Resultats de la cerca
Es mostren 10938 resultats
Santiago Malgosa Morera
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Es formà a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, on jugà tota la seva carrera esportiva Amb el primer equip aconseguí el Campionat de Catalunya 1985, 1986, la Copa del Rei 1984, 1985, 1986 i la Lliga 1983-86 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on guanyà la medalla de plata, i els de Los Angeles 1984
Enric Folch Ariet
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a la UE Montgat Fou capità d’un històric equip que al principi dels seixanta arribà a jugar a la primera divisió estatal Fou l’ànima de l’escola de basquetbol del Montgat i de la promoció del minibàsquet Posteriorment fou entrenador del primer equip La Fundació del Bàsquet Català el nomenà Històric del Bàsquet Català 2003
Josep Maria Roca Codina
Hoquei sobre patins
Jugador, entrenador i directiu d’hoquei sobre patins.
S’inicià al CP Vic, club en el qual transcorregué tota la seva carrera com a jugador Com a entrenador, dirigí el CP Vic 1962-75, 1982-83, 1986-92, el Mollet HC 1983-85 i el CP Tordera 1985-86 Després, fou membre de la junta directiva del CP Vic i delegat d’esports de l’Ajuntament de Vic
Agustí Massana Díaz
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, on jugà tota la vida i amb el qual aconseguí sis Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, sis Copes del Rei 1964, 1970, 1973, 1974, 1976, 1979 i quatre Lligues 1970, 1977, 1978, 1980 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i de Mont-real 1976
Jaume Bassó Barberan

Jaume Bassó Barberan
Fundació del Bàsquet Català / J. Domingo
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
L’any 1944 ingressà als equips inferiors del Joventut de Badalona, amb el qual desenvolupà tota la seva trajectòria i fou campió d’Espanya cinc vegades Amb la selecció espanyola fou internacional en divuit ocasions, i assolí la medalla d’or en els Jocs Mediterranis de Barcelona Després de la seva retirada 1959 continuà vinculat al club fins el 1981 realitzant tasques directives
pas del Nord-est
Estret marí
Ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic tot resseguint les costes septentrionals de Sibèria i per mitjà de l’estret de Bering.
Un primer intent d’exploració fou efectuat al s XV, i en seguiren d’altres fins al s XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats
TVC dedica la Marató als trasplantaments
Com és habitual uns quants dies abans de Nadal, Televisió de Catalunya dedica tota la programació diària a una marató per recaptar fons per a programes d’investigació mèdics La Marató d’enguany, destinada als trasplantaments, assoleix una recaptació rècord de 750 milions de pessetes, una quantitat que encara es pot incrementar perquè s’accepten donatius fins a mitjan gener del 2000
Sió
Turó
Turó occidental de Jerusalem on la tradició situa el Cenacle i la tomba de David.
Originàriament designà la fortalesa dels jebuseus a la banda oriental del turó, entre el Tiropeu i el Cedró Més tard indicà la muntanya del temple i el mateix temple i, per extensió, tota la ciutat la ‘filla de Sió’, els seus habitants i tot el poble d’Israel els ‘fills de Sió’, expressions aplicades per la tradició cristiana a l’Església
grau d’abstracció
Filosofia
Cadascun dels graus que qualifiquen el nivell d’abstracció assolida en el procés cognoscitiu.
La filosofia escolàstica en distinguí tres el primer, propi de la física, fa abstracció de les particularitats individuals i contingents dels objectes el segon, propi de la matemàtica, fa abstracció de la matèria sensible i concep els objectes en tant que quantitat, nombre o extensió i el tercer, propi de la metafísica, fa abstracció de tota matèria i concep els objectes purament immaterials
bergantina
Transports
Vaixell de vela mediterrani amb algunes característiques del xabec i altres del bergantí.
Normalment arborava dos pals, a més del bauprès, sense cofes ni creuetes el trinquet, amb veles rodones, i el major, amb vela llatina Algunes bergantines arboraven tres pals major i mitjana amb aparell llatí i trinquet amb veles rodones, i d’altres arribaren a portar aparell de goleta Aparegué a la mateixa època del bergantí i fou emprada en tota mena de navegacions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina