Resultats de la cerca

Frontinià 516 - 540 Assistí al concili de Tarragona de l’any 516 L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums Estafili 540 - p 546 També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat Alici 589 - 590 Apareix com a bisbe de Girona en el III concili de Toledo, de l’any 589, on Recared i molts bisbes i magnats del…

Vida Sobre la base de la tradició heretada de G Rossini, V Bellini i G Donizetti reformà el gènere operístic italià i, a banda de ser el compositor d’òpera més important del seu país al segle XIX, fou, per als seus contemporanis, una de les ànimes del Risorgimento de la nova Itàlia Els seus pares, Carlo Verdi i Luigia Uttini, provenien de famílies de comerciants que durant el canvi de segle s’havien traslladat als voltants de Busseto D’aquest matrimoni nasqueren dos fills -Giuseppe i Giuseppa Francesca 1816 - 1833- i no sembla que l’ambient familiar fos tan humil com el mateix Verdi volgué…

L’art a cavall entre els segles XII i XIII presenta un conjunt de particularitats que sovint han fet que fos un moment oblidat o molt poc valorat pels historiadors de l’art, molt capficats en el moment romànic o ja en les novetats gòtiques De fet, els moments «de transició» acostumen a ser poca cosa més que l’excusa per començar o per cloure un determinat període artístic, que és on realment es desenvolupa l’activitat investigadora S’ha de tenir present, però, que la història i els seus diferents moments no tenen un principi i un final estrictes, sinó que el pas del temps és sempre fluid, i…

Situació i presentació El municipi de Térmens, d’una extensió de 27,54 km 2 , és al S de la comarca, al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre, riu que fa de termenal al NW amb els municipis de Balaguer i Menàrguens El terme confronta, a més, amb el de Vallfogona de Balaguer al NE i a llevant, més enllà del camí dels Arcs a Vallfogona al SE confronta amb Bellvís Pla d’Urgell, en part pel curs del Riu Corb, però enclou, també, un petit sector a l’esquerra d’aquest riu i al SW limita amb Vilanova de la Barca Segrià, en part per la Sèquia Nova L’important canal de FECSA,…

Situació i presentació El Ter constitueix el límit meridional i part de l’oriental del terme al SE el riu separa Sant Jordi del municipi de Foixà, que pertany ja al Baix Empordà, al S separa el municipi del de Flaçà, i al SW del de Sant Joan de Mollet A l’W el límit amb Cervià de Ter passa pel pla de les Riberes i, més amunt, passa vora el molí d’Hugues i separa al NW el terme amb el de Viladasens El límit nord-oriental, a l’esquerra de la riera de Romanyà, separa el municipi del de Vilopriu, i a l’E del de Colomers, ambdós del Baix Empordà El terme és drenat, doncs, pel Ter, la riera de…

Situació A 4 km al nord-oest de la vila de Peralada, prop de la riba esquerra del Llobregat d’Empordà, hi ha el Mas del Sepulcre, on es conserven les restes de l’antic priorat dels cavallers de l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem Mapa 258M781 Situació 31TEDG991853 Per arribar-hi hom pot seguir el mateix camí que indiquem per a Sant Nazari de les Olives Poc abans d’arribar a aquesta església, cal agafar un trencall, a mà esquerra, i seguir el camí, vora el qual hi ha el Mas del Sepulcre, que és a poca distància del marge esquerre del riu Llobregat d’Empordà També hi porta un camí que surt de…

Situació Aspecte que ofereix el mur sud d’aquest castell, que es dreça en un petit cingle sobre la població de Torrent de Cinca ECSA - JI Rodríguez El castell és situat sobre un cingle rocós a l’oest de la població de Torrent de Cinca, tot just sobre les seves darreres cases Mapa 31-16 415 Situació 31TBF773948 S’arriba a Torrent de Cinca en 5 km per la carretera N-211 que es pren a la sortida de Fraga, en direcció sud JRG Història Tot i que no surt esmentada en les cròniques de la conquesta, no hi ha dubte que la fortalesa de Torrent va caure en mans d’Alfons el Bataller en la famosa…

Alguns dels més grans poetes catalans moderns han estat uns grans viatgers O, si es vol, alguns dels grans viatgers catalans de la modernitat han estat grans poetes Jacint Verdaguer en fou un Però també cal esmentar Josep Carner, Joan Mascaró, Salvador Espriu, Josep M de Sagarra, Agustí Bartra i Joan Oliver, entre d’altres Grans poetes, grans viatgers 1874-1941 Aquests “grans viatgers” no pertanyien, exactament, ni al món dels potentats, ni al món dels aventurers Verdaguer feu de capellà d’una companyia de navegació Carner, de cònsol espanyol Riba, de becari Mascaró, de professor d’anglès…

Gerra d’aiguamans de cos globular, envernissada de color verd La decoració és formada per rosetes estampades i segells de roses i casetes en relleu Les nanses tenen forma d’animal És una obra barcelonina del segle XV Collecció privada – JACerdà La terrissa baixmedieval catalana, entesa com a tal la realitzada a partir del segle XIII fins al XVI, no fou motiu d’interès per la investigació arqueològica fins la darrera dècada del segle XX, ja que fins aleshores només s’havien dut a terme estudis de la ceràmica grisa d’època altmedieval De fet, la primera taula tipològica de formes de terrissa…

Al segle XVI, i fins a l’expansió de la moda dels castrati a la segona meitat del XVII, la veu de tenor, amb una tessitura molt similar a la del baríton modern, esdevingué la més important en el cant solista protagonisme compartit amb la veu de soprano en el repertori secular Fou en aquest període que sorgiren els primers tenors de fama internacional Giulio Caccini, compositor de Le nuove musiche i de Nove musiche e nuova maniera di scriverle obres fonamentals per a conèixer l’estil virtuós de les obres per a veu solista d’aquesta època, i Luigi Rossi, també cantant i compositor Si bé en les…