Resultats de la cerca
Es mostren 1194 resultats
Elio Antonio de Nebrija
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nom amb què és conegut Antonio Martínez de Cala, humanista sevillà.
Estudià humanitats a Salamanca i a Bolonya, on romangué fins el 1470 Havent tornat a Sevilla, fou familiar del cardenal Alonso Fonseca El 1475 passà a residir a Salamanca, i fou professor, durant deu anys 1476-86, de la universitat En aquest període salmantí s’inicià la seva producció literària i publicà una de les seves obres més famoses les Introductiones in latinam grammaticam, per eumdem recognitae atque exactissime correctae glossematis cum antiquo exemplari collatis 1481 reeditades per Maians el 1773 D’aquesta obra, en les successives reedicions, foren separats alguns apartats que es…
per cola et commata
Escriptura i paleografia
Dit d’una forma d’escriptura ajustada a unitats mètriques en poetes grecs i llatins, ja des del segle I, o en incisos de sentit complet, en els manuscrits bíblics, àdhuc en prosa, per tal de facilitar la lectura pública a lectors inexperts.
Jeroni és el primer llatí cristià que s’hi refereix a “nova forma d’escriure” La indicació d’unitats mètriques emprà després els punts alts, a fi d’estalviar espai, fins als segles XII-XIII
trofeu
Art
Història
Entre els antics grecs i romans, signe de victòria erigit pels vencedors amb les despulles de l’enemic vençut, que es penjaven al tronc d’un arbre o s’amuntegaven sobre el mateix camp de batalla en record de la victòria atesa.
Posteriorment, el nom passà a designar bàsicament els monuments erigits en recordança de les victòries Ja a l’època llegendària de Grècia hom troba l’esment de trofeus molt antics erigits en forma anomenada antropomòrfica el vencedor penjava dalt d’un arbre o d’un pal les armes del vençut amb la mateixa disposició que aquest, en vida, les endossava Al llarg dels temps, el nombre de trofeus erigits passà a ésser una mostra de la glòria de cada general així, Pèricles es vanava d’haver-ne erigits nou A Roma, seguint el costum grec, ultra els llegendaris trofeus d’Enees, Ròmul, etc, són recordats…
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…
Poder i ideologia a través de les manifestacions iconogràfiques
Endinsar-se en l’estudi de la societat ibèrica no és una tasca fàcil No hi ha documentacions de l’època que descriguin amb detall certs aspectes com les creences, les institucions i les relacions socials, i les que existeixen són de segona o tercera mà, obra de grecs i romans que viatjaren per la Península Sovint, a més, aquestes darreres notícies, o bé es converteixen simplement en una allau d’informacions o curiositats no sempre verídiques o bé únicament lloen els mèrits dels compatriotes de l’escriptor D’altra banda, els testimonis directes, com les restes materials,…
el Caire
El riu Nil al seu pas pel Caire
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat d’Egipte, capital de l’estat, forma un muḥāfaẓa propi.
Situada al sud del vèrtex meridional del delta del Nil, on les muntanyes d’Al-Muqaṭṭam s’acosten més al riu El desenvolupament urbà s’ha produït sobre una àrea d’antics canals i pantans els barris moderns s’han estès segons un pla estrellat El centre administratiu i de govern és davant l’illa de Rawḍa, i al nord d’aquesta, davant la Ǧazīra illa i a la vora dreta del riu, hi ha el barri comercial i de negocis Cap al nord-est s’estenen barris residencials moderns Heliòpolis, ‘Abbāsiyya, mentre que altres àrees residencials modestes voregen pel nord Būlāq, Šubrā el centre comercial A la vora…
lírica
Literatura
Poesia en la qual predominen l’element i el to afectiu, sentimental i emotiu, en contra dels elements històrics, èpics, realistes, didascàlics i moralitzadors.
En la literatura grega, fou una poesia destinada a ésser cantada i, sovint, ballada amb acompanyament de la lira Al llarg de la seva història presenta dos tipus diversos la lírica coral , destinada al cant d’un cor Terpandre, Alcman, Íbic, Estesícor, Simònides, Baquílides i Píndar, i la monòdica , cantada a una sola veu La primera tingué una diversitat de formes l’encomi, γρhνοι “plany”, l’epinici, l’epitalami i l’himeneu, l’himne, l’hiporqueme, el parteni, el pean i també el nomos i el ditirambe aquest darrer, més dramàtic, es troba probablement en l’origen de la tragèdia La lírica monòdica…
Jaume Fàbrega i Colom

Jaume Fàbrega i Colom
Monnar_Comunicació_(CC BY-SA 2.0)
Gastronomia
Gastrònom.
Llicenciat i doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on fou deixeble d’Alexandre Cirici Ha estat professor d’història de l’art contemporani i de teoria i tècniques de l’art de la Universitat de Girona Professor de gastronomia i direcció hotelera, i director del curs d’enologia de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2018 dimití aquest càrrec per un comentari a la xarxa contra un partit polític Imparteix o ha impartit cursos en aquesta i altres universitats dels Països Catalans i de l’Estat espanyol, a l’Escola de…
mística
Religió
Cristianisme
Experiència, veritable o suposada, d’unió directa de l’home amb la divinitat.
A l’origen el terme mística , vinculat al de misteri , designava més aviat uns ritus religiosos amagats als profans misteri En el sentit d’experiència més o menys sensible del diví, hom troba la mística en moltes religions no cristianes, com és ara el xamanisme, l’hinduisme i el budisme hom la troba també entre els neoplatònics i els sufís musulmans Pel que fa al judaisme, n'hi ha rastres als primers llibres de l’Antic Testament en la vida dels primers patriarques i, sobretot, de Moisès El misticisme jueu és el preludi de la mística cristiana, la qual es basa en la creença del fet de l’…
anatomia humana

anatomia humana La lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp , quadre de Rembrandt, pintat al 1632
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia l’home.
La por i el desconeixement experimentats davant el fenomen de la mort i la constellació de mites i de tabús relacionats amb el cadàver impediren durant millennis que l’home conegués la pròpia estructura en ésser-li'n privat l’estudi A la cultura occidental, la pràctica de l’embalsamament entre els egipcis féu que aquests adquirissin alguns coneixements sobre l’estructura humana Així, en el papir d’Ebers 1500 aC hi ha algunes descripcions anatòmiques, sobretot en el capítol C dedicat al cor i als vasos Els orígens pròpiament científics de l’anatomia cal cercar-los a la Grècia preclàssica L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina