Resultats de la cerca
Es mostren 1119 resultats
Ànec blanc
L’ànec blanc Tadorna tadorna és un ànec corpulent que ateny 61 cm d’alçària, amb posat i vol més aviat d’oca Té el plomatge molt acolorit, amb el cap i el mirall verds i una característica faixa de color canyella que li envolta el cos a l’altura del pit, bé que, a distància, destaca solament el blanc i el negre El mascle a l’esquerra té una protuberància roja al bec que el distingeix de la femella exemplar de la dreta els polls són exclusivament blancs i negres, com s’aprecia en el dibuix, i els joves exemplar del fons, amb el bec rosat, mostren colors castanys al mantell i no tenen la…
El telègraf elèctric. 1791-1882
El telègraf elèctric, la innovació que obrí el món de les telecomunicacions amb la transmissió de senyals a llarga distància, fou inventat, al carrer de Petritxol de Barcelona, pel metge Francesc Salvà i Campillo Barcelona, 1751 – 1828 El 1795 ell mateix el va presentar en una conferència que impartí a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona, i un any més tard va preveure la telegrafia per cable submarí Línies telegràfiques utilitzades per l’emigració catalana i el telègraf elèctric dels Països Catalans Aquells mateixos anys, a Ginebra, París i Londres, uns altres científics de la Illustració van…
Cames llargues
El cames llargues Himantopus himantopus un típic ocell d’aiguamoll, és inconfusible per les llargues potes rosades a què alludeix el seu nom, que en vol li sobrepassen llargament el cos En període estival, normalment el mascle té el plomatge del cap negre, com es veu a la fotografia d’un exemplar del delta de l’Ebre La femella, en canvi, té el cap, i el coll blancs a l’època de la reproducció sol veure’s volant baix sobre els aiguamolls tot emetent el seu crit característic, protegint el niu L’adult ateny fins a 38 cm Marcella Chinchilla Dins del territori estudiat, és un ocell estival que…
Rat-penat de ferradura gran
El rat-penat de ferradura gran Rhinolophus ferrum-equinum és un dels quiròpters dels quals coneixem un nombre més gran de citacions al nostre país, si bé la majoria corresponen a individus isolats o a grups amb un nombre reduït d’individus L’espècie es reconeix fàcilment gràcies a les seves dimensions, considerablement grans, i a la forma de ferradura de l’excrescència nasal, dibuixada en detall Jordi Corbera, a partir de materials diversos És el rat-penat de ferradura més gran de tots els que habiten a Europa i la seva grandària és el tret que el distingeix de la resta d’espècies del…
corona catalanoaragonesa
Història
Estat, anomenat també modernament unió o confederació catalanoaragonesa, marc institucional dins el qual s’han desenvolupat històricament els Països Catalans i Aragó entre els segles XII i XVIII.
Orígens de la corona Principals fites de l’expansió de la corona de Catalunya i Aragó a l’Edat Mitjana Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella acomplert el 1150 Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei –només Peronella es…
guerra de Successió Hispànica
Història
Conflicte bèl·lic (1702-1715) originat per l’extinció de la branca hispànica dels Àustria en morir Carles II, l’encisat, l’any 1700.
Introducció Fases de la guerra de Successió De fet, aquest fou el darrer dels nombrosos enfrontaments desencadenats a Europa per la política expansionista de Lluís XIV de França A la mort de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó , l’emperador germànic Leopold I, Anglaterra i Holanda no acceptaren el testament últim del monarca traspassat, que cedia els regnes hispànics i llurs dependències territorials a Felip d’Anjou, net de Lluís XIV, i defensaren els drets successoris de l’altre pretendent, l’arxiduc Carles d’Àustria Fou decisiva en la formació d’aquesta coalició armada contrària als…
cala Llentrisca
Cala
Cala prop del cap de cala Llentrisca
i del puig de cala Llentrisca
(413 m alt.), zona muntanyosa i molt escarpada que forma l’extrem SW de l’illa d’Eivissa (municipi de Sant Josep de sa Talaia).
cap des Jueu
Promontori (240 m) de la costa occidental d’Eivissa, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, vers les illes des Vedranell i des Vedrà, a l’extrem del qual hi ha els penyals anomenats l’Oliva.
Hi ha la vella torre de guaita des Savinar
platja de Migjorn
Platja
Platja de la costa meridional d’Eivissa, dins la parròquia de Sant Francesc de ses Salines, al fons de la cala oberta entre les puntes Roma i de ses Portes, a llevant de la caseria de la Canal.
És molt freqüentada per banyistes
cala des Canar
Cala
Cala de la costa oriental d’Eivissa, al municipi de Santa Eulària del Riu, al nord de la punta d’Arabí, davant la petita illa des Canar
; ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l’illa.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina