Resultats de la cerca
Es mostren 4033 resultats
Barcelona Sport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada setmanalment a Barcelona entre el 1897 i el 1905.
Publicació capdavantera de la premsa esportiva catalana, contenia informació d’esports en general amb una especial atenció al món del ciclisme Durant un breu període del 1898 es fusionà amb El Veloz , de Madrid, i aparegué amb el títol de Veloz Sport A partir del juliol del 1898 reaparegué amb el nom original, tot i que el febrer del 1899 es fusionà novament i de forma temporal amb el setmanari Los Deportes A partir del 1901 emprengué una nova etapa amb la mateixa línia anterior Sempre fou dirigida per Baldomero Álvarez
L’esquema
Educació
Síntesi de la informació Per tal que puguis comprendre qualsevol text que estudiïs, has de saber d’on parteixes, és a dir, has de fer un pont entre allò que saps i allò que vols aprendre Has de realitzar una elaboració prèvia que lligui la informació nova que estàs treballant amb els coneixements que has après prèviament Aquest lligam d’informacions et permetrà reforçar molt bé el teu aprenentatge i no oblidar la informació En aquest procés, l’aplicació de determinades tècniques d’aprenentatge i d’estudi, com l’ esquema , et pot ajudar a recollir i organitzar el que és més…
visió inicial
Psicologia
Primera de les etapes de processament que permeten a l’individu obtenir una representació del món a partir dels estímuls lumínics.
El model que predomina en l’estudi dels processos de visió considera que el sistema visual humà s’organitza funcionalment en etapes successives, cadascuna de les quals, en analitzar els patrons d’estimulació lumínica, informa d’alguna característica rellevant La primera d’aquestes etapes és la visió inicial, que permet situar els contorns dels objectes, analitzar-ne les textures i obtenir informació tridimensional Les aportacions de David Courtenay Marr i el seu equip, sobretot pel que fa al mètode de treball, han estat decisives per al coneixement dels processos que conformen…
descodificador
Sistema que recupera, a partir dels símbols detectats en el receptor, el missatge original transmès per l’emissor.
Els descodificadors poden classificar-se en funció dels tipus de codis amb què operen En la majoria de casos, els que treballen amb codis de font o codis de canal no han d’acomplir sinó la funció inversa del codificador, mentre que els que ho fan amb codis de correcció d’errors han de tenir regles addicionals per a determinar quin era el missatge original, en el cas que el canal de comunicació hi hagi introduït errors És corrent d’anomenar descodificador l’aparell que desxifra la informació en els sistemes de televisió i ràdio de pagament aleatoritzador descodificador 2
declaració
Electrònica i informàtica
Definició de cadascun dels elements, i dels seus atributs, que s’utilitzaran en l’execució d’un programa.
La funció de les declaracions és múltiple d’una banda documenten el programa i n'augmenten la llegibilitat de l’altra, donen informació al compilador o al muntador de com o on ha de cercar les dades A més, les declaracions permeten que en temps d’execució es puguin comprovar certs errors semàntics, que sovint reflecteixen errors de plantejament de la programació, els anomenats errors lògics Tot i això, alguns llenguatges de programació, no tipats o feblement tipats, permeten l’ús d’elements no definits Basic, C, mentre que els llenguatges fortament tipats exigeixen declaracions…
ordinador quàntic
Física
Electrònica i informàtica
Aparell capaç de fer càlculs utilitzant fenòmens propis de la mecànica quàntica amb la finalitat d’accelerar notablement (respecte a un ordinador com els existents actualment) la velocitat de càlcul.
En són exemples el principi de superposició i l’ús d’estats entrellaçats per a representar els bits d’informació anomenats en aquest cas bits quàntics o qubits Hi ha nombrosos sistemes candidats a esdevenir ordinadors quàntics, si bé per ara cap no ha aconseguit acomplir tots els requisits postulats per DiVincenzo 2000 escalabilitat possibilitat d’incrementar el nombre de qubits utilitzats possibilitat d’inicialitzar els qubits en un estat qualsevol possibilitat de llegir els qubits temps d’operació de les portes lògiques més curt que el temps de decoherència dels qubits , i…
finestra
Electrònica i informàtica
Àrea rectangular en una pantalla gràfica d’un monitor que pot aparèixer en un programa determinat amb finalitats diverses.
Hi ha una gran quantitat de programes que treballen amb finestres aquestes poden ésser de text, gràfiques, de contingut de menús, etc En una mateixa pantalla es poden visualitzar diverses finestres Cada aplicació té una o més finestres associades, on mostra les seves dades o resultats, i d’on obté les dades i instruccions interactives que li proporciona l’usuari La finestra activa visualitza la informació teclejada per l’usuari Alguns sistemes permeten la presència de finestres virtuals, de mida superior a la de la pantalla real en aquest cas en cada moment només es visualitza un…
versió beta
Electrònica i informàtica
Versió precomercial de programari que es distribueix als usuaris per a la seva avaluació.
Amb l’ús de les versions beta les companyies productores de programari aconsegueixen dos objectius d’una banda, obtenen informació de com respondrà el mercat davant el seu nou producte, i de l’altra, aconsegueixen la realització d’un gran nombre de proves sobre el seu programari, que altrament els seria molt costós Malgrat tot, com que, per motius de seguretat davant la competència i la pirateria informàtica, la distribució de les versions beta acostuma a ser tancada a un grup d’usuaris segurs per a la companyia, la visió que s’obté del mercat és del tot deformada
economia del coneixement
Economia
Model econòmic on tenen més pes els actius humans, les seves idees i creativitat, que les màquines, per a poder ésser més competitius en el món de l’empresa.
La generalització de les tecnologies de la informació i de les noves tecnologies als processos productius ha fet possible aquest nou model D’una societat amb les millors maquinàries per a produir es passa a una dominada per innovadors i creadors, en un entorn de més gran competència i pressió a la baixa dels costs L’anomenada economia del coneixement, amb una elevada creació de valor dominada per actius intangibles, pot ésser considerada un dels trets de la nova economia En aquest context, sorgeix un gran interès per a aconseguir els serveis dels millors professionals, fet que…
microfitxa
Arxivística i biblioteconomia
Microforma de mides normalitzades DIN A6 (105/148 mm) que pot contenir d’1 a 448 fotogrames.
La part superior disposa d’una franja opaca en la qual és descrit el contingut de la microfitxa El marge inferior en permet la selecció automatitzada El cos central 96 mm, que conté la informació, pot ésser distribuït en dues direccions que depenen del sistema utilitzat en la preparació de la microfitxa vertical columna, si la imatge ha estat generada per ordinador sistema COM i horitzontal banda, quan ha estat obtinguda per mètodes fotogràfics Cada pàgina o micrograma és localitzable per unes coordenades alfanumèriques A l’angle inferior dret, hi és recollit l’índex del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina