Resultats de la cerca

Les sulfamides són emprades en terapèutica antiinfecciosa com a bacteriostàtics des del 1934 Aquesta acció fou descoberta per Domagk el 1932 en estudiar l’acció antiinfecciosa d’un grup de colorants azoics, sintetitzats per Klarer i Nietzsch, sobre ratolins infectats amb l’estreptococ β-hemolític El primer compost emprat en clínica fou el prontosil El fet fou publicat l’any 1935 i estudiat a l’Institut Pasteur de París, per Nitti, Bovet i el matrimoni Trefouël, que descobriren que l’efecte del prontosil in vivo era degut a la sulfanilamida, activa in vivo i in vitro , que es produeix per…

Fou creada com a Societat d’Autors, i se circumscrivia sobretot al teatre musical El 1941 fou reconvertida en Sociedad General de Autores de España, i el 1995 adoptà la denominació actual, en incorporar també l’edició, a més dels hereus dels drets d’un autor desaparegut Gestiona els drets d’autor conferits per la Llei de propietat intellectual de 1987, bàsicament l’exhibició i difusió de l’obra dels seus més associats El seu àmbit d’actuació és l’Estat espanyol La seu és a Madrid i té delegacions a l’Argentina, el Brasil, Cuba, els Estats Units, el Japó i Mèxic Inclou també, entre altres…

Es produí el 21 de desembre del 1988 i hi moriren els 259 ocupants del vol 103, majoritàriament ciutadans nord-americans, en explotar una bomba suposadament collocada en un aparell de radiocasset, a més d’onze vianants El 1992 les investigacions nord-americanes i britàniques identificaren dos agents libis de dur a terme l’atemptat Com a resposta a la negativa de les autoritats líbies a extradir els sospitosos, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides imposà sancions a Líbia en el transport aeri i l’embargament en la compra d’armes Sis anys més tard, el govern libi acceptà la…

Llicenciada en filosofia i lletres 1963 i doctora en història 1984 per la Universitat de Barcelona, el 1972 s’incorporà a la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques , de la qual fou nomenada d’Investigadora Científica 1989 i Professora d’Investigació 2002, organisme del qual fou directora del 1985 al 1994 Membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’ Institut d’Estudis Catalans  1992, també en fou presidenta del 2006 al 2014 Estudià especialment els aspectes econòmics i les relacions mercantils de Catalunya als segles XIV i XV i,…

Fou membre activa del Taller d’Arquitectura fins l’any 1980 i participà en el projecte Antigone, del seu germà Ricard Bofill i Leví , a Montpeller El 1981 creà el seu propi estudi i entre altres obres és autora de l’Escola Integral d’Ensenyaments Artístics de Tàrrega, l’Estació de Rodalies de RENFE a la plaça de Catalunya Barcelona i del conjunt d’habitatges Les Portes de la Mer Sant Cebrià del Rosselló Entre el 1992 i el 1996 fou l’arquitecta coordinadora dels serveis tècnics del Consell Comarcal de l’Urgell A partir d’aquest any es dedicà amb més intensitat als temes d’urbanisme i gènere,…

Estudià geografia a la Universitat de Montpeller, on obtingué el doctorat, i a París Fou professor a la Universitat de Perpinyà  des del 1972 fins a la jubilació, el 2010, on ocupà la càtedra de cultures i llengües regionals Fou vicepresident i director del Centre de Recerques i d'Estudis Catalans CREC codirector de l'Institut Català de Recerca en Ciències Socials de la mateixa universitat membre del Consell Nacional de les Universitats París, i secretari del Patronat de la Universitat Catalana d’Estiu Fou coordinador, a la Catalunya del Nord, del II Congrés Internacional de la Llengua…

Vida i obra Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i secretari del capítol Investigà la història de Mallorca i fou cronista oficial del regne El 1815 li oferiren el càrrec de cronista oficial del regne, però el refusà per problemes de salut, i el 1820 exercí de revisor de llibres prohibits per l’Església i fou postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny Amic de Gaspar Melchor de Jovellanos i de Jaume Villanueva, els ajudà en les seves investigacions Durant els primers anys del vuit-cents, quan Jovellanos fou pres a Bellver, Barberí fou un dels seus…

Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es…

Vida i obra Alumne de la Institución Libre de Enseñanza i becat durant tres anys 1894-97 al laboratori ictiològic de Nàpols i a l’Institut Oceanogràfic de Mònaco, fou un excellent naturalista, preferentment geòleg, i catedràtic d’història natural a l’Institut de Girona 1897-1913 La seva recerca té dos vessants perfectament marcats la prehistòria i l’arqueologia Es dedicà activament a la prehistòria amb investigacions sobre el paleolític, que tant s’adeien amb la seva formació de naturalista i on feu destacades aportacions, sobretot pel que fa al conjunt de coves de Serinyà Las…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València l’any 1940 El 1944 fundà la revista Arbor , òrgan del Consell Superior d’Investigacions Científiques, la qual dirigí 1951-53 Fou catedràtic d’història moderna de la UV i d’història de la filosofia espanyola i filosofia de la història de la Universidad Complutense de Madrid Dirigí la secció de publicacions del pensament actual de l’editorial Rialp Fou delegat del Ministeri d’Afers Estrangers per a les relacions culturals amb l’Europa Occidental Persona de gran prestigi intellectual, fou membre de l’Opus Dei i opositor al general…