Resultats de la cerca
Es mostren 1255 resultats
Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt
© Fototeca.cat / D. Campos
Cinematografia
Teatre
Educació
Literatura catalana
Pintura
Autor dramàtic, director d’escena, pintor i pedagog.
Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…
, ,
Els adults
Els estudis demogràfics consideren l’edat i el sexe com dues característiques rellevants En l’anàlisi de l’estructura de la població, cal emfasitzar algunes de les particularitats que presenta El grup que va dels 30 anys d’edat als 64 se sol denominar d’adults joves per a diferenciar-lo de la franja de població que correspon als adults més grans En l’actualitat, aquest grup constitueix als països desenvolupats més del quaranta per cent de la població total En general, és la franja de població que més participa en les activitats productives dels diferents sectors econòmics i, per tant, forma…
El progrés de la botànica
Gabinet d’història natural de la família Salvador, sd JB / AF/AHC-JC-RF El segle XVIII va ser un segle especialment important per a la botànica, no tan sols per l’obra que van dur a terme les grans figures europees —al capdavant de les quals hi havia el naturalista suec Carl von Linné 1707-78, que va classificar la flora d’una manera des d’aleshores indiscutible—, sinó perquè el nou món aportava una munió de plantes desconegudes que va acaparar l’atenció dels científics d’arreu L’Espanya illustrada fou el centre de l’activitat que es va generar al voltant d’aquest fet i la institució que més…
Josep Aparici: un personatge rellevant i complex
Mapa de Catalunya, JAparici, 2a edició, 1769 CTC El geògraf Josep Aparici i Mercader, nascut a Caldes de Montbui el 1653, va ser membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 va servir Carles II com a ajudant de tresorer i també va tenir al seu càrrec l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaven contra França Com a resultat de la seva influència, el 1699 fou elegit conseller quart de Barcelona Però, a més d’administrador reial, fou un home de negocis que participà en vendes de sucre a l’engròs i en l’arrendament de drets En la Descripción y Planta del…
El mercader Robert
Teixit hispanoàrab de seda, segles XI-XII MDU-ECSA / GL Un document conservat en els Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona parla d’un mercader anomenat Robert, que, trobant-se malalt de mort a Barcelona, havia testat davant del canonge Bonuç i li havia manat que distribuís en bé de la seva ànima tot allò que havia portat a Barcelona, que eren catorze palliis de diversos colors El llegat serví perquè Bonuç i la resta de canonges demanessin al comte Ramon Borrell i al bisbe Aeci de restaurar l’edifici de la canonja —iniciada per l’emperador Carles el Calb i restaurada pel seu fill…
Govern i exèrcit a la Tarraconense
Els anys 26 i 25 aC, durant l'estada d'August a la ciutat, Tàrraco va actuar com a capital de tot el món romà, i fou seu d'ambaixades i lloc des d'on es despatxaven els afers quotidians de l'administració d'un nou imperi en fase de creació Mentrestant, al nord peninsular, set legions lluitaven en la guerra contra els asturs per aconseguir la submissió definitiva dels pobles de la cornisa cantàbrica August va tornar a Roma com a vencedor l'any 25 aC, i hi tancà per segona vegada les portes del temple de Janus per simbolitzar la fi de les guerres Tot i que la guerra astur va tornar a renéixer…
La integració ramadera
Durant els anys seixanta i, sobretot, els setanta, els ingressos procedents de l’engreix de bestiar en petites granges van tenir un paper decisiu per al sosteniment de les explotacions amb poca terra Sovint, aquesta activitat ramadera estava deslligada dels conreus ordinaris i, per tant, no era un complement de la producció vegetal Transport de xais per carretera, 1973 AEC / E Costa Hom es pot preguntar per què l’agroindústria no va erigir immensos complexos ramaders per a engreixar directament el bestiar utilitzant mà d’obra assalariada, en lloc de distribuir aquesta feina entre centenars de…
Uranium City
El bosc boreal que recobreix l’escut canadenc precambrià no és gaire acollidor El sòl és prim i els arbres esparsos Els hiverns són llargs, foscos i rigorosos A l’estiu, que és breu, els mosquits i la mosca negra ho infesten tot Poblat escassament durant segles per pobles aborígens que subsistien caçant i pescant, i visitat esporàdicament per traficants de pells, a la darreria del segle XIX la situació començà a canviar s’hi descobriren or i altres minerals valuosos Amb l’esclat de la mineria aparegueren poblacions de circumstància, sotmeses al vaivé de les explotacions Uranium City, al N de…
La percepció de la biosfera
Veure és una cosa i percebre n’és una altra de prou diferent Abans, i també ara, els humans no percebíem moltes de les coses que podíem veure A l’altre extrem, la tècnica ens permet avui de percebre moltes coses que, de fet, no veiem És una qüestió, a més de sensibilitat, de sensors i d’escala Diuen que els arbres no deixen veure el bosc és el mal de mirar-se les coses de massa a prop, és a dir, a una escala inadequada Canviar l’escala d’un mapa no és variar-ne la mida, sinó el nivell de detall amb què són considerats els fenòmens cartografiats i, per tant, la natura mateixa dels conceptes de…
Escolapis i jesuïtes catalans. 1545-1683
Al segle XVI hi hagué catalans que participaren, des de l’Església Catòlica, en la construcció de nous instruments pedagògics que encara al segle XXI continuen demostrant eficàcia En són exemples espectaculars la creació de les dues primeres universitats gestionades per la Companyia de Jesús i l’inici de l’ensenyament primari gratuït que posà en marxa l’orde dels Escolapis Universitats jesuïtes Ignasi de Loiola –el noble basc format a Montserrat, Manresa, Barcelona, Alcalá de Henares, París, Venècia, Jerusalem i Roma–, fundà a París el 1540 la Companyia de Jesús, un orde catòlic destinat a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina