Resultats de la cerca
Es mostren 949 resultats
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…
Treballar, obeir i callar
Per a la majoria dels catalans, valencians i illencs, els records dels anys quaranta podrien sintetitzar-se amb el títol d’aquest capítol, perquè, efectivament, van ser anys de treball dur i difícil, anys d’obediència als “superiors” polítics i socials, anys de silenci obligat davant una repressió política i social d’una magnitud extraordinària i no comparable a cap altra situació de la història contemporània espanyola Treballar, obeir i callar eren les úniques alternatives per a la majoria de la població, en un context de penúria després d’una guerra civil que havia provocat importants…
A la recerca de l’home nou
Les noves propostes educatives i culturals del començament de segle presentaven un doble vessant individual i social, ja que no es tractava solament de preparar un nou individu a través de l’educació sinó que, a més, l’escola havia de ser capaç de forjar els futurs ciutadans d’una societat moderna, més justa i equilibrada Hom intentava actualitzar les velles utopies dels illustrats Els grups polítics i socials que posaven en qüestió el sistema de la Restauració tenien diferències substancials pel que fa als projectes culturals i educatius i, sobretot, en relació a la futura organització de la…
Sant Esteve d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació El poble de Sant Esteve d’en Bas, que és centrat per l’església de Sant Esteve, parroquial, és situat prop del riu Fluvià, a la seva riba dreta, sobre un pujol, al peu de la muntanya de Murrià Mapa 294M781 Situació 31TDG554633 Sant Esteve d’en Bas es troba a 8 km d’Olot, vers migjorn, per la carretera que uneix aquesta ciutat amb la de Girona JVV Història És en un precepte del rei carolingi Carles el Simple datat l’any 898 segons R d’Abadal i que tradicionalment s’atribuïa a l’any 904 per una acumulació d’errors de transmissió, on apareix una de les primeres referències documentals…
L’escultura de la consolidació i la fi del Barroc
En els tres primers quarts del segle XVIII l’escultura catalana va evolucionar des d’un barroquisme formal i conceptual ben assumit, fins a les incipients maneres temperades de l’academicisme La lluita entre tradició i novetat s’anà decantant a poc a poc vers la segona, malgrat que la inèrcia plàstica i el gust del poble seguí apostant per la primera A tot això, no fou aliè el fet que l’escultor anés assolint el grau d’artista per damunt del d’artesà agremiat Les lluites entre fusters i escultors foren constants, amb un cert avantatge dels primers, tot i que alguns escultors privilegiats…
El món industrial: obrers i patrons
La dissimilitud de la distribució de la industria dins els Països Catalans fa evident la concentració i la importància de la que radicava al Principat Durant la dècada del 1860 el procés industrialitzador continuava centrat prioritàriament en el tèxtil L’inicial desplaçament de la força motriu basada en les màquines de vapor i la implantació decidida dels recursos hidràulics va determinar la localització parcial de la indústria catalana a l’entorn dels salts d’aigua Ara bé, el vapor continuà sent una força de primer ordre particularment en els llocs on es podia transportar el carbó anglès…
L’expansió mediterrània: un repte per als catalans
L’època de l’expansió catalana baixmedieval per terres peninsulars i per la Mediterrània se centrà al segle XIII, tot i que es prolongà fins al segle següent més exactament, abraçà des de la fi de la minoritat de Jaume I 1225 fins a l’inici del regnat de Pere el Cerimoniós, el qual aconseguí la reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa 1344 Catalunya inicià l’etapa expansiva en el moment de l’afirmació de la pròpia identitat nacional i de la presa de consciència de la seva força, quan ja s’havia refermat el poder monàrquic Es coneixen els esdeveniments per l’…
Una pagesia dividida: diferències jurídiques i desigualtats econòmiques
Poc després de l’any mil, l’antiga frontera que separava l’home lliure de l’esclau, pròpia dels temps antics i de l’alta edat mitjana, donà pas a una nova divisió social que enfrontava senyors i camperols, les dues noves classes socials característiques de la societat feudal El canvi social trobà ben aviat expressió i legitimació ideològica en la teoria dels tres ordres, una divisió tripartida i trifuncional de la societat elaborada pels intellectuals i teòrics del nou sistema, per als quals la gran majoria de la població es confonia en l’ordre obscur i a penes diferenciat dels laboratores…
L’estat feudal
Les lluites fratricides al si de la família comtal de Barcelona i les revoltes aristocràtiques dels anys 1040 i 1080 havien fet trontollar profundament les estructures polítiques i l’ordre social heretats del regne visigot i de l’imperi carolingi Pertocava al comte retrobar el seu poder, perdut en la tempesta d’aquelles lluites internes Durant el seu llarg regnat personal, Ramon Berenguer III 1097-1131 i els fidels del seu cercle recuperaren una part dels drets usurpats pels senyors dels castells Al llarg del segle XII, el reforçament del poder comtal va prosseguir en detriment de l’antiga…
La persistència de l’associacionisme
Les dictadures toleren amb dificultat l’organització dels ciutadans Cridades a ser règims polítics que es basen en un intens control social, reserven un paper essencial —al marge o confós amb les institucions— al partit únic En conseqüència, en règims inspirats en les doctrines feixistes, el paper del món associatiu modern és força reduït Durant el franquisme, als Països Catalans calia afegir a aquesta qüestió prèvia el fet que els referents cultural-nacionals autòctons s’havien sustentat gairebé sempre en estructures associatives independents i en bona part alternatives a l’estructura de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina