Resultats de la cerca
Es mostren 1594 resultats
Amédée-Ernest Chausson
Música
Compositor francès.
Vida Nasqué en una família acomodada que li pogué donar una educació culta i refinada De molt jove sovintejà els salons parisencs, on conegué V d’Indy, els pintors Odilon Redon i Paul Chenavard, i on es familiaritzà amb el gran repertori del Romanticisme i algunes obres de Bach i Beethoven Seguint els consells de la seva família, estudià dret, si bé només es dedicà puntualment a les lleis Des del 1879 estudià amb J Massenet al Conservatori de París, de qui rebé una considerable influència que es reflecteix en les seves primeres obres També assistí a les classes de C Franck, amb qui sentí una…
Adam de la Halle
Música
Compositor francès, considerat el darrer trobador.
Vida Les dades que hi ha sobre la seva vida són poc precises El cognom familiar era Le Bossu, però, per algun motiu desconegut, el seu pare, un burgès acomodat, fou anomenat de la Halle Adam es va casar amb Marie Le Jais cap al 1270 Per aquelles dates ja devia exercir la seva professió, perquè el seu principal contrincant en els jocs partits fou Jehan Bretel, mort el 1272 Baude Fastoul, que morí aquell mateix any, el cita en el seu Congé Vers el 1272, o fins i tot abans, hagué d’abandonar Arràs amb la seva família i refugiar-se a Douai Flandes a causa de certs problemes…
Georg Joseph Vogler
Música
Pianista, pedagog, teòric i compositor alemany.
Vida El 1763 començà els estudis de dret i humanitats a la universitat de Würzburg El 1770 anà a Mannheim, on entrà al servei de la cort del Palatinat Les obligacions que contragué no li impediren sojornar per un període de cinc anys a Itàlia -on conegué el Pare Martini- per tal d’ampliar els estudis de música i teologia El mateix papa Pius VI el nomenà cavaller de l’Orde de l’Esperó d’Or, honor del qual també gaudiren CW Gluck i WA Mozart Un cop finalitzat aquest viatge, el 1775 retornà a Mannheim com a segon kapellmeister i fundà la Mannheimer Tonschule, institució dedicada a la pedagogia…
Sigismondo d’India
Música
Compositor i cantant italià.
Vida Fou membre de la noblesa italiana i passà els primers anys del segle XVII viatjant per tot Itàlia, visitant les principals corts El 1608 estigué a Florència, on les seves cançons foren interpretades i admirades per Vittoria Archilei i Giulio Caccini Més tard obtingué també un gran èxit a Roma, i fou lloat pel cardenal Farnese i els músics i cantants més famosos del seu temps El 1610 anà al ducat de Parma i a Piacenza, on compongué música per a diverses festivitats El 1611 fou nomenat director de música de cambra a la cort del duc de Savoia a Torí, on restà fins el 1623 Bona part de la…
Fabià Estapé i Rodríguez
Historiografia catalana
Economista i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona 1946 i doctorà a la Universitat Madrid 1953 amb la tesi La reforma tributaria de 1845 1972 En la seva formació foren clau els professors Luis García de Valdeavellano i Arcimis, que li «aclarí el camí a seguir» i Joan Sardà i Dexeus, de qui aprengué que l’economia havia d’estar al servei de la societat i que, de vegades, calia explicar als ministres mesures inacceptables, com l’autarquia El seu gran mestre, però, fou l’austríac Joseph A Schumpeter, a qui descobrí el 1948 Aleshores s’interessà per la història del pensament econòmic, i descobrí Thorstein B Veblen…
Institut del Cinema Català
Cinematografia
Productora creada a Barcelona el 1975.
Nasqué amb el propòsit de treballar per la promoció i potenciació del cinema català i també dels Països Catalans, així com pel desenvolupament de la indústria cinematogràfica i la creació d’un cinema inscrit en la lluita democràtica Fou en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada 1975 que sorgí un projecte de creació d’una societat anònima amb el nom d’Institut de Cinema Català, i es redactà el manifest Per a un cinema català Els seus signants foren Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Jaime Camino, Carles Duran, Ramon Font, Josep Maria Forn, Romà Gubern, Francesc Pérez-…
Nova Zelanda 2015
Estat
El 2015 es va iniciar el mandat, per un període de dos anys, de Nova Zelanda com a membre no permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fet que ha de reforçar el perfil internacional del país Al mes de febrer, el primer ministre, John Key, va rebre dures crítiques de l'oposició per la decisió d'enviar personal militar a l'Iraq en tasques de suport a la lluita contra l'Estat Islàmic També en clau militar, Nova Zelanda va acollir al novembre les maniobres militars conjuntes --que preveuen activitats de resposta a les catàstrofes sobtades pel canvi climàtic-- de 2000 efectius dels…
Solitud
Portada de la primera edició de Solitud, de Víctor Català, il·lustrada per Josep Triadó i Mayol
© Fototeca.cat
Novel·la de Víctor Català, considerada per la crítica com la seva obra mestra.
Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista Joventut del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…
, ,
Hàbits nocius
En capítols precedents d’aquesta obra ja s’ha tractat de les conseqüències de diversos hàbits que poden ésser considerats nocius per les seves repercussions negatives per a la salut, com ara algunes pautes alimentàries inadequades o el sedentarisme En aquest capítol, fem referència a un altre tipus d’hàbit nociu, considerat en termes generals el més perillós el consum de diversos tòxics, és a dir, productes que contenen substàncies capaces d’ocasionar nombrosos efectes perniciosos per a la salut, i l’administració exagerada o reiterada dels quals provoca trastorns i/ o lesions en diversos…
Moammar al-Gaddafi
Militar
Política
Militar i polític libi.
Essent capità, el 1969 dirigí el cop d’estat que derrocà la monarquia d' Idrīs , després del qual esdevingué comandant en cap de les forces armades, primer ministre 1970-72, ministre de defensa 1970, president del Consell de la Revolució Líbia 1970-77 i president de la República 1977 El 1970 féu desmantellar les bases britàniques i dels EUA i expulsà del país els habitants d’origen europeu Fins els darrers anys del segle XX, la seva política interna es caracteritzà per la virulència antioccidental, el fervor islàmic, el culte a la personalitat plasmat, a semblança d’altres líders comunistes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
