Resultats de la cerca
Es mostren 1948 resultats
Miquel Villà i Bassols
Pintura
Pintor.
Format a Llotja En el transcurs d’una llarga sèrie de viatges per Europa i Amèrica féu la seva primera exposició individual a Bogotà Installat a París 1922, exposà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants De nou a Catalunya, s’installà al Masnou, lloc d’origen de la seva família Exposà a Barcelona el 1929 Sala Parés, i participà en les Exposicions de Primavera del 1933, el 1934 i el 1935, i fou un dels 33 pintors catalans de Joan Merli A la postguerra exposà particularment a les Galeries Syra de Barcelona 1949 i 1951 i collectivament a l’Exposició Municipal barcelonina del 1951, i fou…
Vicenç de Paül
Retrat de sant Vicenç de Paül
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom amb què és conegut als Països Catalans Vincent de Paul, eclesiàstic i fundador.
Inicià els estudis religiosos a Dax, i més tard estudià a les universitats de Saragossa 1596 i de Tolosa, al Llenguadoc Fou ordenat de sacerdot el 1600 El 1609 s’escapà i anà a Roma Fou capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi 1613 Seguí l’espiritualitat de Berulle, i vers el 1615 decidí abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres El 1617 fundà la primera confraria de caritat, i el 1619 fou nomenat capellà general de les galeres Amb l’ajut de la comtessa de Gondi formà un equip de sacerdots per a l’apostolat rural, que es denominà…
Diego Abad de Santillán
Política
Pseudònim de Sinesio García Fernández, economista, polític i anarquista espanyol.
Residí en diversos períodes de la seva joventut a l’Argentina, on collaborà amb la Federación Obrera Regional Tornà per estudiar filosofia a Madrid 1915-17, on conegué Salvador Seguí, i medicina a Berlín 1922-26 A l’Argentina, fou collaborador de la revista La Protesta , amb Enrique Nieto, deixeble de Francesc Ferrer i Guàrdia, i publicà El anarquismo en el movimiento Obrero 1925 A Espanya participà, des del 1931, en diferents grups anarquistes i dirigí Tierra y Libertad Més endavant publicà Reconstrucción social Bases para una nueva edificación económica argentina 1933 i escriví La…
Joaquim García-Parreño i Lozano
Teatre
Literatura catalana
Actor, director i autor de teatre.
Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea de Barcelona com a primer…
,
cant anglicà
Música
Repertori de fórmules musicals, harmonitzades polifònicament, utilitzades en el cant dels salms i dels càntics propis de les celebracions litúrgiques de l’Església Anglicana.
El cant dels salms anglicà, sempre en llengua anglesa, seguí, fins a la Restauració segle XVII, uns principis semblants als de la salmòdia gregoriana la melodia original gregoriana sempre a la veu del tenor utilitzant, però, acords de recitació per a declamar els versicles, a la manera de la tradició continental del fals bordó A partir de la reforma litúrgica promoguda per Thomas Cranmer, el vincle amb el cant gregorià fou cada cop més feble El repertori bàsic fou proveït, el 1550, per The Booke of Common Praier Noted , de John Merbecke, una collecció de cants adaptats o novament compostos L’…
Cassià Just i Riba

Cassià Just i Riba
© Fototeca.cat-G.Serra
Cristianisme
Abat de Montserrat (1966-1989), de nom Joan.
Fill de Joan Just, compositor i pedagog, ingressà a l’ Escolania de Montserrat 1939, on estudià música amb Anselm Ferrer i David Pujol, fou novici 1942, professà 1947 i fou ordenat sacerdot 1950 Cursà estudis superiors d’orgue sota el guiatge de Gregori Estrada 1943-50, i més tard, a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma amb Ferruccio Vignanelli, on obtingué el magisteri d’orgue i la llicència en cant gregorià Treballà la composició amb Cristòfor Taltabull 1954-55 Amplià a París els coneixements d’orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i treballà la composició amb André Jolivet…
,
Primož Trubar
Lingüística i sociolingüística
Religió
Predicador i escriptor eslovè.
Format a Rijeka i a Salzburg, l’any 1524 passà al servei de l’arquebisbe Pietro Bonomo, a Trieste, on entrà en contacte amb els corrents humanistes i més tard amb la Reforma protestant Després d’un breu retorn a Carniola i d’iniciar estudis a Viena 1527-30, fou vicari al bisbat de Ljubljana, on predicà en eslovè i d’on, a causa de les seves simpaties pel protestantisme, fou expulsat un cop excomunicat 1547 Anà aleshores a Rothenburg Baviera on, sota la protecció del teòleg reformista Veit Dietrich, fou diaca fins el 1552, es casà i tingué un fill Hi escriví, a més, el Catechismus in der…
cinema cubà
Cinematografia
Cinema realitzat per Cuba.
L’any 1897 fou rodada la primera cinta a Cuba pel francès Gabriel Beyre Però el creador del cinema cubà fou Enrique Díaz Quesada, del qual és una pellícula tan meritòria com La Zafra o Sangre y azúcar 1919 En aquest període mut, el seguí en importància Ramón Peón El veneno de un beso , 1929 Amb l’arribada del sonor, el cinema cubà entrà en crisi de producció i de qualitat artística, i no en sortí fins el 1959, quan el nou règim nacionalitzà la indústria cinematogràfica creant l’Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográfica ICAIC Sota l’ègida d’aquesta entitat sorgí una interessant…
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

Placa a la façana de la casa barcelonina de Ramon Frederic de Vilana-Perles
Història del dret
Notari, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de capità Això li permeté…
Josep de Ribas
Militar
Militar d’origen català.
Fill de Josep de Ribas Boyons, militar barceloní al servei de Carles de Borbó futur Carles III d’Espanya que el 1734 conquerí el regne de Nàpols als Àustria, i de la noble angloirlandesa Margarida Plunkett, seguí la carrera militar Recomanat per l’almirall Orlov , que comandava la flota russa contra els otomans a la Mediterrània, lluità a la batalla de Çeşme 1770 i posteriorment, seguint Orlov, serví a l’exèrcit de Caterina II de Rússia Es russificà el nom com a Ossip Mikhailovič Deribas , i el 1774 arribà a capità El casament amb una dama de companyia de la tsarina, Anastassija Ivanovna…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina