Resultats de la cerca
Es mostren 2021 resultats
Cèlia Suñol i Pla
Literatura catalana
Escriptora.
De posició benestant, rebé una sòlida formació cultural i durant els anys de joventut es relacionà amb el grup anomenat la Colla de Sabadell, especialment amb Joan Oliver i els germans Trabal Afectada de tuberculosi, el 1921 anà a la ciutat suïssa de Davos per tal de tractar la malaltia, on conegué el seu futur marit, amb qui tingué un fill Vídua 1929, posteriorment tingué una filla d’un segon matrimoni Durant la Segona República treballà a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, però amb el franquisme hagué d’afrontar greus dificultats econòmiques, que s’agreujaren amb la…
,
Miquel I de Romania
Història
Rei de Romania (1927-30 i 1940-47) i príncep de Hohenzollern-Sigmaringen.
Fill de Carles II de Romania i d’Helena de Grècia, succeí el seu avi Ferran I per renúncia del seu pare, el qual, anys després, l’enderrocà i es proclamà rei Miquel esdevingué príncep hereu, però de nou fou proclamat rei 1940 i hagué d’acceptar la imposició d’un govern pronazi presidit pel mariscal Antonescu , que declarà la guerra a l'URSS el 1941 El rei, però, secretament, pactà amb els aliats, segrestà Antonescu i declarà la guerra a Alemanya 1944 Ocupat el país pels soviètics, aquests li imposaren un govern comunista i hagué d’abdicar 1947 i d’exiliar-se Casat el 1948 amb Anna de Borbó-…
Pere Andreu i Pausas
Arts de l'espectacle (altres)
Artista de circ.
Fill d’un fuster de Sants, Barcelona, a quinze anys s’incorporà a un circ i en el transcurs dels anys n’aprengué totes les especialitats Fou el primer membre d’una nissaga de quatre generacions de pallassos i acròbates Andreu-Rivels Casat amb una funàmbula francesa, Maria Lluïsa Lasserre Seguinau 1874 – 1953, tingueren sis fills Josep, que esdevingué cèlebre amb el nom de Charlie Rivel , Maria Lluïsa, Nena 1897 – 1915, Pau, Polo 1899 – 1977, René 1903 – 1976, Marcel, Celito 1906 – 1970 i Roger , de nom artístic Rogelli Rivel Des del 1896, el matrimoni actuà en diverses…
Zimbàbue 2012
Estat
Les diferències entre el president Robert Mugabe i el seu primer ministre, Morgan Tsvangirai, van bloquejar els treballs de la redacció d'una nova carta magna, un pas indispensable perquè es puguin celebrar les eleccions generals al març del 2013 Entre les reformes constitucionals destaquen la reducció dels poders del president, un canvi rebutjat per Mugabe, l'eliminació de la pena de mort per a les dones i els menors de 21 anys i majors de 70, la creació d'una comissió de drets humans i la indemnització dels grangers blancs expropiats Qualificat pels mateixos protagonistes de "…
Mali 2009
Estat
Alguns centenars de guerrillers tuaregs de l'Aliança Democràtica pel Canvi ADC van deixar les armes en una cerimònia celebrada a Kidal, al febrer Afeblida per una ofensiva militar, que la va fer recular, l'organització tuareg es va desmobilitzar i va acceptar l'acord de pau, signat a Alger el 2006 Un dissident de l'ACD, Ibrahim Ag Bahanga, va continuar els combats uns quants mesos fins que, assetjat per l'exèrcit, va haver d'acceptar la seva rendició, a Líbia La resolució de la qüestió tuareg va ser un èxit del president Amadou Toumani Touré, reelegit el 2007 En l'aplicació del nou codi de…
Roger II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1236-56) i vescomte de Coserans (Roger III: 1240-56).
Fill del comte Roger I i d’una dama desconeguda, uní en la seva persona el lot important dels Berga, pel seu matrimoni amb Sibilla de Berga o de Saga 1234, i el comtat pallarès 1236, en la successió del qual, esmenant una disposició paterna, féu entrar 1244 les dones i àdhuc els bastards, originats en l’homònim fill seu Roger de Comenge nascut Roger IV de Coserans i coneguts sovint amb el cognom Espanha, que, desposseïts finalment dels béns cispirinencs, reclamaren amb lluites armades l’herència del Pallars Executant i retocant el seu pla 1256, posà al capdavant del comtat el seu…
Roger IV de Carcassona
Història
Vescomte de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Albi ( ~1130-50), fill i successor de Bernat Ató I i de Cecília de Provença-Folcalquier, dit també Roger II a Besiers i Albi.
Ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a l’Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers el 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i llur ciutat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar els seus fidels de Carcassona Les ferotges represàlies preses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença 1112, portaren aviat a un replantejament de la política occitana del Casal de…
La herencia de la culpa
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 38 min., dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films Barcelona FOTOGRAFIA G Doria blanc i negre, amb tintats de color, normal INTERPRETACIÓ Gerard Peña ESTRENA Barcelona, maig del 1914 Sinopsi Una dona envia anònims a una parella d’enamorats, i acusa la mare de la noia de tenir un passat inconfessable Això impedeix la celebració del matrimoni i determina que la noia acabi morint als braços del seu estimat, mentre la causant de la tragèdia contempla l’escena Producció Fins ara s’havia pensat que no hi havia cap còpia d’aquest film Actualment s’ha pogut demostrar que aquest fragment…
La família Solà, de Sanata
Dots de la família Solà, de Sanata La família Solà més tard Llobera i avui Pujol, de Sanata Llinars del Vallès, eren originàriament pagesos de la jurisdicció del senyor del castell del Far, senyoria que més tard fou coneguda amb el nom de baronia de Llinars Aquest nucli familiar era format per dues herències, la dels Solà i la dels Marge de Sanata, que s’uniren pel matrimoni dels seus respectius hereus, Pere Solà i Romia de Marge, a la primera dècada del segle XIV Era un bon començament per a un procés d’expansió Aquesta família, al final del segle XIII i al principi del XIV, devien ser uns…
impediment
Dret
Circumstància relativa al consentiment o a les parts contraents que, en virtut d’una llei eclesiàstica o civil, invalida (impediment diriment) el matrimoni.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina