració de taní, acceleressin el procés d’adobatge. Al mateix temps, al final del segle XIX un americà trobava un primer adob mineral: l’adob al crom.
L’any 1902, Josep Brillas i Pere Pagans constituïren la societat regular col·lectiva Brillas i Pagans, que es proposava la fabricació i la venda d’extractes adobants d’origen vegetal. Aquest fet comportà la seva introducció a Catalunya i a l’estat i trencà els motlles existents. La societat es constituí amb un capital de 50 000 ptes.
La fàbrica de Brillas i Pagans s’instal·là a Celrà (Gironès). Els extractes es farien de la fusta —no de l’escorça tan sols— de castanyers i alzines. La localització de la fàbrica s’ha d’entendre com l’apropament a la primera matèria per part dels industrials. La fàbrica es posà en marxa ràpidament i l’acollida fou molt bona per part dels adobers catalans que assajaren el nou procediment.
Un any després de la constitució de la societat, aquesta es reconstituïa per donar entrada a un magatzemista de drogues, Albert Fontana i Esteve, amb establiment obert a la plaça de Montcada de Barcelona. La societat es dirà Brillas, Pagans i Companyia, el capital ha augmentat fins a 150 000 ptes i el domicili s’ha fixat també a la plaça de Montcada.
Màquines de vapor a la fàbrica de Celrà (Extractos Curtientes y Productos Químicos, SA 1902-1952).
Fàbrica de Celrà (Extractos Curtientes y Productos Químicos, SA 1902-1952). Brillas i Pagans començaren la fabricació d’extractes adobants el 1902 amb fàbrica a Celrà. Tenien el suport del químic Albert Fontana.
Però la millor incorporació fou la del fill del magatzemista, Albert, que estudiava aleshores química a Anglaterra, i que s’incorporarà a l’empresa i hi aportarà uns coneixements tècnics que seran decisius. El món de l’adoberia estava passant per uns anys en què es revisaven totalment els mètodes antics i en què els químics i els mecànics introduïen millores a un fort ritme. El 1904, Albert Fontana i Almeda assistia al Congrés Internacional de Químics del Cuir, que se celebrà a Torí, amb participació de les personalitats responsables del canvi tecnològic.
La conjunció dels coneixements tècnics de Fontana i la bona gestió comercial i administrativa de Brillas i Pagans assegurà l’èxit de l’empresa. Fontana renovà la maquinària, que consistia bàsicament en una màquina de vapor de 15 cavalls de potència, una trituradora que permetia treballar 1 000 kg de fusta l’hora i un evaporador al buit. La fàbrica obtenia diàriament uns 500 kg d’extracte líquid. Pocs anys més tard, la casa italiana Fratelli Durio donà a conèixer la seva patent, que permetia l’adobatge de les pells en bombos de fusta, els quals, a causa del seu moviment constant i la seva temperatura, afavorien el procés. La fàbrica de Celrà els incorporarà.
El germà d’Albert, Ferran Fontana, farà l’ofici del pare i el germà però fora de Catalunya. El 1910 marxarà a l’Argentina, on crearà la societat Fontana Limitada, que fabricarà extractes adobants procedents d’un arbre propi de l’Argentina, el quebratxo, que té un alt contingut de taní. L’extracte de quebratxo i d’altres fustes exòtiques, com el mirabolà o el quercitró, fou utilitzat pels adobadors catalans.
El 1913, Brillas, Pagans i Companyia comprà uns terrenys prop de Girona per a construir-hi una altra fàbrica amb maquinària nova. Però l’esclat de la Primera Guerra Mundial —1914— motivà una demanda extraordinària per part dels adobers, que no tenia espera ni admetia la construcció de nous establiments. Brillas i Pagans van fer mans i mànigues per refer els vells edificis de Celrà, sense aturar la producció, i abandonaren el projecte de la fàbrica gironina.
Extractes Adobants i Productes Químics, SA
El 1921 es constituí Extractes Adobants i Productes Químics, SA, que integrava el negoci industrial de Celrà i el comercial dels Fontana a Barcelona. En el sector comercial, però sempre dintre del que són els extractes adobants, adquiriren la representació de la Forestal Land, Timber and Railways, Co. Lt., de Londres, que havia absorbit la Fontana Limitada argentina i en el Consell d’Administració de la qual hi havia Ferran Fontana.
Anunci de la fàbrica de productes químics i extrets per adobar pells de Celdrà(“L’Autonomista”, 1934).
L’empresa industrial continuà creixent i desenvolupant noves tècniques. A Celrà s’instal·là una petita adoberia per a experimentar els seus extractes, que ara seran sòlids. L’exportació es consolidarà.
La iniciativa d’Albert Fontana obrirà un nou front industrial amb la creació, el 1933, d’una companyia amb domicili a Madrid, que es deia Fuerzas Económicas de Andalucía, SA. L’empresa es proposava explotar uns salts d’aigua a Quesada, província de Jaén, per a produir electricitat. Aquesta es destinava en part al consum de la comarca i l’excedent era destinat a la fabricació i el refinament d’oli d’oliva. Per extensió, de l’oli d’oliva es passà als sabons de tocador i d’aquí a la perfumeria. El nom comercial d’aquests productes serà el de Gota de Ámbar.
Amb la guerra civil, la fàbrica continuà treballant i l’empresa no va ser col·lectivitzada. Quan els antics operaris retornaren a Celrà el 1939, trobaren emmagatzemades 3 000 tones d’extractes adobants, una mercaderia que serà un bon punt de partida de la nova etapa. Alguns dels accionistes s’havien reunit a Sevilla durant la guerra, ciutat que ara es convertirà en una primera sucursal o delegació de l’empresa.
Les ampliacions de capital, unides al desenvolupament de les indústries catalanes, no eren autoritzades o retallades per les autoritats franquistes en aquells anys de postguerra. En canvi facilitaven el que era la industrialització a la resta d’Espanya. El 1942 es constituirà Extractos Curtientes del Norte de España, SA, que era de fet una repetició de l’empresa catalana, però amb fàbrica a Grado (Astúries). Tot i ser declarada industria de interés nacional, la producció no es va poder posar en marxa fins el 1945, ja que en aquells moments no era fàcil comprar la maquinària. La fàbrica asturiana treballava sobretot amb fusta de castanyer.
El 1942 es compraren les instal·lacions, a més de boscos d’alguns dels proveïdors, i es creà la Companyia General d’Explotacions Forestals, SA, a Anglès.
Els problemes de proveïment de primeres matèries, a causa de la dificultat per a importar-les, i la forta reducció de la producció de quebratxo a l’Argentina i el Paraguai impulsaren la recerca de noves zones i nous arbres rics en taní. El 1950 s’obtingué la concessió de 15 000 hectàrees de terreny, en el que era el protectorat espanyol al Marroc, per a l’explotació de mimoses, un arbre amb un bon rendiment pel que fa al taní.
El departament d’olis, sabons i perfumeria de l’empresa adquirirà plena autonomia el 1941 en constituir-se Productes Gota de Ámbar, SA, amb domicili i fàbrica a Barcelona.
Les dues empreses d’extractes, la catalana i l’asturiana, es mantindran gairebé amb la mateixa composició d’accionistes fins avançada la dècada dels anys vuitanta.