Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
albúmina
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de proteïnes solubles en aigua pura i en solucions salines diluïdes, insolubles en alcohol de grau elevat.
Les albúmines són solubles en solució mig saturada de sulfat d’amoni, però precipiten si la solució se satura amb aquesta sal i abans de la saturació si el medi és àcid tenen caràcter àcid punts isoelèctrics ben inferiors a 7, pes molecular elevat i són susceptibles de cristallització en condicions adequades Llurs solucions es coagulen per la calor entre 70°C i 90°C En total absència de sals no hi ha coagulació, però es produeix tanmateix una desnaturalització irreversible Les albúmines són, generalment, riques en àcids glutàmic i aspàrtic, lisina i leucina, contenen asparagina i…
Josep Robusté i Parés
Història
Anarcosindicalista.
Fill de família carlina, anà a Barcelona a 16 anys i s’incorporà aviat a la lluita sindical Romangué desterrat a Osca el 1920 i després féu el servei militar a Melilla 1921, d’on fugí per exiliar-se a França Allí, implicat en un atracament social, fou empresonat i condemnat a treballs forçats a les Guaianes, on romangué sis anys Tornà a Barcelona el 1931 i inicialment es mantingué força relacionat amb la FAI el 1932, en ésser empresonat Felipe Alaiz, passà a dirigir “Solidaridad Obrera” Intentà tanmateix d’evitar l’escissió trentista, i en deixar collaborar els caps d’aquesta…
Bienni Progressista
Història
Nom amb el qual és designat el període que comprèn des del juliol del 1854 al juliol del 1856, que, després del pronunciament (dit la acció de Vicálvaro
) dels generals Leopoldo O’Donnell i Domingo Dulce a Vicálvaro (Castella), es formà una coalició de progressistes i liberals moderats, presidida per Espartero i amb O’Donnell al ministeri de la guerra.
El període és caracteritzat per la constant lluita entre aquestes dues tendències de la coalició, que impossibilità de realitzar la radical transformació que l’Estat espanyol necessitava per a convertir-se en un estat modern Tanmateix, durant aquest Bienni fou promulgada una legislació progressiva que tingué transcendència en el desenvolupament posterior, especialment la llei bancària, la de ferrocarrils i la nova llei de desamortització preparada per Pascual Madoz Durant aquest període les associacions obreres de Catalunya gaudiren d’una certa tolerància i es convertiren en les…
Biblioteca Apostolica Vaticana
Biblioteca pública de l’estat del Vaticà, hereva de la primitiva biblioteca papal.
Actua com a biblioteca central Iniciada pròpiament després del cisma d’Avinyó, vers el 1376, l’actual biblioteca deriva, tanmateix, de la fundada per Nicolau V 1447-75 Una gran part de la tasca de catalogació i ordenació fou feta en temps de Pius XI Disposa d’adquisicions i llegats importants, com els dels ducs d’Urbino 1657, de la reina Cristina de Suècia 1690, dels Ottoboni 1748 i dels Borghese 1891, i les colleccions Barberini 1902, Chigi 1923, etc Formen el seu fons 1998 uns 75 000 manuscrits, 100 000 gravats, 8 000 incunables i un milió d’altres volums Conserva manuscrits…
bisbat d’Empúries
Cristianisme
Bisbat
Història
Territori eclesiàstic que comprenia la part nord-oriental de l’actual diòcesi de Girona.
Devia haver-hi bisbe des del segle IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l’antiga ciutat d’Empúries Els primers anys del segle VI apareixen ja bisbes titulars, i duren fins a la invasió àrab Al moment de la conquesta cristiana el seu govern passà a la seu de Girona tanmateix, vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità —subreptici— de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d’Empúries, però fracassà per la resistència dels altres bisbes catalans Posteriorment…
Castell d’Empordà (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
Vers l’any 1300, el comte d’Empúries, Ponç V, enfrontat amb el rei i amb el bisbe de Girona, féu construir una sèrie de fortificacions, una de les quals fou el Castell d’Empordà, situat al lloc que aleshores anomenaven Llaneres, molt proper a la Bisbal En un document redactat l’any 1303, s’esmenta que el comte d’Empúries “ ha feta força novella a Laneres qui és del terme de Monells, qui és de la jurisdicció del destret de Gerona” El castell d’Empordà fou enllestit abans del final del segle XIII, i l’any 1301 ja pogué ésser lliurat al cavaller Guillem de Vilagut L’actual…
Castell de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
El lloc d’Hortons ja és documentat des del segle X El mot bastida no li fou afegit fins a una data més tardana, possiblement l’inici del segle XIII El 1228 el castell d’Hortons el document explicita que era de construcció recent fou lliurat per Arnau de Castellbò i Roger Bernat de Foix en feu perpetu a Bernat de Vinchera Igualment fou objecte de permuta en el pariatge del 1278 La bastida d’Hortons fou part integrant del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Actualment no hi ha restes perceptibles de la construcció en el poble Tanmateix, hi ha diverses cases amb…
Sant Jaume de Freixa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Serra Vilaró esmenta l’existència l’any 1327 de la rectoria de Sant Jaume de Freixa a la terra de Lavansa Fraxano apareix esmentada com a parròquia pertanyent a la vall de Lavansa en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Actualment entre el riu Lavansa i el lloc de Montan hi ha la serra de Freixans A la relació de la dècima del 1280, dins del deganat de la vall de Lord, consta el capellà de Frexa, encara que possiblement es tracti de l’església de Sant Julià de Fréixens Berguedà Tanmateix d’aquesta església de Freixa es desconeix qualsevol altra menció a l’igual…
Sant Martí de Lladorre
Art romànic
El primer esment, ara per ara, conegut del lloc de Lladorre és de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, en la qual els habitants d’aquesta vila es comprometien a pagar anualment a la nova església, per al seu manteniment, un modi de blat L’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades per delegats de l’arquebisbe de Tarragona consta l’església de Sancti Martini de Ribera Ayque , que, per l’ordre o itinerari de les esglésies visitades, ha de correspondre a Sant Martí de Lladorre, encara que podria tractar-se de…
Sant Esteve de Gavàs (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum d’aquest lloc, formava part de la Vall d’Àneu, i per tant era sotmès als seus privilegis i peculiar organització eclesiàstica Malauradament no disposem de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de Sant Esteve de Gavàs, inclosa en el deganat de la Vall d’Àneu, fins l’any 1553, en què constava amb dos conrectors L’any 1566 havien augmentat a quatre i l’any 1723 havien disminuït a tres, per tornar a augmentar a sis l’any 1770 Tanmateix, en el pla redactat aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina