Resultats de la cerca
Es mostren 1388 resultats
l’Argentera

L’Argentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n’…
L'atmosfera terrestre i el clima
L’aire que respirem El planeta Terra és el lloc on viuen milers de milions d’organismes que neixen, creixen i es reprodueixen gràcies als productes que han sabut aconseguir del medi Però, què hi permet la vida i el manteniment de les funcions vitals de tots els éssers vivents Doncs, les substàncies nutritives obtingudes del sòl o dels animals Però no solament això L’escalfor i la llum del Sol També, però no n’hi ha prou Invisible, impalpable, lleugera i absolutament indispensable, una mescla de gasos ens dóna vida cada vegada que penetra dins el nostre cos acomplint el procés de la respiració…
gas

Fabricació de gas a partir de naftes de petroli
© Fototeca.cat
Química
Mescla combustible de gasos emprada per a la producció de calor, per a l’enllumenat, etc.
Composició del gas Els gasos combustibles emprats normalment no són, gairebé mai, espècies químiques úniques, sinó que són formats per mescles de diversos components Hom expressa la composició dels gasos per la proporció en què intervé cadascun dels components El coneixement de la composició del gas i de les propietats físiques dels components permet de determinar les propietats físiques del gas Hom classifica els gasos combustibles en tres famílies, segons llur poder calorífic i llur densitat relativa respecte a l’aire Els gasos d’una mateixa família són intercanviables, és a dir, hom els…
la Plana Baixa

Comarca del País Valencià, la més meridional de la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…
Paràmetres ecològics més importants i factors de conversió
Es pot imaginar la biosfera com un flux en el temps d’estructures discretes, amb unes característiques mida, organització, relacions espacials i temporals, durada en el temps, selectivitat en les respostes a diferents entrades d’informació que fan que llur acció sobre els fluxos de matèria i energia que les mantenen sigui de natura espectral, és a dir, distinta segons rangs o escales És interessant tenir en compte aquest tipus de funcionament dels sistemes biològics, ja que en l’estudi dels ecosistemes es descriuen processos i fenòmens afectats per aquesta selectivitat d’acció Es donen…
Gelor permanent, mig any a les fosques
La tundra àrtica, un clima extremat La tundra, el bioma propi de la regió àrtica, s’estén des del límit septentrional dels arbres fins al límit meridional del glaç permanent en blanc, i es caracteritza per un clima fred i sec la temperatura mitjana anual és inferior als 0°C i les precipitacions, normalment en forma de neu, rarament superen els 350 mm anuals Els climogrames, corresponents a quatre localitats situades a latituds i altituds semblants, excepte Thule, molt septentrional, mostren que els hiverns són llargs i extremament freds, i els estius curts i frescos Tanmateix, els dies d’…
El marc geogràfic del romànic del Solsonès
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Denominem Solsonès la comarca formada administrativament l’any 1933 i que comprèn tres elements molt diferents entre ells les terres altes de l’alt Cardener, a tramuntana les terres altes de la ribera Salada al NW, i les terres mitjanes de l’Alta Segarra, a migjorn A la zona de l’alt Cardener, hi ha les terres d’alta muntanya incloses en la serralada pirinenca, malgrat que no participen del seu nucli axial La delimitació d'aquesta zona és prou clara tant pel que fa a la…
Basílica de Santa Margarida (Martorell)
Capçalera de l’església de tradició paleocristiana, amb restes dels graons afegits sota el paviment d’ opus signinum Centre d’Estudis Martorellencs L’església de Santa Margarida és situada al municipi de Martorell, a molt poca distància del nucli urbà antic i gairebé a tocar de l’actual cementiri municipal, en una zona de suau pendent a la riba esquerra de l’Anoia La recerca arqueològica de l’església va ser realitzada pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM des de l’any 1987 fins al 1995, tot donant continuïtat a les actuacions iniciades el 1972 Anteriorment, cap al començament de segle,…
Bibliografia sobre fongs i líquens
MIXOMICETS Obres generals de consulta Alexopoulos, C J 1973 «The Myxomycetes» In G C Ainsworth F K Sparrow i A S Sussman eds «The fungi», vol 4B, p 39-60 Academic Press, Nova York Bonner, J T 1967 «The cellular slime molds» Princeton University Press, Princeton Emoto, Y 1977 «The Myxomycetes of Japan» Sangyo Tosho Publishing Co, Tokio 263 p Gray, W D i C J Alexopoulos 1968 «Biology of the Myxomycetes» Ronald Press Co, Nova York López-Sànchez, E, M Honrubia, E Gracia i F J Gea 1987 «Revisión bibliográfica sobre la biología de los Mixomicetos» Serie Micológica, Univ de Múrcia Karling, J S 1968…
El paisatge vegetal de les planes i muntanyes diàniques (territori diànic)
Les muntanyes bètiques atenyen també els Països Catalans i ho fan de manera prou poderosa Hi penetren en direcció E-W i, amb llur empenta incontenible, evaginen la corba tibant del litoral valencià, que esdevé així alterosa punta de llança avançada devers les Pitiüses les quals, en rigor, no en són sinó una prolongació mar enllà Les muntanyes diàniques, en efecte, representen el sector terminal del Sistema Bètic Constitueixen un conjunt geogràfic de primera magnitud, netament diferenciat de les planes alluvials que interrompen o dels relleus ibèrics que deixen al NW territori serrànic El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina