Resultats de la cerca
Es mostren 2600 resultats
Sant Joan d’Ovís (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Sector nord-est de l’església, amb l’absis i una gran capella adossada al mur de tramuntana ECSA - MÀ Font Aquesta església, dedicada a sant Joan Baptista, és situada al poble d’Ovís, emplaçat sobre uns conglomerats entre el barranc del mateix nom i el rierol de Sant Marc Mapa 32-10 213 Situació 31TCG082919 Des del despoblat de Santa Eulàlia de Betesa cal agafar l’antic camí de ferradura que al cap de mitja hora ens durà al poble d’Ovís Església És un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau L’església actualment està en procés d…
Léonin
Música
Compositor i poeta francès.
Vida Educat probablement a les escoles catedralícies de Notre-Dame de París, obtingué el títol de magister , és possible que primer en arts i després en teologia Al principi de la seva carrera serví com a canonge a la collegiata parisenca de Saint-Benoît, però cap al 1180 ja era canonge de Notre-Dame, lloc on romangué fins a esdevenir un dels seus canonges més vells Fos per l’origen de la seva família o pel seu talent, obtingué el favor del papa, el del rei de França i el d’un cardenal Com a poeta tingué prou importància perquè la seva obra més notable, la Historiae sacrae gestas ab origine…
Instituto de Estudios Alicantinos
Historiografia catalana
Institut cultural dependent de la Diputació Provincial d’Alacant, fundat el 1951 i transformat al començament dels anys vuitanta en Institut de Cultura Joan Gil-Albert.
Estava integrat dins el Patronat Josep Maria Quadrado CSIC i era membre 1979 de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales CECEL, organisme que contribuí a crear Segons els estatuts, la seva funció era la d’«orientar, coordinar i impulsar les recerques i estudis de naturalesa científica, literària i artística en la província d’Alacant, preferentment en totes aquelles matèries de caràcter i interès local» Estava organitzat en diverses seccions especialitzades dedicades respectivament a la literatura, les arts plàstiques, la música, els llibres i les biblioteques, la fotografia i…
Bernardí Gomes i Miedes
Historiografia catalana
Ardiaca de Morvedre i canonge de la seu de València.
Vida i obra Arribà a ser bisbe d’Albarrasí 1585 Sembla que posseí una formació humanística àmplia, atès que residí a Roma més de deu anys i viatjà per diversos països europeus A més de redactar tractats mèdics i espirituals, escriví algunes epístoles literàries i erudites, molt del gust dels humanistes Però, especialment, s’interessà per la història del rei Jaume I i per les seves gestes Fruit d’aquesta afecció per la vida i les actuacions bèlliques i polítiques d’aquell rei, traduí al llatí la Crònica del Conqueridor, i després al castellà En tots dos casos, però, darrere de l’interès…
Xavier García i Albiol

Xavier García i Albiol
Política
Polític.
Cursà estudis de dret i ingressà al Partido Popular PP el 1990, i en presidí el grup local a Badalona del 1990 al 1996 i, novament, a partir del 2001 Ha ocupat també la secretaria general del PP de Barcelona 1995-2000 Del 2000 al 2003 fou vicesecretari general d’organització del PP de Catalunya del 2003 al 2005, secretari de política municipal, i del 2005 al 2008, vicesecretari d’organització Regidor i president del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Badalona des del 1991, del 2011 al 2015 fou alcalde d’aquesta població, president del Grup Popular a la Diputació de Barcelona i portaveu…
Pier Paolo Pasolini
Cinematografia
Escriptor i autor cinematogràfic italià.
Influït per Gramsci, intentà d’empeltar un filologisme d’ascendència hermètica en el tronc de l’ideologisme marxista Crític, narrador i poeta, lluità per la revaloració del fet de creació popular i, sobretot, del dialecte de primer, el friülès, com a expressió d’una realitat En són testimoni diversos estudis crítics, històrics i estilístics Passione e ideologia , 1960, antologies Poesia dialettale del Novecento , 1952 Canzoniere italiano , 1955 Poesia popolare italiana , 1960 i les novelles Ragazzi di vita, 1955 Una vita violenta , 1959 En les novelles, però, l’autor recorre a l’argot del…
República Democràtica del Congo 2015
Estat
En un intent de superar la crisi institucional, el president, Joseph Kabila, va convocar al final de novembre un "diàleg nacional inclusiu", una proposta rebutjada de manera contundent per les dues coalicions opositores la Dinàmica de l'Oposició congolesa i l'anomenat G7, és a dir, els set dirigents que havien estat expulsats de l'Aliança per la Majoria Presidencial, la coalició que donava suport a Kabila, per haver signat una carta en què demanaven al president que respectés la Constitució i en què l'acusaven de maniobrar per mantenir-se en el poder La principal formació…
Angola 2016
Estat
En un moment de greu crisi econòmica, causada pel descens del preu del petroli, el president José Eduardo dos Santos va ser reelegit com a màxim líder del Moviment Popular d’Alliberament d’Angola MPLA, en el congrés celebrat a l’agost Dos Santos, en el poder des del 1979, no va deixar dubtes que es presentarà a les eleccions legislatives del 2017 i va fer entrar en el comitè central del partit dos del seus fills, José Filomeno, conegut com Zenú , i Welwitschia José, Tchizé Uns quants mesos abans, havia collocat la seva filla primogènita Isabel al capdavant de Sonangol EP, l’empresa pública…
Albània 2017
Estat
L’actualitat política albanesa va estar marcada per la celebració d’eleccions parlamentàries el mes de juny El Partit Socialista que dirigeix el primer ministre, Edi Rama, va obtenir la majoria absoluta en aconseguir 74 escons dels 140 que té el Parlament L’altra cara de la moneda va ser la del Partit Democràtic albanès, principal formació de l’oposició, que va obtenir 43 escons, 7 menys que en l’anterior contesa electoral del 2013 Aquesta victòria, segons molts analistes, va significar el suport d’una bona part de la ciutadania albanesa a les polítiques reformistes impulsades per Rama en el…
Bielorússia 2011
Estat
El 19 de desembre de 2010 hi va haver eleccions presidencials a Bielorússia Aleksandr Lukaixenko, que ostenta el càrrec des del 1994 i que ha estat acusat en nombroses ocasions de despotisme, va tornar a vèncer, aquesta vegada amb el 79,7% dels vots El seu immediat rival, Andrei Sannikov, líder del moviment “Per una Bielorússia europea”, va obtenir només el 2,6% els mesos previs a les eleccions hi va haver diverses irregularitats, la més alarmant de les quals va ser que el cap de premsa de Sannikov, Aleh Bjabenin, va aparèixer penjat sense cap indici de suïcidi L’OSCE, la Unió Europea i els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina