Resultats de la cerca
Es mostren 4521 resultats
The Beach Boys
Música
Grup de rock nord-americà creat el 1961 al voltant del surf i el sol de Califòrnia.
En plena època del rock transcendent, el grup, integrat pels germans Brian Wilson baix i piano, Carl Wilson guitarra, Denis Wilson bateria i teclats, el seu cosí Mike Love veu i Al Jardine guitarra i baix, tornà el rock a la seva frivolitat inicial Brian, l’ànima del grup, potencià les harmonies vocals, els ritmes -influïts per Chuck Berry- i les lletres adolescents sobre surf, cotxes i noies, i aconseguí èxits com Good Vibrations , Surfin' i Barbara Ann Amb Pet Sounds 1966, un dels millors discos de la història del rock , donaren la seva resposta particular a l’inici de l’èxit dels Beatles…
Josep Maria Ducamp Vilanova
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Començà jugant a futbol, però l’abandonà a causa d’una greu lesió Al principi dels anys seixanta aconseguí el títol d’entrenador i dirigí, entre d’altres, el Club Esportiu Europa En l’àmbit periodístic, s’inicià a Ràdio Nacional d’Espanya i al diari esportiu Dicen , del qual fou un destacat articulista durant els anys seixanta i setanta Al final dels setanta també treballà a 4-2-4 Especialitzat en futbol i tennis, posteriorment treballà a Mundo Deportivo , fou redactor en cap de la revista La veu del Club , del FC Barcelona, i redactor d’ El Periódico de Catalunya Fou director…
Dolors Torrentó i Prim
Música
Soprano, coneguda pel nom artístic de Lolita Torrentó.
Debutà als divuit anys al Gran Teatre del Liceu com a Musetta La bohème i actuà arreu de l’Estat espanyol, molt sovint al costat del tenor italià Beniamino Gigli El 1946 tornà al Liceu per cantar-hi Boris Godunov , i dos anys més tard es presentà a Oviedo al costat de Mario Del Monaco i Victòria dels Àngels en unes funcions d’obres de Giacomo Puccini, autor del qual fou una autèntica especialista Caracteritzada per una veu de soprano lírica lleugera, durant els anys cinquanta actuà assíduament al Teatro Campoamor d’Oviedo, i també als Estats Units, el Canadà i Cuba El 1956…
,
Alfonsina Storni
Literatura
Poetessa argentina d’origen suís.
Fou mestra i periodista collaborà en La Nación amb el pseudònim de Tao-Lao La seva poesia evolucionà d’un postromanticisme confessional a una posició molt singular dins els corrents d’avantguarda Essencialment amorosa —necessitat d’estimar i d’ésser estimada—, però alhora amb una decepció gran de no trobar l’home, la seva poesia en la darrera etapa es decantà cap a una veu torturada, intellectual i hermètica, difícilment compresa pels seus lectors El 1920 obtingué el Premio Nacional de Literatura Escriví, entre d’altres, El dulce año 1918, Ocre 1925, El mundo de los siete pozos…
Marius André
Història
Literatura
Política
Escriptor i diplomàtic occità.
Com a cònsol francès, residí més de deu anys a la península Ibèrica, es distingí per la seva activitat d’hispanista i exercí una certa influència a Catalunya Collaborà a “La Veu de Catalunya”, escriví La Catalogne et les germanophiles , text bilingüe francès-català sobre la Primera Guerra Mundial, en el qual atacà Eugeni d’Ors traduí Góngora i El català de la Manxa , de Rusiñol, i deixà assaigs com Le bienheureux Raymond Lulle 1900, La fin de l’empire espagnol d’Amérique 1922 amb pròleg de Charles Maurras, etc La seva obra de creació, en occità, comprèn poemes com Plòu e souleio 1890, La…
Ignasi Folch i Torres

Ignasi Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Literatura
Escriptor, germà de Josep Maria Folch i Torres.
Collaborador de La Veu de Catalunya i Cu-cut , dirigí D’Ací i d’Allà 1919-24 i fundà les revistes Futurisme i Actualitats 1924, que també dirigí Publicà un bon nombre de novelles d’un valor desigual, com Els adéus 1924, Ídol vivent 1928, Les dues germanes 1923, L’etern retorn 1924, La desventura de Tomàs Salom 1925, Una dona 1925 i Camins de dolor 1926 També és autor del recull de narracions Vides humils 1929, publicat pòstumament, i de diverses comèdies Mal d’amor , Per damunt les boires i El casquet i la boina anglesa Traduí La passatgera 1926, de Guy de Chantepleure, i Vida de Beethoven…
,
tono
Música
Terme genèric utilitzat als segles XVII i XVIII a Espanya per a designar un tipus de cançó popular a una o més veus, de caràcter secular o sacre.
Els termes tono , tonada i sonada foren utilitzats indistintament en contraposició al de villancico Inicialment es tractava generalment d’una cançó per a una sola veu, però al llarg dels segles XVII i XVIII esdevingueren populars els tonos i tonadas per a dues o més veus Durant la primera meitat del segle XVII, afegint un adjectiu a la paraula tono es crearen diverses fórmules per a caracteritzar una cançó tono nuevo oposat a tono viejo per a assenyalar la popularitat d’una cançó, tono humano davant tono divino per a distingir el seu caràcter secular o sacre, tono a lo divino…
improperis
Música
Cant responsorial, propi del ritu de l’adoració de la Creu el Divendres Sant, en què els improperis o retrets que fa Crist des de la Creu al seu poble s’alternen amb el cant del trisagi i, després, amb el refrany Popule meus, quid feci tibi? ('Poble meu, què t’he fet?').
Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió polifònica d’Ireneu…
Joan Draper i Fossas

Joan Draper i Fossas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Poeta, narrador i periodista.
Fundà i dirigí la revista L’Avenir Arenys de Mar, 1907, dirigí Bella Terra 1923-27, nom pres d’un llibre de Carner, i collaborà a La Veu de Catalunya Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 També escriví, amb Prudenci Bertrana, la comèdia lírica La posada de l’amor El seu primer llibre de poemes, Aires de llevant 1915, seguí els models noucentistes, especialment en sonets tan carnerians com “A una brodadora” Inicià la seva obra narrativa amb Dietari d’un nedador 1924, i la reprengué amb…
,
fortepiano
Música
Terme de dinàmica que indica que una nota s’ataca forta però que de seguida cal disminuir-ne la intensitat.
Equival a un accent dinàmic S’abreuja ww i molt sovint s’indica amb un petit angle que es tanca al damunt o a sota de la nota afectada Els instruments anomenats de règim lliure, com ara el piano, no poden executar aquest accent, perquè no tenen la possibilitat de variar, de manera immediata, la intensitat d’un so un cop produït, al contrari dels anomenats de règim autoexcitat, com els de corda fregada, els de vent o la veu, en què és possible augmentar o disminuir la intensitat després de l’atac És important no confondre’l amb el terme sforzando sf , que indica un augment del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina