Resultats de la cerca
Es mostren 22531 resultats
Robert Atkins

Robert Atkins
Alimentació
Dietètica
Medicina
Metge cardiòleg nord-americà.
Fou fundador i cap mèdic de The Atkins Center for Complementary Medicine de Nova York El 1951 es graduà a la Universitat de Michigan i el 1955 rebé el títol de metge de l’Escola de Medicina de la Universitat de Cornell Exercí la curació natural com a alternativa als medicaments farmacèutics i a la cirurgia en moltes malalties debilitants Se centrà en la importància d’una dieta apropiada juntament amb un reforç nutricional per a prevenir i combatre les malalties cardíaques, la diabetis i l’obesitat Escriví diversos llibres que promouen la nutrició amb el control dels glúcids i les…
Javier Urruticoechea
Futbol
Porter de futbol, de nom complet Francisco Javier González Urruticoechea, conegut amb el nom d'Urruti.
Format al planter del Lengocoak, començà la seva carrera esportiva a la Real Sociedad, fins que la temporada 1976-77 fitxà pel RCE Espanyol, on es consagrà fou titular indiscutible i jugà 121 partits de Lliga El 1981 passà al FC Barcelona, on romangué sis temporades i guanyà tots els títols de la seva carrera una Recopa 1982, tres campionats de la Copa del Rei 1981, 1983, 1988, una Supercopa 1984, dos títols de Copa de la Lliga 1983, 1986 i el campionat de Lliga 1985, títol que quedà associat amb el nom d’Urruti, ja que l’equip s’assegurà matemàticament el campionat després que…
,
urea
Bioquímica
Amida de l’àcid carbònic, de fórmula (NH 2
) 2
C=O.
És el principal metabòlit de les proteïnes, i és excretat per l’orina a raó de 30 grams per dia en els individus humans adults Des d’un punt de vista històric, té una gran importància, puix que la seva síntesi, efectuada per FWöhler l’any 1828 per escalfament del cianat amònic quan ja era coneguda la natura metabòlica de la urea, representà l’inici del descrèdit de la teoria de la força vital i marcà l’inici de la recerca sistemàtica en el camp de la síntesi orgànica La urea es presenta en forma de cristalls blancs, gairebé inodors i de gust salí, solubles en aigua, alcohol i…
cultura ciclàdica
Prehistòria
Cultura prehistòrica de les illes Cíclades, que es desenvolupà des de la meitat del tercer mil·lenni fins vers l’any 1000 aC, en temps de les invasions dòries.
És important com a pont entre el món asiàtic del Pròxim Orient, sobretot Anatòlia, i el mediterrani Creta, la península grega i extensions cap a la Mediterrània central i occidental Cronològicament és l’equivalent de la cultura minoica a Creta i de la cultura hellàdica al continent grec A les Cíclades, els precedents neolítics no són gaire clars, i l’època de la florida correspon als temps de l’Eneolític i de l’edat del bronze Les possibilitats del comerç marítim, en el qual tingué un paper important l’obsidiana de l’illa de Melos com a matèria d’exportació per a fabricar instruments de pedra…
greuge
Història
Dret català
Als països de la corona catalanoaragonesa, als segles XIII-XVIII, reclamació presentada a les corts, en forma de capítol de cort (capítol de greuges), d’abusos o actes il·legals.
Foren atribuïts al mateix rei, als seus oficials, als senyors de baronia i a llurs funcionaris, a viles i ciutats o a llurs representants, per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena A vegades aquests abusos eren resolts directament pel mateix sobirà, amb una simple informació prèvia, o sense aquesta en cas de notorietat amb consell de la cort En la cort del 1409 fou acordada una representació de les corts per a la resolució dels capítols del greuges, formada per nou parlamentaris designats pel rei i uns altres nou pels braços, que reberen el nom de jutges de greuges jutge de greuges el 1419…
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Monedes d’or encunyades a diferents països tot imitant el ducat venecià.
A la corona catalanoaragonesa fou encunyat per primera vegada per Joan II a Saragossa i València joaní tot prenent els tipus del pacífic de Pere de Portugal Amb Ferran II el ducat fou adoptat de forma generalitzada a la corona tot abandonant el florí català de baixa llei 18 quirats El ducat català prengué diverses estampes i noms fou conegut per principat a Catalunya, per ral d’or a Mallorca, per excellent a València, per ferrandí a l’Aragó i per ducat als altres països on fou encunyat, convivint de fet aquesta darrera denominació amb les altres particulars, ja que totes…
salsa

Diferents tipus de salses
Gastronomia
Mescla de productes comestibles, amb la participació important d’espècies, herbes i condiments diversos, de consistència líquida o pastosa, emprada per a acompanyar les viandes o els productes alimentaris per tal de fer-los més saborosos o d’incitar el desig d’ingerir-los.
De les moltes varietats de salses que existeixen, les més emprades als Països Catalans són l’allioli, la beixamel, l’escabetx, la maionesa, el romesco, la salsa blanca feta com la beixamel però sense llet i, eventualment, amb brou i adobada amb anxoves picades, tàperes, pebre, ceba i altres condiments, la salsa de tomàquet sofregit de ceba, polpa de tomàquet, oli i sal, la salsa picant al curry curry, la salsa ketchup salsa de tomàquet amb ceba, pebrot, sucre, mostassa, xampinyons, pebre, vinagre, etc, la salsa tàrtara feta amb rovell d’ou, oli, vinagre o llimona i altres condiments i la…
radionúclid
Química
Núclid radioactiu.
Els radionúclids poden descompondre's per emissió de diverses partícules n, α, β, γ o per captura d’electrons orbitals Cada radionúclid és caracteritzat per la seva vida mitjana o període temps necessari per a la desintegració de la meitat d’una mostra qualsevol Històricament, el coneixement dels radionúclids arrenca amb el descobriment de la radioactivitat per AHBecquerel l’any 1896, i es desenvolupà notablement al començament del s XX amb els treballs de PCurie, MCurie i FSoddy de tal manera que l’any 1914 ja n'eren coneguts quaranta Posteriorment, el descobriment de la…
art provençal
Art
Art desenvolupat a Provença.
Les seves primeres formes originals sorgiren durant el s XII Sobre la base d’una forta empremta romana, l’arquitectura romànica conjuminà influències de la Llombardia, el Llenguadoc i Alvèrnia antiga catedral de la Major a Marsella, església de Nostra Dona dels Doms a Avinyó, Sant Gèli i Sant Tròfim d’Arle L’escultura, malgrat la sobrietat de la decoració arquitectònica, té admirables exemples a la façana i al claustre de Sant Tròfim d’Arle i a la portada de Sant Gèli L’inici del s XIII presenta la utilització sistemàtica de la volta d’encreuament d’ogives gòtica basílica de Sant Víctor a…
aparellador | aparelladora
Construcció i obres públiques
Professional del sector de la construcció amb formació universitària encarregat d’aparellar i de comprovar la correcta execució d’una obra.
Anomenat també oficialment arquitecte tècnic, en detall, la seva missió consisteix a comprovar la correcta execució de les previsions dels plans, resoldre problemes d’execució i revisar la bona qualitat dels materials, les mides, preus unitaris i factures del constructor per a autoritzar-ne el cobrament També pot actuar en qualitat de perit per a assenyalar límits de possessions, aforar cabals d’aigua, valorar obres o terrenys, etc A partir de l’edat mitjana, l’aparellador era l’oficial que, després del mestre d’obres, s’encarregava de repartir els treballs i de rebre els materials per a la…