Resultats de la cerca
Es mostren 2432 resultats
Santa Magdalena de Talamanca
Art romànic
Situació Vista de l’interior, esfondrat, de la nau amb l’absis al fons, que té la coberta modificada F Junyent-A Mazcuñan L’església s’alça dalt un petit serradet situat sobre la carretera de Navarcles a Terrassa, a la banda nordenca del terme Long 1°56’28” — Lat 41°44’20” Per a anar-hi cal dirigir-se a Navarcles, on hom emprèn la carretera que mena a Terrassa Després d’haver passat el quilòmetre 29 i a frec de la carretera, es veu l’església dalt un turó, als peus del qual hom arriba per un camí que s’inicia a mà esquerra i que permetrà de deixar el cotxe sota mateix del serradet coronat per…
Mas de Serra-sanç (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de migjorn A desgrat de la seva ruïna, aquesta construcció encara deixa veure prou elements com per a endevinar-hi una típica funció de caire rural F Junyent-A Mazcuñan Les restes d’aquest edifici són situades dintre el municipi de Sallent a poca distància, vers tramuntana, de l’església de Sant Miquel de Serra-sanç, en un planell on es barregen els boscs i els conreus Long 1°53’40” - Lat 41°50’53” Un cop arribats al planell on s’alça l’església de Sant Miquel, cal prosseguir el camí, cosa de pocs metres, per a desviar-nos a l’esquerra,…
Santa Magdalena de Bell-lloc (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la capçalera de l’edifici des de l’interior, amb l’absis esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta esglesiola s’alcen dalt un tossal que es dreça proper al mas Martorell, situat a la banda sud-occidental del terme i no gens lluny del llogaret de Sant Ponç Long 1°52’42” - Lat 41°47’45” Per anar-hi cal emprendre la carretera que, amb origen a Manresa, mena cap a Berga En arribar al quilòmetre 7, cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter que, passant pel mas de Terradelles i pel mas de les Coves, deixa prop de la capella, a la qual…
Castell de Vilves (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Torre de la fortalesa, de base quadrada, que presenta dos tipus d’aparell ben diferenciats, fet que ha donat lloc a diverses hipòtesis sobre la seva datació ECSA - JA Adell L’element més notable que resta d’aquest castell és una torre que es troba al costat de l’església del poble de Vilves, a la riba esquerra del Segre Mapa 33-13328 Situació 31TCG411426 Si agafem la carretera que va d’Artesa de Segre cap a Tremp, poc després d’Artesa, abans de passar el Segre, surt a mà dreta la carretera que porta fins a Vilves La torre és dins del poble JBM Història Les referències documentals…
Castell de Cabrera d’Igualada
Art romànic
Situació Fragment de mur del clos que protegia aquesta fortalesa desapareguda ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell són situades dalt d’un pujol, sobre el congost de Capellades, al ribatge dret de l’Anoia, a la banda septentrional del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCF912968 Hom hi va per la carretera de Capellades a Martorell Poc abans del quilòmetre 2, a mà dreta, just abans de travessar un pont, hi ha el trencall, degudament senyalitzat, que mena al castell i a l’església de Sant Salvador FJM-AMB Història El terme de Cabrera és conegut des de l’any 995 Les primeres…
Sant Martí de Vilaverd
Art romànic
Situació Edifici d’origen romànic que conserva part de la nau i la porta de l’estructura primitiva, tot i haver estat molt modificat F Español Aquesta església és la parròquia del poble de Vilaverd, situat a la riba dreta del riu Francolí, al sud de Montblanc Mapa 34-16418 Situació 31TCF476777 Vilaverd és a uns 4 km de Montblanc per la carretera C-240, que va d’aquesta darrera població a Reus i passa pel bell mig del poble de Vilaverd Història Vilaverd va estar vinculat en origen a la jurisdicció o terme de Villasalva , el que seria amb el pas dels anys el futur Montblanc, quan es traslladà…
Rubèola i embaràs
Patologia humana
La rubèola és una malaltia d’origen víric fins fa poc temps molt freqüent, la incidència de la qual s’ha anat reduint a causa de la vaccinació sistemàtica que s’efectua contra aquesta malaltia durant la infantesa Si bé és una de les malalties característiques de la infància, si no s’ha patit de nen també es pot patir en l’edat adulta Si es contreu durant l’embaràs, la dona presenta els símptomes comuns d’aquesta malaltia, com ara són febre, tumefacció dels ganglis limfàtics i una erupció rosada que se sol iniciar a la cara i s’estén progressivament a la resta del cos De fet, per a la mare es…
Dolor. Còlic nefrític
Patologia humana
Un altre símptoma que poden causar les malalties de l’aparell urinari, com les de molts altres òrgans, és el dolor ocasionat per la irritació de les terminacions nervioses sensitives que hi ha en algunes estructures urinàries De manera característica, el dolor ocasionat pels trastorns dels òrgans interns, com els que constitueixen l’aparell urinari, es pot manifestar de dues maneres com a dolor local o com a dolor referit El dolor local és la sensació dolorosa que el pacient sent just a la zona del cos on es localitza l’òrgan afectat En canvi, el dolor referit és el que se sent en una zona de…
El Vapor
Historiografia catalana
Periòdic d’ideologia liberal publicat a Barcelona entre el 1833 i el 1838, subtitulat Periódico mercantil, político y literario de Cataluña, en què cal distingir diverses etapes.
Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon…
imitació

Exemple 1 - J.S. Bach: El clavicèmbal ben temprat, volum II, fuga III, BWV 848
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Represa o reproducció d’un tram melòdic en una o diverses veus diferents a la que inicialment l’ha enunciat o exposat.
La imitació és un dels recursos contrapuntístics més importants i el seu ús dona lloc al contrapunt imitatiu Es tracta d’un recurs compositiu que garanteix una notable coherència perquè, atès l’aprofitament d’un mateix tram melòdic, suposa una notable economia temàtica sense el risc, d’altra banda, d’incórrer en la monotonia, ja que es desplaça entre les diferents veus, que d’aquesta manera es reparteixen l’interès melòdic Exemple 2 - JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum I, fuga XVI, BWV 861 © Fototecacat/ Jesús Alises Pel que sembla, el concepte d’imitació inclou tot i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina