Resultats de la cerca
Es mostren 68643 resultats
Les drogues
Tenint en compte que existeix una certa correspondència entre els estats rics com a consumidors de droga, d’una banda, i els estats productors com a països en via de desenvolupament, de l’altra, seria fàcil concloure a primera vista que aquest mapa és una reedició de l’esquema clàssic de rics versus pobres Si bé això té sentit per als camperols dedicats al conreu de primeres matèries per a la producció d’algun tipus de droga coca, opi, cànnabis, el mateix esquema dicotòmic no pot ser aplicat al conjunt del comerç d’aquestes substàncies La localització de les àrees productores i de les línies…
filosofia alemanya
Filosofia
Filosofia elaborada pels pensadors de les terres alemanyes.
Els filòsofs més importants a Alemanya durant l’edat mitjana foren Albert Magne ~1200-1280 i el mestre Eckart 1260-1327, tots dos frares dominicans El primer ensenyà a les universitats alemanyes de Friburg i de Colònia, però sobretot a París La seva obra fou continuada per l’italià Tomàs d’Aquino El mestre Eckart, continuador de les ensenyances del mestre Dietrich i probablement deixeble d’Albert Magne, defensà, tot oposant-se a l’intellectualisme de Tomàs i a la fragilitat de l’equilibri que aquell establí entre raó i fe, una teologia influïda pel neoplatonisme i la possibilitat de la unió…
hèxode
Electrònica i informàtica
Tub electrònic proveït de sis elèctrodes: un ànode, un càtode i quatre reixes.
Ha estat emprat com a oscillador o com a mesclador en els aparells superheterodins
peròxid de benzoil
Química
Sòlid blanc cristal·lí que és preparat a partir del clorur de benzoïl i del peròxid sòdic en medi aquós:
És emprat com a catalitzador en la indústria de plàstics i com a blanquejant
Cal Guardiola
Jaciment paleontològic
Jaciment del Plistocè inferior a la ciutat de Terrassa.
Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossilífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera afavorí la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides limítrofes, com els hipopòtams i els peixos d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants megaceronts i les daines, i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’elefant i el simi…
gel polimèric
Química
Xarxa formada per polímers i inflada amb un solvent capaç de canviar de volum davant d’algun estímul extern.
L’adsorció o desorció del solut és la causa de la variació del volum global del gel i és provocada per canvis físics, com ara la presència d’un camp elèctric, una variació en la temperatura, un canvi en el pH, o un canvi en la composició del medi que l’envolta La velocitat de resposta a l’estímul està inversament relacionada amb la llargada del polímer que li serveix de suport, així els gels de polímer de cadena llarga tenen respostes més lentes que els de cadena curta Les aplicacions principals d’aquests materials es troben en el camp de la robòtica, on poden exercir com a músculs…
raons seminals
Filosofia
Gèrmens, continguts en l’esperit còsmic (estoïcisme) o en l’ànima del món (plotinisme), en virtut i per causa dels quals esdevenen les coses (l’esdevingut, el que esdevé i el que esdevindrà), que són, doncs, llur manifestació o desenvolupament.
La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista del món Déu…
reactiu segrestant
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, pertanyents a una gran varietat de tipus funcionals, que tenen la propietat de formar complexos definits i solubles, de gran estabilitat, amb diversos cations metàl·lics, segrestant-los de l’entorn que els contenia.
Els agents segrestants són reactius quelants i troben aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa EDTA tetrasodi, oxina Pel que fa a la química orgànica, i en particular a la síntesi, s’han desenvolupat en els darrers anys diversos polièters macrocíclics, anomenats èters corona , així com una varietat d’estructures policícliques amb pont comú, anomenades criptands , els quals, en segrestar els ions metàllics, provoquen un gran augment en la basicitat i la nucleofília de tota una gran varietat de reactius iònics, així com la solubilització de substrats inorgànics en medis…
qualitat
Filosofia
Propietat que determina la natura d’un objecte.
Categoria fonamental del pensament i de la realitat, Aristòtil la considerà, juntament amb la quantitat i la relació, el més important dels accidents accident S'oposa a la relació per tal com modifica intrínsecament la substància s’oposa a la quantitat per tal com no és mesurable i comporta solament diferències d’intensitat Per a Kant, és el segon dels quatre títols de conceptes purs del pensament categories que inclou la realitat, la negació i la limitació Amb la quantitat constitueix la classe de les categories matemàtiques En la gnoseologia empírica, Locke i Leibniz adoptant una distinció…
en si
Filosofia
Expressió que indica la realitat objectiva, material, en tant que és independent del subjecte humà i del seu coneixement d’aquesta realitat.
Consagrada per I Kant en la seva idea d’una cosa en si , que és el fonament del fenomen o cosa per a nosaltres i l’existència de la qual ha d’ésser afirmada, bé que la seva realitat, com a en si , mai no sigui objectivable ni conceptuable, la categoria de l’ en si és recollida per F Hegel tot significant el caràcter immediat i, per això mateix, no acomplert dialècticament del real, l’autèntica realitat i plenitud del qual esdevé tan sols —mitjançant la reflexió i negació del per a si— com a síntesi final de l’ en si i per a si Aquesta síntesi, d’altra banda, és afirmada com a contradictòria…