Resultats de la cerca
Es mostren 1175 resultats
subsistència
Filosofia
Cristianisme
Terme escolàstic, de significat no sempre precís, que designa aquella qualitat d’un ens o d’una essència en virtut de la qual aquests no necessiten d’un altre per a ésser el que són.
Traducció del terme grec hypóstasis , la subsistència no sols és pròpia de les substàncies de les quals les substàncies completes són perfectament subsistents , mentre que les substàncies incompletes —com l’ànima i el cos humà— només són imperfectament subsistents , ans també és pròpia dels gèneres i de les espècies
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…
música àrab
Música
Música pròpia dels àrabs.
Té com a base un conjunt de tradicions populars recollides d’antuvi oralment en els països afectats per la conquesta musulmana i codificades sota la influència de la teoria grega En el període preislàmic fins el 661 la música àrab, confinada a la península d’Aràbia, tingué un caràcter purament folklòric és el temps anomenat de la ignorància ǧāhiliyya , però amb una cultura poètica original i intensa, rica en imatges i accents, sobretot a l’islam Vers el s V sorgí una forma sàvia, la cassida En el període dels inicis de l’islam 661-762 la dinastia dels Omeies, installada a Damasc, entrà en…
Hugo Rafael Chávez Frías

Hugo Rafael Chávez Frías
© Agencia Cinco
Política
Polític i militar veneçolà.
Fill de mestres, es formà a l’Acadèmia Militar 1975 ascendí a tinent coronel el 1990 El 1982 fundà el Movimiento Bolivariano Revolucionario MBR-200 Empresonat en 1992-94 per un intent de cop d’estat, el 1994 fundà el Movimiento V República i el 1998 guanyà les eleccions a la presidència del país Ja en el càrrec, elaborà una nova constitució, aprovada en referèndum el 1999, que dotava la presidència d’amplis poders i fixava la convocatòria d’unes noves eleccions presidencials el 2000, que novament guanyà El seu populisme i la intervenció en el sector petrolier li valgueren un ampli suport dels…
Santa Llúcia de Puigmal (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Llúcia de Puigmal des del costat nord-oest F Tur L’antiga parròquia de Santa Llúcia de Puigmal es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal, a 870 m d’altitud, vora la confluència de les rieres de Torrents i de Santa Llúcia, abocada a la vall de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG470742 S’hi va per una pista que comença just a la collada de Sentigosa, a 1 064 m d’altitud, entre els punts quilomètrics 4 i 5 de la carretera GE-521, de Sant Joan de les Abadesses a Olot Amb un recorregut de 2,50 km vers el nord-est, hom hi arriba l’església és…
cobla
Literatura
Agrupament de versos travats pel sentit o, més generalment, per la rima o les rimes.
En la lírica medieval és sinònim d’estrofa Les cobles estrampes eren formades per un nombre determinat de versos generalment de vuit, blancs o solts, i en la lírica catalana medieval n’hi ha magnífics exemples, com ara el Cant espiritual d’Ausiàs Marc vint-i-vuit estrampes de versos decasíllabs o Just lo front port/vostra bella semblança de Jordi de Sant Jordi sis estrampes de vuit versos decasíllabs Els versos apariats poden arribar a constituir cobles de quatre, sis o vuit versos però no és adient de parlar de cobles quan els apariats només són elements constitutius de tirallongues…
Primera República Espanyola
Proclamació de la Primera República Espanyola al Congrés, segons un gravat publicat a La Ilustración Española y Americana
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de l’Estat espanyol que abasta des de l’11 de febrer de 1873 (en què fou proclamada la República per les corts, després d’haver abdicat Amadeu I d’Espanya) fins al 29 de desembre de 1874 (proclamació d’Alfons XII, a Sagunt, pel general Martínez de Campos), data inicial de la Restauració.
Hi ha dues etapes en la República la parlamentària que finalitzà la matinada del 3 de gener de 1874, quan les forces del general Pavía dissolgueren les corts i la presidencialista, en què es féu càrrec del poder executiu el general Serrano De vegades hom restringeix el nom de República a la primera època, i aleshores la segona és considerada un règim de transició En qualsevol cas, el govern de Serrano clou el Sexenni , obert per la revolució de setembre del 1868 Durant la primera etapa hi hagué quatre presidents del poder executiu suprema magistratura de la Primera República Figueras, Pi i…
Crònica universal del Principat de Catalunya
Portada de la Crònica universal del Principat de Catalunya, de Jeroni Pujades
© Fototeca.cat
Història general de Catalunya des de l’antiguitat fins a la mort del comte Ramon BerengerIV (1162) escrita per Jeroni Pujades.
La primera part de l’obra, fins a la invasió sarraïna, fou escrita en català i, acabada el 1606, fou publicada el 1609 la segona fou escrita en castellà i restà inèdita i sense revisar Possiblement Pujades només pensà de completar els Anales de Zurita en el període comtal català Si bé en un principi la intenció de Pujades fou combatre les fantasies d’E Barelles, acabà component una història general de Catalunya des de l’antiguitat fins al 1162, amb llargues descripcions geogràfiques Representa una acumulació considerable de material historiogràfic i documental, que procura conciliar els fets…
populisme
Nom amb el qual hom designa un tipus d’ideologia i de pràctica de moviments i partits polítics sorgits en diversos països entre el darrer quart del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
El terme és imprecís, atesa la vaguetat del concepte de “poble”, en el qual es fonamenta i del qual prové el seu acusat nacionalisme, amb el qual ha eludit diferències de classe o de minories etniconacionals Adreçat a grups socials amplis perjudicats per la industrialització i sovint encapçalat per líders carismàtics, la seva retòrica radical no sempre s’ha correspost amb la pràctica política Inicialment tingué, com és el cas del Populist Party nord-americà 1892 i del populisme rus una orientació agrària els anys trenta del segle XX arrelà especialment a l’Amèrica Llatina, en estats on a una…
vodevil
Música
Catalanització del terme francès vaudeville, que designa una cançó o poema francès de caràcter satíric dels segles XVII i XVIII i, per extensió, les comèdies musicals i els espectacles de varietats dels segles XIX i XX.
El terme fou el resultat de la corrupció i confusió de dues expressions vau de vire , una cançó popular normanda de caràcter satíric del segle XV, i voix de ville , una cançó refinada del segle XVI de caràcter líric o amatori La paraula vaudeville , d’ús comú a partir del final del segle XVI, feu gradualment referència al llarg del segle següent a cançons per a ballar i beure que, emprant melodies preexistents, satiritzaven els esdeveniments polítics o cortesans Al final del XVII i principi del XVIII foren introduïdes al teatre amb gran èxit i donaren lloc a les anomenades comédies en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina