Resultats de la cerca

A 22 anys era ja mestre a la seva vila nadiua, on residí fins el 1651 Es traslladà a Brusselles, a la cort de l’arxiduc Leopold-Guillem, regent dels Països Baixos El 1665 era director de l’acadèmia d’Anvers El seu art és la unió de la tradició simbolista del s XVI flamenc i el naturalisme italià sorgit de Caravaggio Exemple del primer aspecte són les seves composicions amb temes de màgia i bruixeria Del segon són típics els seus quadres de camperols en festa o reunits a la taula d’una taverna Hom pot parlar de bambotxada en referir-se als seus quadres La seva pintura no és…

Actiu entre el 1466 i el 1507, fou la personalitat dominant a Castella i a Lleó de l’escola anomenada hispanoflamenca Les seves primeres obres —retaule de San Ildefonso, a la catedral de Zamora ~1466, taula del Martiri de Santa Caterina Museo del Prado, Madrid— acusen una forta influència flamenca, especialment de D Bouts És també autor del retaule de Sant Andreu ~1470, Museo Diocesano, Salamanca i de les taules de la Pietat i la Crucifixió Museo del Prado, on revela un estil realista, fins a extrems patètics, i una gran duresa i fredor, sobretot en els paisatges, coincident amb…

Enginyer industrial Havent militat al Frente de Liberación Popular entre el 1956 i el 1962, el 1970 ingressà a Bandera Roja i n'impulsà la incorporació al PSUC 1974 Més tard fou membre dels comitès executius del PSUC i del PCE com a portaveu dels catòlics partidaris de la revolució i, parallelament, promogué des del 1973 el moviment de Cristians pel Socialisme Fundador i director de la revista “Taula de canvi” 1976-80, poc abans de morir fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Collaborà en la direcció de diverses editorials barcelonines Entre les seves obres destaquen…

Germà del pintor Pasqual Hortoneda , Pere Huguet, oncle de Jaume, fou el seu procurador Actiu a Tarragona 1403-33, i documentat des del 1417,, creà una important escola local sota l’influx de Borrassà També té semblances amb Ramon de Mur, amic i parent seu El seu estil es basa en un notable domini del moviment del cos, gust per la profusió de personatges de sensible i emotiva expressió i recerca d’esquematisme El 1418 hom li encarregà una taula per a l’església de l’hospital de Sant Joan de Reus el 1419 decorà l’altar per a la confraria dels pagesos de Tarragona, i el 1423 feu el…

És accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Buixcarró i del Mondúber Quasi dues terceres parts del territori no són conreades 1700 ha de pins i 500 de matollar, mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura, de secà, especialment la vinya raïm de taula, sobretot per a l’exportació, i també oliveres 350 ha, ametllers 200 ha i cereals blat Les activitats ramaderes i industrials són poc importants Hi ha emigració La vila 2560 2006, llutxentins 284 m alt és a la plana que s’estén a la dreta del riu L’església parroquial és dedicada a santa…

Pintor d’origen valencià, Lluís Dalmau és un dels màxims exponents de la pintura de caràcter flamenquitzant i el primer que sap desprendre’s en bona part dels ja antics postulats estilístics del segon període del gòtic internacional L’aparició de la seva signatura al peu del tron del retaule de la Mare de Déu dels Consellers de Barcelona va motivar el seu reconeixement artístic per la crítica des del segle XIX La fama d’aquest artista dins l’àmbit barceloní es confirmà en saber que aquest conjunt pictòric fou encarregat a “lo millor e pus apte pintor” que es trobés a Barcelona el 1443, segons…

Situació Absis del temple amb l’antic enllosat i el ràfec suportat per un fris de mènsules que descansa en dues lesenes raconeres ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí és als afores del nucli urbà de Gia, al nord, sobre la pista que porta a Plan, dins la mansió fortificada dels Nerín Móra, però perfectament visible des de l’exterior Mapa 31-9 179 Situado 31TBH919113 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Història De l’església de Sant Martí no es tenen referències documentals del seu passat medieval Tot i això és molt probable que hagués…

Es desconeix l’origen geogràfic del conjunt d’obres atribuïdes a aquest anònim, tot i que a vegades s’han relacionat amb Girona, com va fer Gudiol i Ricart, atès el seu parentiu amb obres posteriors d’aquesta regió Gudiol i Ricart, 1953, pàg 117, mentre que Ainaud també proposà un hipotètic origen gironí per a la principal obra d’aquest artista, el retaule de Sant Julià i Santa Basilissa Ainaud, 1990, pàg 93 La producció atribuïda al Mestre de Santa Basilissa comprèn el retaule de Santa Bàrbara MNAC/MAC, núm inv 4506, que ingressà al Museu Nacional d’Art de Catalunya procedent de l’adquisició…

L’edifici L’edifici, erigit en un paratge planer voltat de rouredes i pinedes, és un notable exemplar romànic, refet al segle XII i restaurat en 1970-73 El temple consta d’una sola nau capçada per un absis semicircular d’alçada i amplada gairebé similars a les de la nau Cobreix la nau una volta de canó de mig punt reforçada per dos arcs torals, i l’interior queda illuminat per quatre finestres, una oberta a l’absis, dues al mur sud i una a l’oest Totes quatre finestres, de doble esqueixada, presenten la mateixa estructura dos arcs de mig punt —l’extern adovellat i l’intern…

El programa olímpic n'inclou quatre especialitats salt d’alçada, salt amb perxa, salt de llargada i triple salt Les tres primeres disciplines són també proves de la prova de decatló En el salt d’alçada hom malda per superar el llistó que indica una alçada determinada impulsant-se amb un sol peu L’atleta acaba la prova quan no supera una mida determinada després de tres assaigs El rècord mundial masculí és de 2,45 metres 1993, assolit per J Sotomayor Cuba, i el femení és de 2,09 1987, assolit per S Kostadinova Bulgària En el salt amb perxa disciplina olímpica masculina fins el 1992 hom s’ajuda…