Resultats de la cerca
Es mostren 22533 resultats
El otro
Cinematografia
Pel·lícula del 1919; ficció de 127 min., dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Eduardo Zamacois [dir. art.], J.Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ EZamacois FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ EZamacois, Bianca Valoris, Ramon Quadreny, Josep Balaguer, Leandro Cinca, Anita Stephenson, Silvia Mariategui, Antònia Baró, Julián de la Cantera ESTRENA Barcelona, juny del 1919 i agost del 1920 Sinopsi L’esperit del Dr Riaza turmenta la vida de dos amants La trama comunica el misteriós terror que envaeix els personatges a través d’un curiós cas de desdoblament de personalitat Producció El film de la prestigiosa productora Studio Films s’estrenà oficialment el mes…
Jordi Illa i Llubés
Cinematografia
Guionista.
Vida Descobrí el cinema gràcies a la seva amistat amb Lluís Josep Comeron, tot i que abans ja havia participat en el curt amateur El secreto de las horas 1952, Joan Pruna Conjuntament iniciaren una prolífica trajectòria com a guionistes, primer vinculada a films de caràcter polític o religiós, com ara La legión del silencio 1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué i El frente infinito 1956, Pere Lazaga, i després al realitzador Juli Coll La cárcel de cristal 1956 Distrito Quinto 1957 i El traje de oro 1959 Socis de la productora Movirama Telecine, els seus millors…
Salvador de Alberich
Cinematografia
Director.
Fou reclutat a Culver City EUA per la MGM com a redactor i traductor de versions espanyoles d’originals nord-americans en el moment del pas del cinema mut al parlat Intervingué en la farsa musical Estrellados 1930 i en la comèdia De frente, marchen 1930, ambdues d’Edward Sedgwick i protagonitzades per Buster Keaton, escrivint les lletres en castellà de les cançons i dirigint els diàlegs actuà en el melodrama Wu Li Chang 1930, Nick Grindé, del qual dirigí la supervisió escènica, i en el drama La fruta amarga 1930-31, Arthur Gregor Dirigí, amb el nom de SA de Alberich, Films La revista del…
Josep Ulloa i Blancas
Cinematografia
Director.
Vida S’inicià com a actor teatral el 1954, i ja installat a Barcelona, el 1958 s’introduí al cinema com a meritori i secretari de rodatge Exercí d’ajudant de direcció en nombroses produccions com ara La alternativa 1962, José María Nunes, en què també feu de coguionista Llegar a más 1963, Jesús Fernández Santos Un rincón para querernos 1964 i El primer cuartel 1966, tots dos d’Ignasi F Iquino Tiempos de Chicago 1968, Julio Diamante La diligencia de los condenados 1970 i Una bala marcada 1971, tots dos de Joan Bosch Fou coguionista de Tatuatge Tatuaje Primera…
Vicent Monsonís Pujol

Vicent Monsonís Pujolx
CN ATLÈTIC – BARCELONETA
Natació
Waterpolo
Nedador i jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Barceloneta, fou campió infantil de Catalunya i d’Espanya de 100 m papallona 1966 El 1967 entrà a la Residència Joaquim Blume i fou quatre vegades campió absolut de Catalunya de 200 m papallona estiu del 1968 i del 1973, hivern del 1969 i del 1971 i recordista absolut 1969 També fou campió absolut d’Espanya de 200 m papallona 1969 i recordista juvenil Fou vint-i-vuit vegades internacional per Espanya, cinc de les quals en categoria absoluta Pel que fa al waterpolo, guanyà tres Campionats de Catalunya 1969, 1973, 1974, un d’Espanya 1973 i tres vegades la Lliga 1970,…
Joan Navés Janer
Futbol
Porter de futbol i metge esportiu.
Fou porter del Badalona 1933-36 i del Reial Club Deportiu Espanyol 1936-40, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1940 Amb aquest club jugà les dues primeres jornades de la Lliga a primera divisió, però fou sancionat per un any per la seva actuació durant la Guerra Civil Ja a Màlaga, on fou enviat a fer el servei militar, jugà al Malacitano 1940-41, camuflat sota el nom de Juanito , i al Club Deportivo Málaga 1941-42 Es retirà i tornà a Barcelona, on organitzà els serveis mèdics de l’Espanyol Posteriorment fou metge del Palau Municipal d’Esports de Barcelona i de la…
Pere de Pau
Història
Cavaller.
Governador dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1386 en nom del nou vicari Bernat de Cornellà Reduïdes gairebé a Atenes les possessions catalanes i assetjada la ciutat des del 1385 pel florentí Rainer Acciajuoli, Pau envià un procurador, Guerau de Rodonelles, a Catalunya per tal que demanés al rei noves instruccions per a la defensa Joan I li feu prestar homenatge al vescomte de Rocabertí, novament nomenat vicari Mentrestant, el 15 de gener de 1387, Atenes havia caigut en poder dels florentins, tret de l’Acròpolis, on es mantenia Pau amb la guarnició Després de diverses i infructuoses peticions d…
Frente Sindicalista Revolucionario
Partit polític
Col·lectiu procedent de l’esquerra falangista creat entorn del 1965 o del 1966 que evolucionà vers postulats sindicalistes.
El seu origen es troba en el Frente Nacional de Trabajadores FNT, impulsat el 1963 per Narciso Perales i Ceferino Maestu Aquesta entitat creà una secció d’estudiants, el Frente de Estudios Sindicalistas FES, que –a causa de la ruptura entre Perales i el dirigent del FES, Sigfredo Hillers– s’escindí més tard Hillers constituí la Falange Española Independiente El 1965 l’FNT adoptà el nom d’FSR i aconseguí l’adhesió de Manuel Hedilla el 1966 Adoptà la bandera àcrata i una espiral negra símbol de la renovació que volia efectuar des de l’interior vers a l’exterior L’FSR preconitzà un sindicalisme…
Tadjikistan 2015
Estat
L'1 de març es van celebrar eleccions parlamentàries al Tadjikistan Com era d'esperar, el governamental Partit Popular Democràtic va guanyar clarament, amb 51 dels 63 escons i el 65% dels vots els 12 escons restants va ser per a partits que són dòcils al mandat del president Emomalí Rahmon L'única formació que podia passar per opositora i, alhora, l'únic partit islamista legal a tot Àsia Central, el Partit del Renaixement Islàmic, va perdre els dos únics parlamentaris que tenia El Tadjikistan va mostrar interès a unir-se a la Unió Eurasiàtica, que lidera Rússia Fins ara, el principal obstacle…
Malta 2016
Estat
El país va viure un any de relativa estabilitat política, un clima que va afavorir els interessos dels inversors, amb exempcions i incentius fiscals considerables, que alhora va permetre continuar mantenint un impost de societats al voltant del 35% El creixement anual del PIB real va arribar al 4,1%, promogut per una política d’estímul del consum privat, una inversió més forta i una despesa governamental elevada enfocada a la diversificació La inflació va ser de l’1% i la taxa d’atur es va situar en el 5% menys de la meitat que l’any anterior El pressupost públic es va contreure el –0,7% i el…