Resultats de la cerca
Es mostren 2325 resultats
Josep Batlle i Carreó
Economia
Industrial, comerciant i cronista.
El 1800 s’establí a Montevideo, on poc després, a la ciutat La Aguada, fundà el molí de farina El Oriental Es dedicà al comerç de farina i blat, productes dels quals fou proveïdor de les Malvines i, des del 1806, de la guarnició de la marina espanyola a Motevideo Creà una empresa filial a Buenos Aires i esdevingué propietari de vaixells que feien la carrera entre Amèrica i Espanya Malgrat la seva relació amb el líder independentista José Gervasio Artigas, participà en les lluites d’emancipació del virregnat del Riu de la Plata 1810-28 al costat de la metròpolis Amb Josep Grau,…
anual
Botànica
Planta monocàrpica que acaba el cicle vital en el curs d’un sol període de vegetació, és a dir, menys d’un any ( teròfit
).
Les plantes anuals molt sovint es moren en el moment d’iniciar-se les èpoques desfavorables —estiu eixut, hivern fred—, que són resistides amb avantatge en estat de vida latent llavor, espora, etc Cada any han de germinar novament algunes poden passar diversos anys en repòs, sense germinar, i això fa que, si l’ambient permet una vida vegetal esponerosa, es trobin en situació d’inferioritat en esguard dels vegetals perennes, que tendeixen a ocupar tot l’espai disponible Són especialment abundants als deserts subtropicals aixeb i a les zones de clima mediterrani, amb estiu eixut constitueixen…
Badarià
Prehistòria
Període de la prehistòria egípcia corresponent al Calcolític inicial.
La cultura badariana s’estengué per una part de l’Egipte mitjà, tot l’alt Egipte i la zona nord del Sudan El jaciment epònim és El-Badari, a la vora dreta del Nil, a l’Egipte mitjà Són, sobretot, conegudes les necròpolis, amb els cadàvers arrupits i amb amulets de vori d’hipopòtam o estatuetes femenines de ceràmica Els poblats eren de cabanes de fibra vegetal o de paravents Els badarians conreaven el blat i l’ordi, que conservaven en sitges excavades a terra i revestides de fang La caça i la pesca eren importants encara hom troba hams d’os i puntes de fletxa Sembla que hi havia…
Alimentació de l’infant dels nou mesos als dotze
A partir dels nou mesos ja es pot iniciar l’infant en l’aprenentatge de la masticació Així, se li poden donar diversos tipus de carn, pollastre o peix, cuit a la planxa De moment, és preferible d’evitar la carn massa greixosa, com la de porc Al principi se li ha de donar en trossets molt petits, i a mesura que l’infant aprèn a menjar-se’ls se li poden deixar trossos més grans També a partir d’aquesta edat se li pot donar ja tota mena de cereals, de manera que menja aliments elaborats amb blat, com el pa o les galetes D’una manera progressiva es poden anar substituint algunes…
espelta

Espiga d’espelta
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Blat de la família de les gramínies, d’espigues planes, dístiques i laxes i de gra dur i blanc, conreat en terrenys pobres de la regió mediterrània.
panet al vapor xinès
Gastronomia
Panet de farina de blat característic del nord de la Xina, sense crosta i de textura suau i esponjosa, que s’elabora coent la pasta al vapor.
Els ecosistemes agrícoles
Consideracions generals sobre els conreus com a ecosistemes L’eficàcia energètica dels ecosistemes agrícoles és funció de la seva capacitat fotosintetitzadora En aquesta imatge en fals color obtinguda per un satèllit artificial equipat amb sensors MSS «Multispectral Scanner» es posa en evidència l’alta capacitat per a capturar energia solar dels conreus irrigats de les valls del Segre i del Cinca, del Camp de Tarragona o del delta de l’Ebre superfícies vermelles, superior a la dels boscos prepirinencs i pirinencs part superior de la imatge Els secans que els envolten tons marronosos tenen una…
Breu història de l'agricultura
La invenció de l’agricultura Quan es va inventar l’agricultura, i on No podem respondre amb exactitud a aquesta pregunta Segons els estudiosos, les formes més antigues d’agricultura es poden localitzar als altiplans de la Mesopotàmia septentrional fa 8 000 o 10 000 anys Però es tracta de moments i de formes de desenvolupament diferents segons els llocs i les poblacions Si bé en gran part de l’Europa occidental sembla clar que les primeres formes d’agricultura es remunten al V millenni aC període neolític, en altres poblacions aquesta activitat no es va practicar fins a l’època històrica, i…
Tor-la-ribera

Sector del municipi de Tor-la-ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó (2 556 m alt), el port de les Ares (2 012 m), el coll de Raters (1 830 m) i el coll de la Plana del Tossal (1 718 m), fins a la vall de l’Isàvena (820 m alt).
Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall que corre, en part, per la Vall de Lierp, procedents del Turbó, i, a l’extrem sud-oriental, a Visalibons, l’Isàvena Les terres ermes ocupen el 16% del terme el conreu el 35%, i el pasturatge, amb algunes prades naturals de secà, el 6% A la resta hi ha bosc 25%, però predomina el matollar Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, l’ordi n'ocupa el 60% i el 40% el blat La ramaderia principal és de bestiar oví 2 619 caps el 1989, seguida pel boví 118 caps El poble 31h agl 1991 1085 m alt,…
conca de París
Regió geogràfica de França que ocupa la quarta part del país.
És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina