Resultats de la cerca
Es mostren 2945 resultats
Sant Ermengol de Tiurana
Art romànic
Situació Església que s’assenta sobre un penyal rocallós, al sud del poble de Tiurana ECSA - E Pablo L’església de Sant Ermengol és assentada sobre un penyal rocallós, al cim d’un serrat que domina el poble de Tiurana pel sud Mapa 34-13329 Situació 31TCG550476 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Bassella, que quedarà negada per l’embassament de Rialb, davant del poble de Tiurana i va cap al mas Joanet, abans del qual cal desviarse i seguir fins al cap del serrat, on hi ha l’ermita JAA Història Malauradament no tenim notícies històriques sobre aquesta…
Galceran Marquet
Cronologia
Història
Militar
Vicealmirall de Catalunya i cronista.
Fill del mercader i armador barceloní Bernat Marquet Participà activament en la llarga guerra oberta entre Pere III el Cerimoniós i la república de Gènova, en 1131-34 El 1331 fou un dels tres caps de l’armada de Barcelona, i el seu prestigi el portà a ser nomenat capità únic de la flota barcelonina, al final de la confrontació 1333 i 1334, i vicealmirall de Catalunya, el 1340 Aquest any participà, amb l’almirall Pere de Montcada, a defensar l’estret de Gibraltar, en ajut dels castellans, per evitar el pas dels benimerins des de la costa africana Collaborà en el blocatge de…
La Talaia de Sant Josep
Vessant obac de Sa Talaiassa el punt més alt de la serra de Sant Josep, cobert per pinedes de pi blanc Ernest Costa La Talaia de Sant Josep 24, entre els principals espais naturals de les Pitiüses La màxima altitud de les Pitiüses es troba al sud de Sant Josep la Talaiassa o Talaia de Sant Josep, amb una cota de 475 m Aquest espai és a la vegada muntanyenc i costaner, ja que comprèn el litoral del cap Pelat i del cap d’Es Jueu Aquesta és una costa abrupta, alta, tret del tram de cala d’Hort, una platja oberta cap al migjorn Són especialment notables els penyals dels Cubells i el…
Paràsit gros
Individu jove de paràsit gros Stercorarius skua en ple vol a l’àrea de nidificació de l’espècie a remarcar la forma arrodonida de la cua, ben diferent del paràsit cuapunxegut, del qual es distingeix també per les marcades taques blanques de les ales desplegades, i per la seva mida, més gran 55-58 cm Xavier Parellada És el paràsit més abundant durant l’hivern a la Mediterrània occidental Malgrat que la seva distribució és encara poc coneguda i no se sap si la seva densitat és regular al llarg de la costa, sembla comú a Catalunya, i també deu ser-ho al Rosselló i al País Valencià, tot i la…
Miquel Strubell i Trueta
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüista i activista cívic i polític.
Net de Josep Trueta i Raspall i germà del lingüista i polític Antoni Strubell , es graduà en psicologia i fisiologia a la Universitat d’Oxford i en psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Feu recerca en temes relacionats amb el bilingüisme escolar i familiar, i en polítiques i planificació lingüístiques Fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya 1980, director de l’Institut de Sociolingüística Catalana, secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual era membre des del 2005, membre del consell d’administració, i després…
Mare de Déu del Remei del castell de Cambrils (Odèn)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’absis de la capella del castell de Cambrils L Prat Damunt un turó de la serralada del Bartolo Vell, sobre la solana de Sopenya, formant part del conjunt del castell de Cambrils, hi ha l’esglesiola de la Mare de Déu del Remei, lloc des del qual la naturalesa ofereix un esplèndid panorama a l’observador a migjorn el serrat de la Creu, que enllaça amb el de Morés, a ponent la roca de Medes, i a tramuntana la cinglera de Tartera Mapa 291M781 Situació 31TCG675664 Per anar-hi cal seguir el mateix camí de l’església de Sant Martí de Cambrils Una vegada…
Sant Pere de Capdevila (Lladurs)
Art romànic
Situació És davant la casa Capdevila de Sanç, versemblantment anomenada així de Sanç pel fet de tenir a la seva vora la capella, la denominació de la qual, pel cap baix des del segle XVIII, és Sant Pere de Capdevila Dins el municipi de Lladurs es troba al seu extrem nord-oriental A les seves envistes, per tramuntana, hi ha la mola de Lord Una vista de l’exterior de l’església L Prat Vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada, amb la capçalera al fons A desgrat de la seva ruïna és interessant la distinció que traspua el seu aparell Arxiu Gavín Mapa 292M781 Situació 31TCG821619 Per…
Sant Andreu de Clarà (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situació L’església de Sant Andreu de Clarà es troba al costat de llevant del municipi de Castellar de la Ribera, dalt un turó i enmig d’una petita vall Mapa 291M781 Situació 31TCG719515 Als 5,600 km de la carretera de Solsona a Basella, a mà esquerra, surten dos trencalls D’aquests cal agafar el de l’esquerra, que deixarem, després d’haver recorregut 1,400 km, per tombar a mà dreta i arribar, passats 2 km, a Clarà JCS Història Documentalment, aquesta església apareix esmentada el 29 de maig de 1043, quan el sacerdot Folc feu donació a Santa Maria de Solsona d’un alou que tenia al terme del…
Vicent Salvador i Liern
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de filologia catalana i espanyola Professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules, Xàtiva i Massamagrell, on fou director durant tres anys, fou professor de les universitats de València i d’Alacant, i catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I Fou collaborador habitual en revistes filològiques amb articles de lingüística i de crítica literària Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també d’altres autors contemporanis com Josep M Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor, Salvador…
,
Henri Bergson
Filosofia
Literatura francesa
Filòsof i escriptor francès, d’origen jueu.
El 1900 fou nomenat professor al Collège de France, on tingué un èxit sense precedents Membre de l’Institut de France des del 1901, entrà a l’Académie Française el 1914 El 1928 obtingué el premi Nobel de literatura Morí durant l’ocupació alemanya, havent donat la seva “adhesió moral” al catolicisme La seva filosofia vitalista s’inscriu dins les tendències antipositivistes del començament del segle Hereu alhora de l’espiritualisme de Jules Lachelier i de l’evolucionisme de Herbert Spencer, s’oposà tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon Enfront d’aquestes tendències, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina