Resultats de la cerca
Es mostren 1044 resultats
missió
Cristianisme
Tramesa de sacerdots i de missioners en general a noves terres per a propagar-hi una doctrina religiosa.
Fenomen propi de totes les religions universalistes —hom el troba en el budisme, en l’islamisme, en el mazdaisme, en algunes escoles de l’hinduisme en els temps moderns—, ho és sobretot del cristianisme Sovint és difícil de distingir-la de la simple propaganda religiosa, del proselitisme, mancats generalment d’organització i de programa definit En el cristianisme, considerada com a exigència de la mateixa acceptació de l’evangeli apòstol vol dir precisament ‘enviat’ i, per això mateix, com a tasca pròpia de tot creient, la missió fou atesa i acomplerta d’una manera molt activa per les…
Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques 1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…
, ,
Filmoteca de Catalunya

Edifici de la Filmoteca de Catalunya
© Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Institució creada el 1981 adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Evolució Té com a objectiu la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic de Catalunya Cal situar-ne l’origen en el traspàs dels serveis i, posteriorment, els fons de la delegació de la Filmoteca Nacional de España actualment Filmoteca Española a la Generalitat de Catalunya Durant el franquisme, el 1972 la delegació havia creat un equip autònom dedicat a la conservació del patrimoni cinematogràfic, que disposava d’un arxiu propi, i a la difusió amb presentacions, conferències i colloquis, i des del 1977 edità un programa autònom en català Després del traspàs, el 1982 establí una…
,
Els regionalistes valencians durant el primer franquisme
En termes generals, la qüestió de la collaboració amb el règim del catolicisme polític valencià al llarg del decenni dels quaranta, protagonitzada en la dècada anterior quasi exclusivament per la Dreta Regional Valenciana DRV, queda palesa força clarament en l’evidència, no pas unívoca però sí majoritària, dels fets Tant per als “catòlics” valencians com per a la seua jerarquia i per a la major part del catolicisme polític espanyol, no actuar ni intervenir en tots els àmbits de la vida pública amb la finalitat d’aconseguir la màxima influència possible era, doctrinalment, una aberració total…
Pau Vila i Dinarès
Historiografia catalana
Geògraf i pedagog.
Vida i obra De família de teixidors originària del Bages, visqué després a Alcoi i Terrassa, i de jove combinà el treball en fàbriques de Barcelona amb una formació autodidàctica i l’excursionisme La relació amb cercles intellectuals anarquistes l’inicià com a mestre Ateneu Obrer de Badalona, Foment Martinenc de Barcelona i el posà en contacte amb F Ferrer i Guàrdia El 1905 fundà l’Escola Horaciana, notable experiència de renovació pedagògica, que influí en l’orientació de la seva tasca científica posterior El 1912 fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios per estudiar a l’École de…
Joan Reglà i Campistol
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou doctor en dret i filosofia i lletres secció història La seva personalitat, forjada en un caràcter més propi de la curiositat investigadora que de la brega constant i judicial, l’empentà, possiblement, a triar la docència, l’ensenyament i l’aprenentatge Historiador d’anàlisi, de síntesi i, fins i tot, d’assaig, la seva obra és bastant diversificada, no solament en les qüestions desenvolupades sinó també en la trajectòria cronològica que abraça Començà com a medievalista, amb la seva tesi doctoral i tot un seguit d’investigacions al voltant de la Baixa Edat Mitjana, incloent el…
curses d’orientació

Els participants a les curses d’orientació s’ajuden d’un mapa específic del terreny
Naturtime / Joan Carbonell
Curses de muntanya i d’orientació
Esport que consisteix a recórrer, en el menor temps possible, un circuit amb una sèrie de controls disposats en el terreny i representats en un mapa de la zona.
Existeixen diferents especialitats de curses d’orientació segons la forma de completar els recorreguts, la distància que tinguin i el nivell de dificultat que presentin En l’especialitat clàssica, la cursa es fa a peu Però també hi ha proves que es fan amb bicicleta tot terreny, sobre esquís o raquetes de neu o utilitzant algun tipus d’embarcació En algunes competicions, fins i tot es poden combinar diversos mitjans de transport, com en els raids d’aventura S’organitzen curses per categories d’edat, a partir dels dotze anys, que normalment es disputen de manera simultània i poden presentar…
Joan Vernet i Ginés

Joan Vernet i Ginés
© Fototeca.cat
Història
Arabista i historiador de la ciència.
Vida i obra Se centrà els seus estudis en el món àrab andalusí i en l’evolució de la ciència medieval —especialment l’astronomia i la cartografia nàutica—, però amb un camp d’interessos molt més ampli En aquest sentit, estudià altres períodes, com ara el Renaixement o l’època contemporània altres regions del món, a través, per exemple, dels seus estudis sobre Copèrnic i també portà a terme realitzacions fora de la història de la ciència, com ara treballs de filologia i literatura àrabs Interessat des de la seva joventut per les llengües antigues del Pròxim Orient el sumeri i l’acadi, estudià…
,
Alexandre Cirici i Pellicer
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Tractadista i crític d’art i activista cultural.
Format en plena atmosfera noucentista, assistí a l’escola Montessori dependent de la Mancomunitat i a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigides per Alexandre Galí Cursà el batxillerat a l’Escola Monturiol De ben jove ja mostrà inclinacions cap a l’art i el 1928 publicà el seu primer treball històric en la revista Junior El 1931 començà els estudis universitaris a la Facultat de Ciències Participà en la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i ocupà càrrecs en els sindicats d’estudiants Vinculat al catalanisme popular, fou membre de Palestra i de les Joventuts d’Esquerra…
, ,
La Universitat Catalana d’Estiu
Sessió a la Universitat Catalana d’Estiu, Prada de Conflent, 1971 Coll part / GS El Grup Rossellonès d’Estudis Catalans GREC, creat el 1960, va entendre que a més de les manifestacions puntuals que realitzava havia de trobar un marc d’encontre, de treball i de reflexió d’uns dies cada any a l’estil de les jornades que organitzaven els occitans al final de l’estiu És així com van néixer a Perpinyà les jornades del setembre, amb cursos, conferències i algun espectacle D’entrada van ser obertes als amics del Principat Joaquim Maluquer, Francesc Vallverdú… i als amics llenguadocians Ju Roqueta,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina