Resultats de la cerca

Fill d’un sastre de la família de pintors Rigau A Perpinyà potser fou aconsellat per Antoni Guerra el Vell Freqüentà a Montpeller els tallers de Pau Peset, Enric Verdier i Antoni Ranc, a través del qual es familiaritzà amb la manera de Van Dick, així com l’acadèmia de Joan de Troy Passà quatre anys a Lió i el 1681 arribà a París, on adoptà el nom de Hyacinthe Rigaud i l’any següent guanyà el concurs de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture amb el quadre Caín construint la ciutat d’Anoc Le Brun l’aconsellà de seguir els cursos de l’Académie i el 1685, en guanyar el premi de Roma, li…

La cadernera Carduelis carduelis , quan és adulta, presenta el plomatge més vistent d’entre els dels fringíllids, amb una coloració molt característica, com mostra aquest exemplar del Montseny Vallès Oriental Les caderneres, que atenyen 11-12 cm, són molt apreciades per llur cant, com a ocells de gàbia Joaquim Reberter La cadernera és un nidificador comú, present tot l’any arreu dels Països Catalans Cap al final de setembre i, més correntment, el final d’octubre, ens arriben a més a més nombrosos individus centreuropeus Aquesta migració, que es caracteritza per un si fa no fa continu…

Situació Dues tombes paralleles, del tipus banyera, de les cinc que formen el conjunt de la necròpoli EFS Aquesta necròpoli és al sud-est de l’Aranyó, en una petita serra de forma allargassada, parcialment coberta de coscolls, la qual correspon geomorfològicament a un canal antic de pedra sorrenca sobre nivells de margues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG522187 Per tal d’accedir a la petita localitat de l’Aranyó cal prendre la carretera L-303, que surt des de Cervera, en direcció nord-oest Necròpoli La petita serra on hi ha la necròpoli té senyals d’extracció de pedra i d’una trinxera de la…

Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba,  on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…

Vida i obra De formació autodidàctica, collaborà assíduament al “Diario de Tarragona” El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a “Mirador” i redactor i crític de teatre a La Publicitat i “La Nau” Com a narrador publicà novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932, i Una nit 1935 les dues darreres tracten episodis sentimentals…

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys…

El règim de Moammar al-Gaddafi, que va fer costat a Ben Ali durant l’aixecament popular a Tunísia, va veure com, a partir del mes de febrer, van prendre cos les protestes a Líbia Després de protestes aïllades a diferents ciutats del país, el 17 de febrer es va convocar una gran mobilització anomenada “el dia de la ira”, que va ser clarament inspirada pels moviments populars de Tunísia i Egipte, però que, tant per la magnitud de la repressió com per la resposta d’alguns manifestants, va agafar una dinàmica cada vegada més violenta Les tropes governamentals van abandonar Bengasi, la segona…

Fill de Luis Collar Moraza, militar destinat a la fortalesa de Sant Ferran de Figueres, i de la mestra darniuenca Margarida Serra i Capalleras L’any 1921 inicià la seva carrera militar ingressant com a soldat de cavalleria al Regiment de Dragons Numància núm 11, amb seu a Barcelona Aquell mateix any marxà a l’Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, on es llicencià amb el grau d’alferes L’any 1923, a divuit anys, fou destinat al Marroc, on participà en accions de guerra contra les tropes d’Abd el-Krim, en el marc de la guerra del Marroc, i formà part, primer, del Regiment de Caçadors d’Alfons…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’Ernest Lluch 1976  Pèls i senyals , de Dolors Bramon, Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977  Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978  Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia 1984 Crítica…

Vida i obra Director de L’Instant en la seva segona etapa, collaborà a La Revista , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , Un Enemic del Poble , La Mainada , Esplai , Revista de Poesia , i Mirador , entre d’altres Tingué una breu trajectòria com a poeta, amb només tres llibres Primers poemes 1918, Trenta poemes 1919, i Tercer llibre de poemes 1922 Viatjà per Europa amb Carles Riba La seva primera comèdia, Les flames  1919, obtingué una menció honorífica al concurs convocat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic El 1921 publicà L’orb , drama amarat d’expressionisme negre, i la comèdia La…