Resultats de la cerca

El catxalot Physeter macrocephalus és un cetaci gregari que basa la seva estructura social en l’harem, regit sovint per un únic mascle reproductor Un 70 % dels mascles sexualment madurs queden exclosos cada any de les manades reproductores i neden en solitari o formant petits grups Per alimentar-se, el catxalot fa capbussades de fins 45 minuts de durada i arriba a baixar a profunditats superiors als 1500 m Aquesta extraordinària capacitat d’immersió no ha estat ben explicada, però se suposa que l’òrgan d’espermaceti deu tenir una funció reguladora de la flotabilitat, de manera que permet al…

Tenim poques referències personals d’aquest empresari, que d’altra banda és citat sempre que es parla de blondes durant la primera meitat del segle XIX La primera font documental —del 1828— el dóna com a resident a Martorell, però aviat el seu domicili serà a Barcelona Josep Margarit era una persona amb diners i amb relacions El 1835 fou un dels accionistes fundadors del diari madrileny El Español , al costat d’altres catalans com Gaspar de Remisa i Jaume Ceriola, residents aquests a la capital de l’estat Formà part de la Direcció —Consell d’Administració— de la companyia que…

El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…

L’ovella negra de la família viu a les Galápagos Confortablement installat en aigües tropicals que mai no baixen dels 15°C i que sovint superen els 25, Spheniscus mendiculus és un pingüí equatorial amant dels climes càlids Però és l’excepció, perquè als pingüins, en general, els agrada el fred Contràriament a la majoria dels altres animals, en efecte, llur nombre augmenta en direcció al pol Als antípodes climàtics del pingüí de les Galápagos, una altra espècie notable, l’enorme pingüí emperador Aptenodytes forsteri , fins i tot tria les latituds més australs, en ple continent antàrtic —el…

Situació i presentació El terme municipal d’Orpí té una extensió de 15,23 km 2 i els seus límits coincideixen amb els de l’antiga senyoria del castell i terme d’Orpí Limita al S amb la Llacuna, a l’W amb Santa Maria de Miralles, al N amb els municipis de Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, a l’E amb el terme de Carme i a tocar un punt al pujol d’Orpinell, al SE, amb el municipi penedesenc de Mediona Alt Penedès És situat al sector meridional de la comarca i de la Conca d’Òdena, a la vall mitjana de la riera de Carme, que corre en direcció W-E pel centre del territori, entre les…

És anomenada també pell fina

Introducció La tinya del raïm, o cuc del raïm Lobesia botrana , un lepidòpter, de la qual la fotografia mostra una larva que ha minat un gra, és un lepidòpter que constitueix un de tants flagells agrícoles provocats per insectes Les erugues de la tinya del raïm, en efecte, minen poncelles i fruits, i afavoreixen, a més, els atacs fúngics Rafael Campillo Els insectes incideixen d’una manera important en l’activitat humana Tot i que potser són més coneguts pels seus efectes perjudicials o molestos insectes picadors, transmissors de malalties, flagells de conreus, destructors de productes…

La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…

Situació i presentació El terme de Móra d’Ebre, d’una extensió de 45,12 km 2 confronta amb els municipis d’Ascó NW, Garcia N i NE, Móra la Nova E, Tivissa SE, Benissanet S, Corbera d’Ebre SW i la Fatarella W, aquests dos darrers termes de la Terra Alta El territori és situat a la dreta de l’Ebre, que fa de partió amb el terme de Móra la Nova municipi que formà part del l’antic terme de Móra d’Ebre, fins la seva segregació el 1840, a l’indret de la cubeta o depressió de Móra dipòsit de conglomerats, argiles i margues en la seva part central, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes oberts en…

Situació i presentació S’estén al sector més septentrional de la comarca i limita amb Cornudella de Montsant SE, la Morera de Montsant S, Margalef W, Juncosa NW i la Pobla de Cérvoles N, tots dos municipis de les Garrigues, i Vilanova de Prades E, que pertany a la comarca de la Conca de Barberà Comprèn una bona part de la vall alta del riu de Montsant procedent de les Muntanyes de Prades, que travessa el territori en direcció NE-SW formant un estret i abrupte congost entre els vessants meridionals de la serra de la Llena 924 m al punt més alt i els vessants septentrionals del massís de…