Resultats de la cerca

La capital és Patres L’antiga regió d’Acaia fou refugi de grups importants d’aqueus escapats de les invasions dòriques No tingué un paper destacat fins el 280 aC, en què fou creada la Lliga Aquea, el moviment polític més important de Grècia a l’època hellenística, al costat de la Lliga Etòlia La Lliga Aquea, ajudada per Roma, lluità alternativament amb Esparta i amb Macedònia Fou dissolta pels romans el 146 aC, i Acaia esdevingué província romana A partir de la conquesta romana, el nom d’Acaia serví per a designar tot Grècia Tiberi la incorporà a Macedònia 15 dC i Claudi en feu una província…

La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…

Aquest parentiu, anomenat històric o genètic , es basa en l’evolució divergent d’una primitiva llengua matriu, evolució vertebrada en unes lleis fonètiques, unes regles morfosintàctiques, etc, pròpies de cada branca Ajuda a conèixer aquest tronc originari la documentació antiga i el mètode comparatiu, iniciat per Bopp i Rask aquest permet la reconstrucció hipotètica de formes primitives i s’ha aplicat especialment a les llengües indoeuropees així, del sànscrit gaus , llatí bos , letó guovs , etc, es reconstrueix l’indoeuropeu gwows 'vaca’ El parentiu tipològic o, més pròpiament,…

A les llengües romàniques es tracta normalment d’un mot hereditari i d’un posterior manlleu savi al llatí o al grec cathedra > càtedra i cadira De vegades pot haver-hi més de dues solucions hospitale > hospital, hostal i hotel També es pot tractar de dues evolucions dialectals distintes cana/canya De vegades els dos membres d’un doblet són homòfons i només s’ha produït una bifurcació semàntica el test psicològic, per exemple, manllevat a l’anglès, té el mateix origen del test català El doblet pot ésser sintàctic o fonètic, segons si l’alternança de les dues solucions depèn…

L’islandès actual és tan pròxim al de l’època medieval feta abstracció d’alguns canvis fonètics que, iniciats vers el segle XII, no foren completats fins al XVIII que un infant pot llegir sense dificultats insuperables les velles sagues Les diferències dialectals, d’altra banda, són lleugeres i escasses, principalment d’índole fonètica, entre els parlars del sud i els del nord Lèxicament, la llengua és d’un purisme extraordinari, fruit de la reacció iniciada a la primeria del segle XIX per bandejar els nombrosos barbarismes que s’hi havien infiltrat L’alfabet llatí hi és…

La denominació procedeix del llatí vulgar goliardus , producte de l’encreuament de gula ‘gola’ i Goliat, considerat com a símbol diabòlic Impulsaren el conreu d’una poesia que, inspirada tant en les composicions populars com en les cultes des d’Horaci i Ovidi fins als contemporanis, cantava l’amor, la joventut, el vi i la primavera, alhora que, tot satiritzant, criticava la societat contemporània, especialment el món eclesiàstic Assajaren nous metres i ritmes mitjançant la combinació d’experiències anteriors La majoria d’aquestes composicions foren recollides en cançoners…

Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid Catedràtic de llatí a la Universitat de Granada des del 1955, passà a ocupar posteriorment la mateixa càtedra a la de Madrid Collaborà en diverses revistes científiques sobre temes de lingüística llatina i romànica i d’epigrafia D’entre els seus nombrosos treballs es destaquen Carácter convencional del ritmo 1971, Interpretación de los modos del verbo catalán 1972, Inscripciones romanas de Barcelona 1973, Estudis estructurals del català 1975, El préstamo fonológico 1976, Diátesis múltiple de la…

Dominicà, fou prior del convent de Perpinyà 1585 i catedràtic de teologia i rector 1586 de la Universitat de la mateixa vila Li fou encomanada la tasca del procés de canonització de Ramon de Penyafort, del qual escriví la biografia De laudabili vita 1595 Escriví el Llibre dels miracles de la santa relíquia del gloriós sant Joan Baptista 1590, on fonamenta el seu patriotisme en la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França, el Llibre de la translació dels màrtirs Abdó i Senén 1591 i un Epitome, en llatí, de les sentències de Pere Llombard 1595 En morir…

Doctor en medicina, és autor d’un Llibre de la pesta 1587, al final del qual hi ha un sonet seu pietós en castellà, i d’altres tractats en llatí sobre el mateix tema Colònia 1612 Un sonet seu en català figura entre els preliminars del Sermó d’ Onofre Menescal Afeccionat als clàssics, traduí alguns textos de Ciceró al català i d’altres al castellà com l’oració Pro lege Manilia i algunes lletres de les Familiars , amb notes i comentaris de caràcter autobiogràfic, conservats al ms 18 BUB Deixà escrit un discurs d’estil ciceronià, curiós exemple d’influència ciceroniana en l’oratòria…

Conté 36 poesies, gairebé totes recollides de la tradició oral per Bartomeu Rovirola i copiades en 1507-08 a Riudellots Conté peces de tema nadalenc, llaors i invocacions a la Mare de Déu Dues es relacionen amb temes de la Passió i, almenys quatre, amb el teatre nadalenc Hi fou incorporada, a més, una peça popular burlesca Una de les poesies sembla d’origen aragonès, una altra és llatina, i una tercera és farcida escrita en llatí i amb comentaris en català la resta és en català Ha estat editat per ECGirbal 1889-92, per Ernest Moliné i Brasés segurament el 1906, i per Josep Romeu…