Resultats de la cerca

Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física

És anomenada també el Triangle Boreal , i conté tan sols 25 estels visibles a ull nu L’estel més brillant, α Trianguli , anomenat també Metallah , és de magnitud 3,58 és un estel nan que pertany al tipus espectral F2 i és situat a una distància de 64 anys llum Dins els límits d’aquesta constellació hi ha una galàxia espiral, M33 o bé NGC 598, anomenada la galàxia del Triangle , que pertany al sistema local i és la segona en magnitud aparent entre totes les galàxies conegudes

Doctor en Biomedicina, collabora habitualment en revistes científiques i culturals i en mitjans de comunicació, sobretot vinculats a la seva comarca d’origen, com ara Eco de Sitges , La Xermada o Ràdio Maricel És autor dels reculls Zoòtrop 1998, Kore 2001, Paisatge convencional 2002, Nix 2004, Assaig d'Àngel 2006, Domèstica veritat 2007, premi Màrius Torres 2006, Els llops 2009, amb Laia Noguera Clofent i Esteve Plantada i Extrema llum , que l’any 2013 guanyà el premi Recull de poesia Benet Ribas Ha escrit també el llibret d’òpera Bruna de nit 2006

Estudià a París amb el pintor ALhôte i des del 1935 amb l’escultor Ch Malfray El 1948 guanyà el concurs per al monument als germans Rosselli i, per tal de realitzar-lo, es traslladà a Carrara, on s’establí La seva escultura, en marbre, pren els volums, la simplicitat i la definició de les formes com a punts de partença Venus 1958 La llum que tenen les seves peces, així com els seus contorns polits, fa que la seva escultura tingui una certa afinitat amb el treball de Brâncuşi

A part alguns edificis a Edimburg 1780-95 i Londres 1824-28, es dedicà bàsicament a la creació de carreteres i de ponts, entre els quals sobresurten, del 1801, el projecte del pont sobre el Tàmesi, a Londres —juntament amb Douglas—, que no arribà a construir-se, així com el pont sobre el Menai, a Bradford 1818-26, de 176 m de llum, molt espectacular Pel seu ús del ferro fos, emprat amb peces prefabricades i iguals, fou considerat un dels enginyers més notables de la primera meitat del s XIX

Estudià art a Nova York Anà a Itàlia i França, on entrà en contacte amb el moviment futurista, alhora que fou influït per l’expressionisme abstracte del grup Der blaue Reiter El 1913 exposà a l’Armory Show, i tres anys més tard formà part del grup dadà de Nova York El final de la seva producció s’orientà cap a construccions cubistes de caràcter purista plenes de decorativisme En són obres representatives Combat per la llum 1913, El pont de Brooklyn 1918 i Interpretació de Nova York 1920-22

La primera vegada que apareix és en l’obra de G de Monmouth Vita Merlini 1150, com una fetillera que en una illa paradisíaca guareix les ferides del rei Artús Present a tota la literatura cavalleresca posterior, la seva figura ha donat nom al fenomen de la fata morgana , miratge que es produeix a causa de la refracció anòmala de la llum en l’atmosfera en la proximitat de la terra És visible en diversos llocs marítims, i a Itàlia es palesa principalment a l’estret de Messina

Conté 150 estels coneguts, set dels quals són visibles a ull nu La distància mitjana a la qual es troben els estels del cúmul és de 350 anys llum, i tots es desplacen a l’espai amb un moviment comú El cúmul de les Plèiades és submergit dins una nebulosa de reflexió molt difusa, l’existència de la qual fou observada per primera vegada per L Swift l’any 1874 Els estels més brillants del cúmul pertanyen al tipus espectral B, són de color blau i llurs dimensions són mitjanes

Fou emesa per J Rayleigh i J Jeans, al començament del segle, en l’àmbit de la mecànica clàssica, en la qual suposaven que els fotons eren com oscilladors clàssics amb una energia mitjana de kT principi d’equipartició de l’energia Hom l’escriu com ρ Τ ν = 8πν 2 / c 3 kT , on ν és la freqüència, c la velocitat de la llum, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta, i és l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències baixes h ν > ckT

L'estoïcisme el considerà panteísticament l’ànima del món, alhora material ígnia i eterna l’ànima humana, emanació del pneuma universal, participava de la seva llum, atenuada només per la matèria corporal Per als grecs de la koiné indicà la part més alta de l’ànima i per als primers escriptors cristians designava indistintament l’Esperit Sant i l’esperit humà d’aquí ve la tricotomia πνευμα, ψυκἠ i σϖμα ‘esperit’, ‘ànima’ i ‘cos’ que portà a la distinció gnòstica gnosticisme entre home pneumàtic, psíquic i hilètic pneumàtic