Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
Un exemple de projecció cultural: l’exposició “Gaudí, un univers”. 2002
La primera fita de la projecció internacional de la cultura catalana contemporània és el conjunt d’exposicions i activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya a París, a l’entorn de l’Exposició Universal del 1937 Després del 1939, les dificultats de tota mena foren moltes Però, per camins diversos, creadors, gestors i “públic” anaren teixint una finíssima xarxa de complicitats, a banda i banda de l’Atlàntic “Gaudí, un univers” A partir dels anys 1977-80, la projecció de la cultura catalana trobà nous suports gràcies a la recuperació, o la reinvenció, dels tres parlaments i els tres…
Edicions claretianes. 1847-2007
L’editorial Llibreria Religiosa, fundada el 1847 a la ciutat de Barcelona per iniciativa d’Antoni Maria Claret i Clarà Sallent, 1807 – Abadia de Fontfreda, Llenguadoc, 1870, ha estat l’inici de l’actual i virtual Claretian Publishers International, un gran grup editorial catòlic multinacional, amb impremtes, editorials i llibreries a molts estats dels quatre continents Centres editors de la Claretian Publishers International El grup editorial catòlic dels claretians, Claretian Publishers International, publiquen i distribueixen desenes de milers de llibres religiosos en tots els formats, com…
La guerra dels Matiners
La guerra dels Matiners 1846-1849 La guerra dels Matiners hauria de ser reconsiderada en múltiples direccions, més enllà d’allò que es coneix millor Se sap, per exemple, que fou, un cop més, el resultat de la coincidència d’un estès descontentament camperol i, alhora, d’una nova iniciativa politicomilitar del partit carií, desencisat pel fracàs de la maniobra en favor del matrimoni entre Isabel II i el comte de Montemolín Resta, per tant, ben clar que, sense l’acció des de dalt del partit carií a l’exili, l’enfrontament no hauria pres les característiques de guerra oberta En aquest sentit, l’…
sistema expert
Electrònica i informàtica
Sistema basat en la intel·ligència artificial que integra una base de coneixements (conjunt de dades i programes que contenen els coneixements heurístics i factuals corresponents a un camp determinat), un motor d'inferències i les eines necessàries per a solucionar problemes en un camp determinat.
Els sistemes experts són constituïts per programes que modelitzen l’experiència d’un expert, com es ara l’experiència acumulada necessària per a la diagnosi mèdica Les àrees d’aplicació dels sistemes experts són la interpretació de dades químiques, geològiques, etc, la predicció, la diagnosi avaries, malalties, etc, el disseny, la planificació, la gestió, etc Un sistema expert es caracteritza pel fet d’ésser flexible , en el sentit que pot ésser canviat i ampliat fàcilment, i pel fet d’ésser entenedor , en el sentit que pot explicar el contingut de la seva base de coneixements i les seves…
Associació de Cinema Amateur del FAD
Cinematografia
Entitat nascuda el 1932 al si del Foment de les Arts Decoratives de Barcelona amb l’objectiu de promoure el cinema no professional.
Inicialment era integrada per un grup de membres de la Penya 3 4 de fotografia, que també promogué altres entitats del sector, com la Federació Catalana de Cinema Amateur FCCA Entre els membres de la primera junta directiva hi havia també associats del FAD Santiago Marco president, Pere Ricart vicepresident, i Robert Mainou, Antoni Sarsanedas, JPlanells, Robert Senties, Àngel Ferran, Joan Vila, Oriol de Martí, Bartomeu Llongueras, Ramon Sarsanedas i Josep Sala Feu projeccions infantils i de films de realitzadors no professionals i sessions de cinema amb conferenciants com Robert Gerhard,…
tible

Tible
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb la tenora, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5 cm de diàmetre…
Bibliografia sobre l’estudi de l’art català dels segles XIX i XX
Camps, T ed Art català contemporani 1970 Fons d’art de Xarxa Cultural , Caixa d’estalvis de Terrassa, Barcelona, 1985 Cirlot, L La pintura informal en Cataluña 1951-1970 , Ed Anthropos, Barcelona, 1983 Corredor-Matheos, J «La segona meitat del segle xX», collecció Història de l’Art Català , vol IX, Edicions 62, Barcelona, 1996 DDAA Historia del cine Español , Ed Càtedra, Madrid, 1995 DDAA Introducció a la història de la fotografia a Catalunya , Lundwerg Editores, Barcelona, 2000 Fontanella, L La fotografía en España, desde sus orígenes hasta 1900, Ed El Viso, Madrid, 1981 Fontbona, F «Del…
La sargantana italiana o siciliana
Àrea de distribució de la sargantana italiana Podarcis sicula a les Balears Present a Menorca al principi del segle XX, recentment ha ocupat alguns illots balears, i s’ha detectat també a la Colònia de Sant Jordi de Mallorca IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana italiana o siciliana Podarcis sicula , es distribuïa originàriament per la península Itàlica, les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, la costa oriental de l’Adriàtica, des d’Eslovènia fins a Montenegro, i moltes illes d’aquesta regió Tanmateix, ha estat introduïda en diverses localitats de la costa mediterrània, des…
Informàtica 2011
Electrònica i informàtica
L’any va tenir com a gran novetat, tot i l’ha-bitual creixement en potència i nuclis dels microprocessadors, l’estabilització del nou mercat dels telèfons intelligents smart-phones i, sobretot, de les tauletes tablets , en què diversos fabricants van començar a fer competència als iPhone i iPad d’Apple, que ja van comercialitzar noves versions durant el 2011 També cal destacar que va créixer la idea de la “informàtica verda” Green Computing , respectuosa amb el medi ambient, i, sobretot, la força de les xarxes socials quasi ja del tot imprescindibles Sense oblidar la desaparició, en…
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina