Resultats de la cerca
Es mostren 1715 resultats
orde de Calatrava
Militar
Orde militar que tingué origen en la donació feta el 1158 per Sanç III de Castella de la fortalesa de Calatrava (prop de Carrión de Calatrava, a Castella la Nova) a l’abat de Fitero, Ramon Serrat, al capdavant d’un grup de cavallers i monjos, perquè la defensessin contra els musulmans.
L’orde adoptà la regla del Cister, fou aprovat pel papa Alexandre III el 1164 i el 1187 s’afilià a l’abadia de Morimond Perduda Calatrava 1195, els cavallers de l’orde conqueriren la fortalesa de Salvatierra prop de Calzada de Calatrava, a Castella la Nova, on s’establiren i tocant a la qual fundaren posteriorment el convent i castell de Santa María la Real de Calatrava la Nueva, actualment arruïnat L’orde posseí enormes dominis, especialment al Campo de Calatrava , i assolí el període de màxima esplendor al s XIII Una branca femenina, fundada el 1219, ha perdurat fins a l’època…
xilografia
xilografia Estampa xilogràfica acolorida, obra d’Enric Cristòfor Ricart i Nin, per il·lustrar Antony and Cleopatra de William Shakespeare (1939)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Art de gravar a la fusta (gravat) que consisteix a rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per a ésser tintada i estampada sobre el paper.
Procediment primitiu d’estampació nascut a l’Orient arran del descobriment del paper a la Xina, el Musée du Louvre conserva la xilografia més antiga s VIII, procedent del Turquestan xinès, que representa el Buda assegut, gravada en salze Les primeres xilografies europees s XIV, gravades a fil gravat a fil, emprades per a jocs de naips, estampes religioses, tabularis, etc, prepararen l’adveniment dels tipus mòbils tipografia La majoria d’artistes del Renaixement A Dürer, L Cranach, A Altdorfer, etc en feren un mitjà important de llur realització artística Hom atribueix a L Cranach el…
Ramon VII de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1222-49), fill i successor de Ramon VI i de Joana d’Anglaterra.
Havia collaborat amb el seu pare en la lluita contra els Montfort El 1223 disputava el vescomtat de Milhau a Jaume I de Catalunya-Aragó El 1224 obtingué d’Amalric de Montfort un tractat pel qual aquest abandonava Occitània per sempre i es retirava a França, al rei de la qual cedí els seus pretesos drets En una assemblea reunida a París el 1226 Ramon VII fou excomunicat i declarat herètic Lluís VIII de França s’encarregà de l’aspecte militar de la condemna i envaí els estats del comte de Tolosa Havent arribat prop de la capital, el sorprengué la mort, i llavors Ramon VII pogué reforçar la seva…
Capella paleocristiana de Santa Cristina d’Aro
Art romànic
Situació Uns 300 m a ponent de l’església de Santa Cristina, en obrir uns camins per a una urbanització aparegueren les restes d’una interessant esglesiola de la qual són visibles els fonaments de la capçalera i una bona part dels murs laterals de la seva nau única Mapa 366M781 Situació 31TEG003298 Per anar-hi cal fer el mateix camí que indiquem per a Santa Cristina d’Aro Església L’església fou excavada en 1940-50, i després de la intervenció es deixaren al descobert els murs, de 0,50 m d’alçària aproximadament, que foren protegits amb una capa de morter La nau és rectangular, de mides molt…
Sant Salvador del Vilot d’Alberola (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’absis i el parament del mur nord d’aquesta malmesa església ECSA - M Davín Les ruïnes de l’església de Sant Salvador són dins el recinte de l’antic vilatge del Vilot d’Alberola Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG067450 Història L’església parroquial del primitiu assentament d’Alberola fou cedida a l’abadia de Sant Pere d’Àger abans del 1179 En aquest sentit, l’“ ecclesiam de Alberola cum pertinentiis suis ” figura esmentada entre els béns confirmats a Sant Pere d’Àger…
Casa forta de Sequèra (Trevilhac)
Situació Vista aèria de l’interessant vilatge medieval de Sequèra, amb el casal o casa forta, l’església de Sant Vicenç i les restes dels habitatges ECSA - F Tellosa El casal fortificat de Sequèra, prop del qual hi ha la petita església romànica de Sant Vicenç, s’alça en l’altiplà 670 m d’altitud que domina el sector ponentí del terme municipal de Trevilhac En l’actualitat Sequèra és un despoblat Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′ 23″ N - Long 2° 29′ 32″ E Per a anar-hi, partint de Trevilhac, s’ha de seguir la carretera D-2 en direcció a Sornian, i un cop fets uns 2, 5 km s’arriba al coll de…
Castell de Palmas (Camporsin)
Situació Restes del castell, que foren aprofitades per una explotació agrícola, on s’evidencia la torre i un sector de la muralla que l’encerclava ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell, reaprofitades per una explotació agrícola, són a migdia de Camporsin, al peu del camí que s’enfila cap al coll d’en Gues Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′47″ N-Long 2° 27′24″ E Hom arriba a Palmas per una carretera que surt de Camporsin el recorregut és d’uns 2 km PP Història La primera referència del lloc de Palmas data de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú segons…
Crist d’Arles
Molt recentment, el grup pirinenc dels Crists vestits, ja el més dens de tots, s’ha enriquit de manera fortuïta amb una nova obra El fet s’esdevingué a Arles l’any 1988, quan es va descobrir una talla de Crist casualment en un lloc de desembaràs a l’interior d’una casa particular veïna de l’església de Sant Salvador Un envà de guix dissimulava l’estàtua de la vista El Crist no ha pervingut indemne, manca la creu i ha perdut també els braços Actualment es conserva en una collecció particular Porta una llarga túnica, acabada bruscament al damunt dels peus Aquest vestit de color…
Castell de Natjà (Baells)
Art romànic
El poble de Natjà és a 748 m d’altitud, al vessant sud-oest de Montferrús El castell fou conquerit, com els altres de la rodalia, per Guerau II Ponç de Cabrera vers el 1090, car aquest any, conjuntament amb la seva esposa Estefania, l’esmentat vescomte dotà l’abadia de Sant Pere d’Àger amb les esglésies dels castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells Guerau II Ponç de Cabrera, l’any 1092, cedí tell de Natjà per esponsalici a la seva muller Estefania Un temps després, sembla que la senyoria de l’esmentada fortalesa era en poder del cavaller pallarès Bertran…
Sant Esteve de Cabestany (Benavarri)
Art romànic
Situació Façana de ponent, acabada amb un curiós ràfec horitzontal ECSA - JA Adell L’església de Sant Esteve és situada al sud del castell de Cabestany Mapa 32-12 289 Situació 31TBG952556 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP-JBM Història L’antiga església de Sant Esteve va pertànyer a l’abadia de Sant Pere d’Àger Una de les primeres mencions documentals data de l’any 1091, quan damunt el seu altar es va procedir, el dia 10 de setembre, a la publicació del testament sacramental de Bonadona, castlana del castell de Calladrons Concretament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina