Resultats de la cerca

Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits  Jesús Ernest  i Eduard Martínez i Ferrando Fou catedràtic d’anglès L’any 1921 fou destinat a l’Escola de Comerç de Palma Expulsat de la càtedra a conseqüència de la Guerra Civil, l’any 1942 s’hi reincorporà després d’haver passat alguns anys a la presó Formà part —juntament amb Miquel Duran i Tortajada, Josep M Bayarri i Jacint M Mustieles— del grup de poetes que renovaren la poesia valenciana de la Renaixença La seva conferència a Lo Rat Penat, titulada “Renaixement Moment actual de la poesia valenciana” 1909, fou una mena de…

El 1950, anà a viure amb la seva família a Barcelona, on ha residit i ha treballat, tot i que ha mantingut forts vincles amb la seva ciutat natal Ha pres part en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals com a professor de català i com a membre d’Òmnium Cultural, de la junta directiva de la qual ha estat membre Molt introduït en l’excursionisme ha publicat nombrosos llibres d’excursionisme, entre els quals destaquen  El noms de lloc de Tremp i els seus agregats , que el 1966 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, de la qual ha estat…

Vida i obra De família de propietaris rurals emparentada amb indians, feu els estudis mitjans als jesuïtes de Manresa i estudià dret a Cervera, Barcelona i Madrid, on es doctorà Es feu càrrec un quant temps, amb tres socis més, del teatre de la seva vila, d’on fou secretari de l’ajuntament i alcalde Hi fundà, a més, El Eco de Villanueva  1853 i més endavant collaborà, sobretot amb poemes en castellà i amb els pseudònims Forastero i Peregrino , al Diario de Villanueva Estrenà i publicà obres de teatre en català de caràcter costumista i còmic, que assoliren una certa popularitat, entre les…

Es formà amb el seu pare, i debutà com a flabiolaire i violinista en l’orquestra popular l’Art Gironí El 1928 assumí la direcció de la cobla Els Montgrins, de Torroella, en substitució de V Bou Dos anys més tard es traslladà a Barcelona on estudià amb Eduard Toldrà violí i amb Jaume Pahissa composició, mentre desplegava una intensa activitat com a violinista —fou membre de l’Orquestra del Liceu i collaborà amb altres formacions com l’Orquestra Filharmònica de Barcelona o l’Orquestra de Cambra d’E Casals, entre d’altres— i fou director de la cobla Barcelona Albert Martí Virtuós…

Vida i obra Estudià a l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid Participà activament en diversos actes culturals a la seva ciutat natal de Sitges El 1914 fundà, amb Miquel Utrillo, la revista La Cantonada Cant d’en T Catasús i tonada d’en M Utrillo , de la qual només sortí un número Publicà poemes a revistes i diaris, com Joventut , El Eco de Sitges , Pèl & Ploma , La Revista , L’Amic de les Arts , El Poble Català , Arc Voltaic  i Un Enemic del Poble , entre d’altres Amb motiu de les seves noces, els amics li oferiren un volum que aplegava algunes de les seves poesies De l’hort i de la…

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2011 Persones Salvador Alemany i Mas Maria Dolors Bassols i Teixidor Alessandro Benuzzi Miquel Bruguera i Cortada Josep Maria Casasús i Guri Montserrat Colomer i Salmons Jordi Cots i Moner Ramon Cuello i Riera Lluís Duch Álvarez Montserrat Figueras i Garcia Stefano Grondona Sebastià Millans i Rosich Antoni Negre Villavecchia Ramon Pascual de Sans Jaume Pla i Pladevall Antoni Prat Seuba Francesc Puchal i Mas Simon Schwartz Riera Josep Ribas i González Francesc Riera i Cuberes Joan Colom i Naval Josep Antoni…

El primer volum correspon a l’obra de JM Millàs i Vallicrosa sobre la ciència àrab medieval Se n’han publicat 53 volums fins el 1999, i inclou els diplomataris de la Catalunya carolíngia, començats per Ramon d’Abadal 1926, i també altres obres importants de la historiografia catalana del s XX la de Puig i Cadafalch sobre art romànic, la de Martínez i Ferrando sobre el conestable Pere de Portugal 1936 i la de Ferran Soldevila sobre Pere el Gran 1950, entre d’altres També s’hi han publicat estudis significatius en el seu moment, com ara el d’Emili Vigo sobre la política catalana del Comitè de…

Fou anomenada Alberri , una partida rural de Cocentaina, per l’abundant toponímia àrab de la comarca i “com un clar homenatge als musulmans, fundadors de Cocentaina” La major part dels articles que s’hi publiquen se circumscriuen al marc geogràfic del Comtat, ja que és l’àmbit d’estudi del CEC, tot i que excepcionalment se n’ha editat algun d’altres comarques veïnes, bé per haver estat elaborat per algun autor local, bé perquè el CEC ha collaborat en la investigació objecte de l’estudi El primer número veié la llum al novembre del 1988, amb tres articles sobre tres jaciments prehistòrics de…

Formació democratacristiana, defensà el liberalisme econòmic i l’estat de les autonomies A Catalunya, en foren els primers impulsors Joan Josep Folchi, Luis Cierco i Joan Botanch, seguits per molts altres exucedistes i algunes persones d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC La Coalición Popular, pactada amb caràcter estable des de 1982 amb Alianza Popular i la Unión Liberal , donà al PP de Catalunya una quota aproximada del 20% en totes les candidatures d’aquells anys i, per tant, una apreciable presència institucional, cosa que no li impedí de marcar distàncies estratègiques i doctrinals amb…

Vida Continuador de l’obra del seu pare, Guillem J Guillén i Garcia, de ben petit s’interessà per la tècnica de les comunicacions El 1904 construí el primer receptor de ràdio de Barcelona en el laboratori del pare, que permetia escoltar els senyals horaris de la Torre Eiffel D’aquí li vingué la idea d’installar una emissora a Barcelona Amb Eduard Solà creà la revista "Radiosola" 1923-24 i realitzà unes primeres proves radiofòniques en el túnel del teatre Grec de Montjuïc Finalment, al novembre del 1914 fundà i inaugurà EAJ-1 Ràdio Barcelona, primera emissora legal de l’Estat…