Resultats de la cerca
Es mostren 3318 resultats
mas rònec
Història del dret català
Mas deshabitat o abandonat.
A causa de les epidèmies, tan freqüents, principalment després de la pesta del 1348, molts masos restaren deshabitats per mort dels masovers i, en alguns casos, sense deixar successió de pubilla Hom deia que el mas esdevenia ad benevisum Per un procediment judicial abreujat, els senyors s’incorporaven del domini útil, i el mas era establert a altres rústecs que hi eren adscrits En molts de casos els edificis del mas ja no tornaven a ésser ocupats i les terres eren adscrites en emfiteusi a altres masades i passaven a formar part de la gleva d’aquestes En els capbreus del començ del s XVI,…
parafina
Química
Sòlid translúcid blanc amb consistència cerosa, inodor i insípid, constituït principalment per una barreja d’hidrocarburs saturats.
És soluble en benzè, ligroïna, cloroform i disulfur de carboni, i insoluble en l’aigua Té una densitat entorn de 0,9 i es fon a 40-70°C Hom l’obté de la destillació del petroli Les seves propietats inèrcia química, no-toxicitat, poder hidrofòbic, resistivitat elèctrica, capacitat lubrificant, etc justifiquen la seva aplicació en la manufactura de ceres, paper parafinat, llumins, discs fonogràfics i diverses ceres protectores És emprat també com a aïllant elèctric, impermeabilitzant, en medicina i perfumeria i com a agent preservador d’un gran nombre de substàncies En microscòpia…
deformació
Tecnologia
Variació de la forma i àdhuc de l’estructura cristal·lina d’un cos produïda quan en canvien les forces internes.
La causa d’aquest canvi en la distribució dels esforços interns pot ésser l’augment o la disminució de la temperatura del medi o l’aplicació de forces exteriors La deformació, si és petita, creix proporcionalment a l’esforç L’interval de tensions en el qual l’afirmació anterior és vàlida és anomenat zona de comportament elàstic del material Ultrapassada aquesta zona, la deformació esdevé permanent en cessar l’esforç que l’ha originada, les propietats físiques del material són distintes de les que tenia inicialment En aquest cas hom diu que el material es comporta plàsticament Si…
norma
Lingüística i sociolingüística
Aspecte del llenguatge introduït per alguns lingüistes moderns (Hjelmslev i Coseriu, amb alguns matisos de diferència) en la clàssica dicotomia llengua i parla de Saussure.
Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com la més…
àlgebra tensorial
Matemàtiques
És, dins de l’àlgebra abstracta, una construcció d’una àlgebra associativa T(E) partint d’un espai vectorial V.
Sigui E un espai vectorial sobre un cos commutatiu K , per a cada parella p , q de nombres naturals, existeix una aplicació bilineal única T pq de T p E X T q E en T p+q E tal que, per a tot element x 1 ,, x p d’ E p i tot element x p+1 ,, x p+q d’ E q , T pq x 1 OOOoooOOO x p , x p+1 OOOoooOOO x p + q = x 1 OOOoooOOO x p+q , on T n E és la potència tensorial n -èsima d E Les aplicacions bilineals T pq defineixen sobre l’espai vectorial una estructura de K -àlgebra graduada És l’àlgebra tensorial de l’espai vectorial E i és designat T E
laboratori
laboratori químic modern
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Local disposat per a efectuar investigacions científiques o tècniques, anàlisis químiques, preparats farmacèutics, proves i assaigs industrials, etc.
Bé que sovint amb aquest mot hom entén el laboratori químic i el farmacèutic , cal esmentar també els de fisiologia, d' histologia, de toxicologia, d' electrònica , etc El treball desenvolupat en els laboratoris es caracteritza, d’una banda, per la precisió de les mesures efectuades, i de l’altra, per l’aplicació del mètode científic a la metodologia del treball Hom els pot classificar en laboratoris d’assaig , tant de primeres matèries com de producte elaborat, i laboratoris d’investigació , la qual pot ésser pura o aplicada El progrés extraordinari de l’electrònica ha permès d’…
policarbonat
Química
Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups carbonat (-O-CO-O-) repetits regularment al llarg de la cadena principal.
Poden ésser considerats com un tipus de polièsters Des del punt de vista industrial, el més important és el derivat del 2,2-bis4-hidroxifenilpropà, que presenta un elevat punt de fusió, juntament amb una notable estabilitat tèrmica i resistència a la hidròlisi àcida i a l’oxidació Hom l’obté per reacció del bisfenol esmentat amb fosgen en presència d’una base o per reacció del bisfenol amb carbonat de difenil generalment hom prefereix aquest darrer mètode Els policarbonats són substàncies transparents i rígides, que presenten bones propietats com a aïllants elèctrics Presenten l’inconvenient…
Pla Nacional de Joventut de Catalunya
Dret
Pla sectorial de coordinació en matèria de joventut que té per finalitat assegurar la coherència metodològica en l’actuació de les diverses institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut.
Determina les línies, els eixos i els objectius de les polítiques de joventut i és aplicat preferentment per les administracions públiques de Catalunya, tot respectant l’autonomia dels organismes als quals s’aplica i, en tot cas, exercides d’acord amb el Consell Rector del Pla, òrgan collegiat adscrit al departament competent en matèria de joventut En el Consell Rector del Pla hi ha representats els diversos ens que participen en l’establiment i aplicació de les polítiques de joventut l’Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de Joventut…
classificació
Química
Operació efectuada per a destriar les partícules sòlides grosses de les més fines, basada en llur diferència de grandària, pes o densitat, a fi d’obtenir agrupacions o classes de partícules iguals.
En la classificació hidràulica hom aprofita la diferent flotabilitat flotació o les velocitats distintes de sedimentació, per gravetat o centrifugació, de les partícules suspeses en un líquid generalment aigua En la caiguda de partícules sòlides en el si d’un líquid hom observa la formació de diferents capes separades de partícules segons llur velocitat de sedimentació, la qual depèn de la grandària, la forma i la natura respectives Hom pot fer la classificació en sec per garbellament, o bé per aeroclassificació En aquest darrer cas se sotmet el sòlid a un corrent d’aire ascendent, amb una…
dret gironí
Dret català
Dret especial de la regió de Girona (el comtat i, després, la vegueria), on des de temps antic s’aplicava el dret general de la Catalunya Vella; s’estengué també al seu bisbat i àdhuc al Ripollès i a la conca de la Tordera.
Molts privilegis reials per a la ciutat de Girona 1232, 1286, 1289, 1351 i sobretot 1284, que hi estenien els bons usos i costums de Barcelona, a la fi foren aplicats a tot el bisbat el 1284 s’introduí a Girona el Recognoverunt proceres Parallelament, s’anà creant un dret consuetudinari, recollit als repertoria dels juristes i als llibres de la cort de la vegueria i de la batllia de Girona també eren recollides algunes constitucions sinodals per raó de la preeminència del dret canònic Costums de Girona Actualment, l’àmbit d’aplicació d’aquest dret, incorporat en part al dret…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina