Resultats de la cerca
Es mostren 2537 resultats
Josep Maria Armangué Feliu

Arribada de l’autocicle David, guanyador de la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona (1916), conduït per Frederic Armangué Feliu i Lluís Armangué Ferrer i dissenyat per Josep Maria Armangué Feliu
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Constructor i pilot automobilístic.
Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà el I Trofeu Armangué d’autocicles en memòria seva Fou germà del pilot Frederic Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot…
Perigús
Ciutat
Ciutat d’Aquitània, Occitània, capital de la comarca del Perigord i del departament de Dordonya, França.
Mercat comarcal i fabricació de tèxtils, de sabates i de material ferroviari Destaquen les activitats terciàries administratives, comercials, d’ensenyament, etc i industrials Bisbat catòlic L’antiga Vesunna Petricoriorum fou capital del comtat del Perigord, pertangué a Anglaterra del 1360 al 1369, i al s XVI fou un fogar del protestantisme francès De la seva prolongada història, conserva restes galloromanes muralles, temple, d’un amfiteatre romà del s III i un bon nombre de cases d’estil romànic, gòtic i renaixentista La catedral de Sant Front s XIII i l’església de Sant Esteve s XI-XII són…
alcohol gras
Química
Designació genèrica (per analogia amb els àcids grassos) dels alcohols alifàtics primaris, de pes molecular elevat (en C 8
o més), de cadena no ramificada i de nombre parell d’àtoms de carboni.
Molts d’ells existeixen a la natura formant els èsters anomenats cèrids a partir dels quals poden ésser obtinguts per hidròlisi Altres es preparen per reducció dels àcids grassos o, sintèticament, pel procediment ‘oxo’ Els alcohols grassos més corrents són, entre els saturats, el làuric , el mirístic , el cetílic , l' esteàric , el cerílic i el mirícic entre els insaturats, l' oleic i el linoleic Llurs aplicacions principals són com a solvents, com a ingredients de productes farmacèutics i per a la fabricació de detergents i d’antiestàtics Alguns autors inclouen també entre els alcohols…
trisulfur d’antimoi
Química
Pólvores o cristalls que es fonen a 546°C.
Insoluble en aigua, es dissol en les solucions d’hidròxids alcalins i sulfurs donant tioantimonits i en l’acid clorhídric concentrat Forma el mineral negre anomenat estibnita Preparat artificialment, és de color taronja quan és precipitat d’una solució de sal antimonosa per sulfur d’hidrogen o tiosulfat, i de color negre quan prové de la combinació directa dels elements És emprat en pirotècnia, en la fabricació de llumins i del vidre robí i com a accelerant de vulcanització de neoprens Com a constituent del quermes ha estat utilitzat en medicina La forma taronja que ennegreix en escalfar-la…
Toló
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament de Var, França.
És nucli d’una conurbació d’unes 390 000 persones Ciutat portuària important, té drassanes i indústries químiques, alimentàries i de la fabricació de mobles És també un centre turístic De petit poble es convertí en ciutat estratègica amb l’annexió a França, perquè Lluís XV en féu un centre militar, paper que s’incrementà als s XIX i XX, amb la installació de l’esquadra francesa de la Mediterrània Fou seu episcopal des del s VI fins a l’any 1790 Entre els seus monuments cal destacar l’església de Santa Maria Major s XVII-XVIII i la gran torre de la Mitra s XVI
fècula
Alimentació
Midó que ocorre en forma de grànuls en les cèl·lules vegetals dels tubercles, els rizomes i d’altres arrels d’algunes plantes, com ara patates, mandioca, sagú, etc, de les quals hom l’extreu en forma de pólvores blanques insolubles en aigua freda.
La distinta qualitat de les diverses menes de fècules és determinada per la proporció amilosa/amilopectina en el midó i és identificada per l’examen microscòpic dels grànuls i la determinació del poder i la temperatura de gelificació Hom obté la fècula mitjançant els processos de mòlta de les arrels 81-85% de midó, 0,82% de proteïnes i traces de greixos i de cellulosa ratllament, rentatge amb decantació, filtració de la llet de fècula en filtres continus, assecatge, polvorització i tamisatge És emprada en la fabricació de productes alimentaris, de dextrina i de fècula soluble per a empeses, i…
anisidina
Química
Nom genèric de les tres metoxianilines isòmeres orto, meta
i para
.
L' o - anisidina és un líquid groguenc que embruneix a l’aire i bull a 225°C, la m - anisidina , un líquid groguenc que bull a 251°C i la p - anisidina , un sòlid que es fon a 57°C Totes tres metoxianilines isòmeres són molt poc solubles en els àcids i en els solvents orgànics Són obtingudes per metilació dels aminofenols corresponents i també —els isòmers o i p — per reducció dels nitroanisols Són absorbibles per l’epidermis i donen lloc a irritacions i sensibilitzacions Tots tres són emprats en la fabricació de colorants azoics l’isòmer o és també emprat en la síntesi del guaiacol
barrella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’uns 30-60 cm d’alçària, ramificada des de la base, de fulles linears semicilíndriques, blanes, i flors espaiades, poc vistoses.
Viu en sòls salabrosos, vora estanys salats, salines, etc, de la regió mediterrània Per incineració dóna una cendra molt rica en carbonat sòdic i carbonat potàssic, la sosa o barrella Aquesta cendra constituí, fins al s XIX, una important primera matèria Al s XVIII el conreu de la barrella assolí la màxima extensió Els Països Catalans, igualment com les costes de Múrcia, d’Andalusia oriental i de Sicília, foren un dels principals proveïdors del mercat europeu N'hi hagué extenses zones de conreu i de fabricació a la regió d’Alacant, al delta de l’Ebre i a les planes occidentals del Baix Cinca…
baobab
baobab
© Fototeca.cat
Botànica
Gran arbre, de la família de les bombacàcies, que ateny 20 m d’alçària, de tronc extremament gruixut (fins a 15 m de diàmetre), que acumula grans reserves d’aigua durant l’època de les pluges.
Té fulles palmaticompostes, caduques en arribar la temporada seca, i grans flors blanques, sobre uns llargs pedicels, les quals s’obren de nits i són pollinitzades per la ratapinyada Eidolon helvum Els fruits són allargats 45 cm, amb la polpa farinosa i comestible “pa de simi” Viu a les sabanes de l’Àfrica intertropical, on els indígenes, que n'aprofiten els fruits i fins les fulles lalo per a l’alimentació, en fan objecte d’adoració La fusta, molt lleugera, és emprada en la fabricació de paper, i l’escorça, que dóna una fibra d’una gran resistència, és utilitzada per a…
baioneta
baioneta colzada muntada
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els moderns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina