Resultats de la cerca
Es mostren 1992 resultats
Els tapissos
Art gòtic
El tapís és un tipus de teixit destinat a la decoració d’interiors Difereix del teixit a la plana per la tècnica de realització, que s’anomena treball o tècnica de tapisseria El tapís es pot fer en dos tipus de teler vertical i horitzontal Un cop acabada la peça no és possible saber en quin tipus de teler ha estat fabricada Independentment de la classe de teler, el treball del tapís s’ha fet sempre manualment i es continua fent així El tapís, com a teixit, consta d’ordit i trama, i s’obté per l’encreuament d’ambdós L’ordit és el conjunt de fils parallels que es preparen en el teler Ha de…
el Pont de Bar

El Pont de Bar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi del Pont de Bar es creà l’any 1970 quan es fusionaren els antics termes d’Aristot 27,7 km 2 i de Toloriu 14,94 km 2 L’any 1970 el nou municipi adoptà el nom oficial d’Aristot i Toloriu, amb cap al Pont de Bar, que ha acabat donant nom al terme El terme es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Cerdanya A llevant confronta amb els municipis cerdans de Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet Al S limita amb Cava, Arsèguel, i amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran Anserall, i a ponent ho fa amb Estamariu i Anserall aquest darrer tanca…
Vies urinàries
Anatomia humana
Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims, amb un extrem en forma de…
Domenyo

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià; en direcció W-E el travessa el Túria, que en aquest sector passa profundament engorjat i que rep, per l’esquerra, el riu de Xelva.
El territori, molt muntanyós El Navazo, 1103 m alt, al límit meridional, és en gran part improductiu 4475 ha cobertes de pinedes, amb pastures per al bestiar de llana, i erms L’agricultura és de secà 1799 ha, amb garrofers, blat, ordi, oliveres i vinya Hi ha pedreres de caolí i de guix Parcialment negat pel pantà de Loriguilla, una part de la població s’installà el 1974 al municipi de Marines Camp de Túria i la resta es va traslladar el 1979 al mas del Carril, dins el terme municipal de Llíria Camp de Túria, on construïren el nou poble de Domenyo amb totes les dependències…
ribera de Taurinyà

La vall de Taurinyà més amunt del poble de Taurinyà
JoMV
Ribera
Curs fluvial del Conflent que davalla de la pica del Canigó (2 784 m alt.) i travessa els municipis de Taurinyà i Codalet i el monestir de Cuixà, per on arriba a la Tet prop de Prada.
La capçalera d’aquesta vall rep el nom de vall de Balaig, coberta de bosc avetar de Balaig, on es troba el refugi de Balaig, d’utilització forestal, i dels Cortalets, al límit amb el terme d’Estoer, el centre d’excursions més important del massís de Canigó
barranc de Riucós
Barranc
Curs d’aigua del Pallars Jussà, que neix al S de la roca de la Mola, dins el terme de Tremp, travessa el de Talarn i aflueix a la Noguera Pallaresa, per la dreta, prop de Tremp.
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
Banyeres de Mariola

Municipi
Municipi de l’Alcoià, al vessant occidental de la serra de Mariola.
Presenta un relleu molt abrupte, que arriba a 1 210 m d’altitud a l’alt de la Barcella i a 1 119 a la penya de la Blasca, i que baixa ràpidament devers el curs del Vinalopó, el qual travessa el terme d’est a oest Entre d’altres cursos d’aigua, desguassen al Vinalopó la Marjal, per la dreta, i el barranc de Pinarets, per l’esquerra L’àrea no conreada ocupa 2 900 ha el 58% del terme, i es troba sobretot a la serra de Mariola és ocupada per pins, pollancres i carrasques, i també per pastures permanents unes 1 500 ha Les terres conreades passen de les 2 000 ha el 41 % el regadiu en comprèn 358, i…
Hamburg
Ajuntament de la ciutat d’Hamburg
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, que constitueix el land homònim, a la capçalera de l’estuari de l’Elba.
Limita al S amb el land de la Baixa Saxònia i al N, amb el de Slesvig- Holstein Igual que Bremen, és una ciutat estat, que conserva una part de la seva independència medieval La major part del territori s’estén a la vora dreta de l’Elba, que el travessa d’E a W A la capçalera de l’estuari se situa Hamburg i, en una illa formada pels braços N i S del riu, Wilhelmsburg Les dàrsenes han estat construïdes a l’esquerra Les dues vores són enllaçades mitjançant un túnel subaquàtic L’expansió demogràfica, notable a la primera meitat del segle XX, experimentà els anys seixanta una…
Sala de Vilalleons (Sant Julià de Vilatorta)
Situació La Sala de Vilalleons és una domus que fou antiga casa senyorial del terme, convertit després en masia Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 44,0 —y 38,0 31 tdg 440380 Per arribar-hi cal anar a Vilalleons i prendre el camí que travessa el poble, passant per darrere l’absis de l’església En comptes d’agafar la direcció que mena a Puig-l’Agulla, cal seguir un camí en molt bon estat que surt a mà esquerra i que mena a la casa, visible des del poble estant GOP Història Aquesta domus o casa forta es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina