Resultats de la cerca
Es mostren 1454 resultats
Banca Arnús SA (1910-1947)
La creació El 1910 es dissolgué Manuel Arnús i Companyia, en marxar Manuel Arnús i Josep Garí Gonçal Arnús i Pallós, nascut el 31 de juliol de 1878, era fill d’Emili Arnús i d’Elisabet Pallós i Prats, i nét de Don Evaristo Tenia la propietat del passatge del Rellotge, un local d’importància quasi mítica per als barcelonins i un autèntic actiu econòmic, però cap experiència bancària Entrà aleshores en escena el seu advocat i amic Francesc Cambó, fundador de la Lliga Regionalista i polític en actiu És molt probable que fos Cambó qui donà la idea a Gonçal Arnús de crear un banc pel seu compte,…
Relació de parròquies del bisbat de Vic
Art romànic
Document núm 1 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 1 Document núm 2 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 2 Document núm 3 Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, Extra Inventari núm 4702 Document nùm 2 Document núm 1 Document nùm 3 Parròquia de Sant Pere d’Osor, arx Sant Hilari Pbr de Sto Petro de Osor IX Pbr de Sto Petro de Osor VIII Ecclam Sci Petri de Osor Santa Creu d’Horta, durant segles sufragània d’Osor municipi d’Osor Pbr de Sta Cruce IIII Pbr de Sta Cruce IIII S Crucis Sant Hilari Sacalm, amb les seves sufragànies històriques de…
La crisi baix-medieval
“La gent moria de fam pels carrers i per les places…” 1314-17 “Una terrible mortaldat es va difondre per quasi tota la superfície del globus Res de semblant no s’havia conegut fins aleshores Els vius amb prou feines eren suficients per a enterrar els morts…” 1348 “El testimoni va declarar que durant tota la seva vida no ha vist res més que guerra al país… i va afegir que les terres que envolten la ciutat, tot i que eren bones i fèrtils, actualment estaven deshabitades…” final del segle XIV De sobte, tanmateix sense la cruesa cridanera d’aquests paràgrafs documentals, deliberadament…
Ex-Libris i exlibrisme a Catalunya
Notes per a una història singular Tot i que els ex-libris –aquestes marques de propietat que s’adhereixen a les guardes d’un llibre per indicar-ne la pertinença-nasqueren, pròpiament, just després de la invenció de la impremta dins, ja, la segona meitat del segle XV, és fàcilment presumible que, funcionalment considerats com a simples inscripcions manuscrites, hagin acompanyat els llibres en la gairebé tres vegades millenària història de la seva existència Tanmateix, no manquen documents en l’etapa preexlibrística anterior a la impremta, com la plaqueta de terra cuita esmaltada en blau cel,…
la Noguera

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…
Llimiana

Vista del poble de Llimiana (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Pallars Jussà.
Situació i presentació El municipi de Llimiana, de 41,68 km 2 , es troba al sector meridional de la comarca del Pallars Jussà, limítrof amb la Noguera Limita al N i a l’E amb el terme de Gavet de la Conca, al S amb Vilanova de Meià Noguera i l’enclavament de Rúbies Camarasa, Noguera i a l’W amb el terme de Guàrdia de Noguera Els límits físics són prou definits en el sector meridional i de ponent d’una banda la carena del Montsec de Rúbies separa el terme de Llimiana dels municipis de la Noguera, mentre que d’altra banda el pas dels Terradets i el pantà dels Terradets formen límit amb el…
Castell de Tornamira (Oristà)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, del conjunt, en el qual destaca la torre circular, envoltada de diverses sales i dependències G Orriols La casa de Tornamira, o castell del mateix nom, és situada vora el poble de la Torre d’Oristà, perfectament visible des d’aquest Ací és conegut per Tornamira o castell dels moros Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 22,2 —y 44,8 31 tdg 222448 Per arribar-hi cal prendre el trencall de la carretera que surt d’Oristà en direcció a la Torre d’Oristà, la qual es troba un parell de quilòmetres més avall…
Castell de les Bons (Encamp)
Art romànic
Situació Castell de les Bons Vista de la torre dita Torre dels Moros, abans de la restauració JM Ubach Els vestigis del que fou castell de les Bons es troben emplaçats al mateix indret i al costat de l’església de Sant Romà De manera que tant la situació com el camí per a arribar-hi són els mateixos Castell Al lloc de les Bons hi ha les restes del que fou un dels conjunts més importants d’època medieval que hi hagué a Andorra De les primitives construccions, a part l’església dedicada a Sant Romà, resta ben poca cosa Al peu d’aquest conjunt, segurament ben a prop del que devia ésser el nucli…
Castell de Fals (Fonollosa)
Art romànic
Situació Les torres del castell, juntament amb l’antiga església parroquial, s’alcen, separades per un D barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa, a l’extrem del pla i a la banda llevantina del terme Long 1°44’08” — Lat 41°45’27” Una vista del conjunt de les fortificacions que resten de l’antic castell, amb dues torres de les quals l’adossada a les construccions modernes és l’element més interessant i antic J Pagans-TAVISA Una vista del conjunt del castell encimbellat dalt un turó i amb la torre alt-medieval encara persistent J Pagans-TAVISA S’hi va agafant la carretera de Manresa a…
Castell de Calders
Art romànic
Situació Les ruïnes del castell, conjuntament amb unes restes que hom atribueix a l’església de Santa Maria, són encinglerades dalt un turó de forma cònica que es dreça en una clotada solcada pel riu Calders i oberta a la banda meridional del poble, el qual s’aixeca per sobre del castell Long 1°59’40” — Lat 41°46’52” Un aspecte de les ruïnes del castell des del costat sud-oriental Hom hi pot veure, a primer terme, la muralla i al fons la torre, mig esfondrada, que presideix el conjunt de la construcció F Junyent-A Mazcuñan Vista del turó coronat per les restes del castell F Junyent-A Mazcuñan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina