Resultats de la cerca
Es mostren 1643 resultats
Les potamogetonàcies
Potamogetonàcies 1 Llengua d’oca Potamogeton nodosus a aspecte general x 0,5 b detall d’una flor amb els estams sèssils soldats a les peces del periant x 5 c els quatre aquenis x 5 d detall d’un aqueni x 7 2 Potamogeton pectinatus aspecte general de la planta x 0,5 Eugeni Sierra Formen una família cosmopolita d’herbes que viuen a les aigües, constituïda per unes cent espècies, reunides en un o dos gèneres pels diferents autors Potamogeton , el principal, i Groenlandia , que recull les espècies de fulles oposades Al nostre país se’n coneixen a les aigües dolces i una mica salabroses, i són…
Becadell comú
Grup de becadells comuns Gallinago gallinago al delta de l’Ebre Alt de 24-26 cm, aquesta espècie fa de bon identificar a causa del seu bec, recte i llarguíssim, amb el qual sondeja els fangs en cerca d’aliment viu És una peça de caça molt apreciada, tant pel seu valor culinari com pel repte cinegètic que representa abatre’l, car té un vol molt ràpid i ziga-zaguejant Xavier Ferrer El becadell comú és una espècie abundant durant la migració, i a l’hivern, per tot el territori estudiat Com a hivernant sembla més freqüent a Catalunya, en alguns indrets del País Valencià i a l’illa de Menorca S’…
Boscarla de canyar
La boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus participa de les mateixes característiques que la resta dels sílvids d’hàbits palustres, cosa que en dificulta la identificació De mida petita no sobrepassa els 13 cm, el seu plomatge és de colors indefinits, brunenc pel dors, blanquinós pel davant i mancat de dibuixos ratllats Com la resta de boscarles, desplega tota la seva activitat als canyissars i hi fa el niu, penjat i amagat entre les tiges Xavier Ferrer Aquesta espècie és estival i nidificadora a tots els territoris que constitueixen els Països Catalans, a excepció d’Andorra d’on, per…
Cigonya
La cigonya Ciconia ciconia és un ocell ben conegut de tothom i fàcil de veure dalt del niu, just en la imatge de la fotografia, presa a Aitona Segrià, que construeix al capdamunt d’edificacions antigues i aïllades, especialment esglesioles i campanars, on s’està llargues estones dreta sobre una sola pota, o fent petar el bec amb un cloqueig característic En vol és clarament identificable per la posició estesa del coll, llarg i prim Xavier Ferrer La cigonya blanca, molt comuna com a nidificant a la major part de la península Ibèrica, manté estabilitzat aquí un petit nucli reproductor de 23-…
Martinet menut
Àrea de nidificació del martinet menut lxobrychus minutus als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans és un ocell estival que cria localment a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Ha niat a Mallorca i hi ha alguns indicis que, esporàdicament, pot haver-ho fet a Menorca Durant la migració es veu regularment per tot el litoral, i és més escàs al rerepaís, tot i que és citat en pas per totes les grans valls fluvials, i fins i tot ha niat en alguns embassaments, com el de Sant Llorenç de Montgai Noguera i en estanys o basses de reg a Raïmat Segrià…
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…
Transports i comunicacions
Vies de comunicació i transports Des de les èpoques més antigues, els homes s’han desplaçat i han traslladat amb ells els productes que els eren indispensables per a viure Però només la construcció de mitjans de transport carros, vaixells, naus, trens, automòbils, avions i de vies de comunicació carreteres, vies fèrries, canals navegables ha permès arribar a l’actual internacionalització tant dels intercanvis de persones, mercaderies i idees com del turisme Els mitjans de transport i les vies de comunicació s’han anat perfeccionant i multiplicant amb el temps Gràcies al progrés…
Fórnols de Matarranya
Municipi
Municipi del Matarranya, a la zona muntanyosa que separa les valls del Guadalop i del Matarranya (941 m d’altitud màxima, a l’extrem meridional del terme), que forma la capçalera del barranc de les Canals, afluent del Matarranya per l’esquerra.
Una gran part del terme és ocupat per bosc de pins i matollar L’agricultura, al fons de les valls, és predominantment de secà i és dedicada sobretot a les oliveres Hom hi conrea també vinya, ametllers i cereals Hi ha molins d’oli La vila 164 h agl 1981 706 m alt és al cim d’un serrat A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet L’església parroquial és dedicada a santa Maria Prop seu hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols El 1971 fou agregat al municipi de la Freixneda, però el 1982 hom l’ha tornat a segregar
lapiaz
Geomorfologia
Conjunt de canals profundes separades per arestes tallants de forma irregular i amb mides que oscil·len d’un decímetre a un metre de profunditat, que s’originen en la superfície de les roques calcàries com a conseqüència de l’erosió d’aquestes.
En algunes ocasions les direccions d’arestes i solcs s’orienten semblantment a les diàclasis o plans d’estratificació, puix que aquests són fàcilment erosionables Les diferències de forma i mida del lapiaz són degudes a la diferent estructura de les roques, així com a diferents mecanismes d’erosió El lapiaz és una de les formes típiques de la morfologia càrstica Hom l’anomena també rascler
drenatge
Construcció i obres públiques
Operació de llevar d’un terreny humit l’excés d’aigua fent que s’escorri per canals, canonades, etc, per tal que no s’hi formin bassals ni s’hi produeixin disgregacions o diferències de resistència per acció dels corrents d’aigua subterranis.
Són emprats diferents sistemes de drenatge segons les característiques del terreny i els efectes que hom vol aconseguir El drenatge superficial es limita a un sistema de desguàs adequat a la pluviometria de la regió i a la permeabilitat del terreny El drenatge a la zona pròxima a la superfície, per a facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja i mantenir la capa freàtica separada de la superfície, és efectuat per mitjà d’una xarxa de canonades, de material porós o perforades, collocades al fons d’unes rases i cobertes amb un material filtrant El sistema de drenatge de les capes profundes del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina