Resultats de la cerca

Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia, començà els estudis de filosofia i lletres i de dret 1943-46 a la Universitat de Barcelona, però es llicencià a la Universitat de València 1946-48 Retornà a Vic, on havia fet el batxillerat i, en 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent i Subirà Més endavant, s’inicià en l’estudi de la…

Vida i obra Fill d’una família de mestres molt arrelada a Sabadell, el seu pare, Enric Casassas i Cantó, collaborà en l’aplec de dades de l’ Atlas pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer i publicà una petita monografia de caràcter local titulada Tona, estudi històric i geogràfic 1935 Lluís Casassas estudià a l’Institut-Escola, i tingué de professor de geografia Lluís Solé i Sabarís, amb el qual mantingué al llarg de la seva vida una estreta relació personal i intellectual Després de la Guerra Civil Espanyola, començà a estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona A causa de…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València entre el 1924 i el 1928 i feu el doctorat a Madrid El 1930 fou nomenat professor auxiliar de la Universitat de València, on exercí d’ajudant del catedràtic Lluís Pericot , amb el qual havia collaborat en algunes excavacions en el marc del Servei de Prehistòria de la Diputació de València Pertanyent a la generació d’universitaris valencianistes dels anys trenta, exiliat el 1939, desenvolupà una important tasca divulgativa sobre qüestions culturals i nacionals relacionades amb el País Valencià Com a historiador,…

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctorat Durant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar des del 1758 sobre temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari…

Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià durant l’Edat Mitjana i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana  Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia , feu el batxillerat a Vic i començà els estudis de filosofia i lletres i de dret a la Universitat de Barcelona 1943-46, però es llicencià a la Universitat de València 1948 i es doctorà a Barcelona 1983 Retornà a Vic i, entre 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on completà la seva formació com a romanista, introduint-se en el coneixement de la literatura catalana Tingué com a mestres, entre d’altres, Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer D’aquesta època daten les seves collaboracions a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on treballà amb Tomàs Carreras i Artau i Josep M Batista i Roca Fruit d’això fou el recull d’articles publicats en la revista  Penedès  durant la dècada de 1920, titulat  Folklore del Penedès Primers estudis literaris  …

Vida i obra Director del Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València 1950-82, dugué a terme un treball investigador que abastà des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, especialment la cultura ibèrica i la seva epigrafia Des dels anys universitaris i com a alumne de Ll Pericot mantingué contactes i collaborà amb el SIP, que poc abans havia fundat I Ballester Llicenciat a la Universitat de València el 1934, s’incorporà a la Universitat de Madrid per fer el doctorat, la qual cosa li permeté entrar en relació amb H Obermaier i A…

Agnello, G L’architettura aragonese-catalana in Italia , Palerm, 1969 Alcolea i Gil, S El palau Moja Una contribució destacada a l’arquitectura catalana del segle XVIII , Barcelona, 1987 Aliberch, R Las casas señoriales de Barcelona , Llibreria Dalmau, Barcelona, 1944 Alomar, G Guillem Sagrera y la arquitectura gótica del siglo XV , Barcelona, 1970 Amades, J Art popular la casa , La Neotípia, Barcelona, 1938 edició facsímil a Palma de Mallorca Arxiu de Tradicions Polulars/Olañeta, 1987 Badia i Homs, J Arquitectura medieval de l’Empordà , 3 vol Girona, 1977-1981 Bassegoda i Amigó, B El…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i el 1942, a l…

Estudià arquitectura 1883 i ciències exactes a Barcelona doctorat a Madrid el 1888 Arquitecte municipal de Mataró l’any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran 1893 i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— 1895, que té les característiques del seu estil inicial l’anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat 1896, dirigí la casa…