Resultats de la cerca
Es mostren 8726 resultats
Benet de Tocco, bisbe de Girona (1578-1581)
El 22 de juliol de l’any 1578, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet de Tocco Nàpols a 1510 – Montserrat 1585, bisbe de Girona diputat militar Felip Galceran de Castre-Pinós, vescomte d’Évol diputat reial Antoni Joan Bolet, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Vila, prior de Sant Genís i canonge de Barcelona oïdor militar Onofre Cerveró, donzell oïdor reial Montserrat Montfar, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona El consistori del 1578 fou, sens dubte, un dels més erudits del segle El diputat eclesiàstic i bisbe de…
Onofre Gomis, canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell (1563-1566)
El 22 de juliol de l’any 1563, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Guillem Caçador, bisbe de Barcelona no jurà el càrrec diputat militar Joan Francesc de Calders i d’Alentorn, baró de Segur i senyor de Cervera diputat reial Francesc Torrelles, domiciliat a Perpinyà oïdor eclesiàstic Miquel Joan d’Olzinelles i d’Hospital, canonge de la seu de Lleida diputat reial Jaumot d’Alemany i Madrigal, senyor de Bellpuig diputat reial Tomàs Taularí, burgès de Perpinyà Guillem Caçador Vic 1510 – Barcelona 1570, bisbe de Barcelona, extret per al càrrec…
Hidrologia 2011
Hidrologia
L’any hidrològic 2010-11 En termes generals, aquest any hidrològic –el comportament fluvial de les conques catalanes entre l’1 d’octubre de 2010 i el 30 de setembre de 2011– va estar marcat per dos episodis de pluja El primer, entre el 10 i el 12 d’octubre de 2010, va deixar unes pluges superiors als 100 mm a les conques del centre i del sud el Llobregat, l’Anoia, el Foix, el Gaià i el Francolí, i de més de 200 mm a les conques del nord, sobretot a les capçaleres del Ter i del Fluvià El segon episodi va tenir lloc entre l’11 i el 16 de març de 2011, i va afectar totes les conques fluvials de…
Sagàs
Sagàs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, estès entre la riera de Merlès (en part límit oriental) i la de Pontarró (en part límit occidental).
Situació i presentació Ambdues rieres desguassen, més avall, al Llobregat El terme s’estén de NE a SW des del pont de les Goles de les Heures a l’extrem nord-est fins a l’antic lloc de Gamissans, prop de la Colònia Prat de Puig-reig, terme amb el qual limita pel S També limiten amb Sagàs els municipis d’Olvan W, la Quar N i Santa Maria de Merlès E A la part central del municipi hi ha la serra de Biure, que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat Les principals entitats de població són els pobles de Sagàs, el cap municipal, i la Guàrdia i les caseries de Valloriola també…
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès, estès als vessants meridionals dels rasos de Tubau.
Situació i presentació Situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l’envolta per tres bandes al S, a l’E i a l’W per una estreta i llarga faixa del terme de les Llosses i al N pel de Gombrèn l’únic punt d’unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el municipi de la Pobla de Lillet, al NW El municipi de Sant Jaume s’estén al vessant meridional dels rasos de Tubau i és drenat per rieres i torrents de capçalera de la riera de Merlès, com la riera de Corrubí, límit oriental del terme al SW del terme els…
Treballar, obeir i callar
Per a la majoria dels catalans, valencians i illencs, els records dels anys quaranta podrien sintetitzar-se amb el títol d’aquest capítol, perquè, efectivament, van ser anys de treball dur i difícil, anys d’obediència als “superiors” polítics i socials, anys de silenci obligat davant una repressió política i social d’una magnitud extraordinària i no comparable a cap altra situació de la història contemporània espanyola Treballar, obeir i callar eren les úniques alternatives per a la majoria de la població, en un context de penúria després d’una guerra civil que havia provocat importants…
L'escultura d'estil tradicional
Arcadi Mas i Fondevila 1852-1934 Apunte del Natural , publicat a Hispania , núm 63, 30 de setembre de 1901 Isabel Artigas L’alt nivell assolit per l’escultura catalana de la segona meitat del segle XIX no es pot entendre sense parlar de la rellevància de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on impartiren classes escultors de gran renom Entre aquests artistes destaca la tasca dels germans Agapit 1833-1905 i Venanci Vallmitjana Barbany 1828-1919, com també la de Rossend Nobas 1838-1891 o la de Joan Roig i Soler 1835-1918, entre d’altres Aquests van tenir com a deixebles els principals…
Literatura 2015
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana Un dels signes d'identitat de Catalunya és la consideració de la llengua com un element clau per al desenvolupament del país Tant és així que, cada any, una gran varietat d'autors esdevenen part de l'immens llegat literari del país gràcies a la seva voluntat d'expandir coneixements a tot el món Jordi Gispert va substituir el fundador de la Llibreria 22 de Girona, Guillem Terribas, que després de trenta-set anys al capdavant de l’establiment es va jubilar © Llibreria 22 El 2015 va ser l'any Ramon Llull, la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…
Banc Comercial Transatlàntic, un banc de transició (1950-1986)
Aquesta és la història d’un banc alemany, expropiat després de la Segona Guerra Mundial, que passà a mans catalanes durant un quant temps i tornà a les del seu primer propietari després d’una travessa de 36 anys Per això es parla d’un banc de transició El Banc Alemany Transatlàntic Un filial del Deutsche Bank Xec del Banc Alemany Transatlàntic, 1929 El Banc Alemany Transatlàntic filial del Deutsche Bank obrí sucursal a Barcelona el 1904 El Banc Alemany Transatlàntic —Deutsche Ueberseeische Bank— era un filial del Deutsche Bank, creat per a la seva introducció als països de l’Amèrica Llatina…