Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
Sant Sebastià de la Roca d’Albera
Art romànic
Situació Interior de l’església després de la seva recent restauració ECSA - JA Adell esquerra, i ECSA - A Roura L’església de Sant Sebastià és situada dins el nucli urbà del poble de la Roca d’Albera, al costat de la carretera que porta a la Rocavella JAA Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 19,8” N - Long 2° 56’ 3,6” E Història Malauradament no hi ha referències documentals sobre aquesta capella fins a èpoques molt tardanes La primera notícia històrica és de l’any 1571, en què consta dins el terme de la Roca El seu titular, sant Sebastià, potser no era l’advocació original de l’església, que…
Santa Maria de Baixàs, abans Sant Esteve
Art romànic
Situació Part de l’absis amb lesenes i arcuacions llombardes, sobre les quals és visible el sobre alçament fet al segle XIII amb marbre blavenc d’una pedrera local ECSA - A Roura L’església és situada al bell mig del poble de Baixàs Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Història El topònim de Baixàs apareix esmentat en la documentació a partir del segle IX Com ja s’ha esmentat, la vila fou senyorejada als segles IX-X, per Lindoí i la seva esposa Arsenda De fet, però, una de les…
Maite Salord i Ripoll
Literatura catalana
Política
Escriptora, professora i política.
Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut de secundària M Àngels Cardona de Ciutadella Menorca, ha publicat, entre d’altres, I del somni, tot 1998, premi de narració novellada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997, Flor de gessamí 1999, premi l’Illa de Menorca de narració curta, Com una nina russa 2002, Omplir la nit 2003, premi Contarella de literatura juvenil 2003, Mar de boira 2004, premi Ciutat d’Olot de novella juvenil 2004, Freqüències 2006, La mort de l’ànima 2007, finalista del premi Sant Jordi de novella 2006, en què mostra les…
,
art georgià
Art
Art desenvolupat a Geòrgia.
Dels primers anys de l’era cristiana, hom pot esmentar els tipus de casa dits darbazi , amb una cúpula central esglaonada, oberta en el seu centre Amb el cristianisme segle IV, l’arquitectura és eminentment religiosa De característiques semblants a l’evolució de l’arquitectura armènia, les esglésies georgianes tenen una reminiscència siríaca Entre les més antigues destaca la basílica de Sió, a Bolnisi segle V, de tres naus separades per pilastres que suporten arcs Al segle VI apareix un tipus de basílica de tres naus separades per murs, la comunicació entre les quals és feta a través de…
Castell d’Ulldecona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, on són perfectament visibles les dues torres i l’església de la Mare de Déu dels Àngels, en primer terme ECSA - J Todó El castell d’Ulldecona és situat sobre una petita elevació plana 120 m d’altitud anomenada —el puig del Castell—, aproximadament a 1,5 km en línia recta a ponent de la vila d’Ulldecona i al marge esquerre del riu de la Sénia Des del cim del puig hom té un perfecte control visual tant de la plana del Baix Maestrat com d’una gran part de la vall del riu de la Sénia Mapa 31-21 546 Situació 31TBE827972 Per a anar-hi cal agafar la carretera TV-…
La fauna i el poblament animal de l'alta muntanya
Viure a la muntanya Com en el cas del personatge de Hemingway que, en trobar-se a la neu, prop del cim del Kilimanjaro, una ròssa seca i gelada de lleopard es pregunta què havia pogut fer pujar tan amunt aquell animal, no sempre és fàcil explicar què busquen o què han trobat a la muntanya els animals que hi viuen La majoria dels animals perceben les muntanyes com a barreres als seus desplaçaments com a espais freds però amb ambients molt variats on generalment els recursos nutritius són escassos, tot i que ocasionalment poden resultar abundants Les muntanyes limiten l’expansió d’algunes…
Santa Eulàlia de Palauborrell (Viladamat)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des de ponent, amb el mur frontal F Tur El llogaret de Palauborrell és un agrupament de tres masies, i tres casalots i bordes més, situat a 2,5 km del poble de Viladamat, al vessant oriental d’una serralada d’escassa elevació, en un replà o minsa vall entre el puig Rodó i el puig Viader L’església de Santa Eulàlia és al centre del petit nucli, al costat del Mas del Batlle actualment només aquesta casa i el Mas Briolf són habitats Mapa 296M781 Situació 31TEG038647 Des de la rodalia de Viladamat un antic camí de terra porta a Palauborrell cal agafar-lo a mà…
Castell de Querroig (Portbou)
Art romànic
Situació El castell i la torre de Querroig són al cim del puig d’aquest nom, trifini entre els termes de Banyuls, Cervera i Portbou, al sector més oriental de la serra de l’Albera, a la divisòria entre l’Alt Empordà i el Rosselló, actualment frontera entre l’estat espanyol i l’estat francès La major part de les ruïnes pertanyen al municipi de Portbou, si bé el seu extrem septentrional correspon a Banyuls i Cervera Mapa 220M781 Situació 31TEG100987 Una vista de les ruïnes del castell J Todó-TAVISA Una vista de les ruïnes del castell F Tur Per arribar-hi cal agafar, des de la vila de Portbou,…
Castell de s’Avellana (les Masies de Roda)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell, enfilat damunt la penya, en una situació estratègica inqüestionable G Llop Les restes del castell de s’Avellana, es troben dins el terme municipal de les Masies de Roda, situades dalt un encimbellat turó de pedra, a l’extrem final d’una carena, i dominant sobre una part de la vall del riu Ter, i el pla que des d’allí arriba al castell de Savassona Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 332 x 44,6 —y 46,9 31 TDG 446469 Per a anar-hi cal situar-se a Roda de Ter des de Vic, i abans d’…
Sant Vicenç d’Enclar (Andorra la Vella)
Situació Vista aèria del puig d’Enclar, coronat per l’església i les restes de l’antic poblat que l’envoltava ECSA-TAVISA El conjunt medieval de Sant Vicenç d’Enclar és situat en un puig rocós, a l’entrada de migjorn de la vall d’Andorra la Vella, sobre el poble de Santa Coloma i davant la serra d’Enclar Tenint en compte el relleu, els escassos mitjans agropecuaris i les mínimes possibilitats d’expansió del poblat, cal pensar que l’enclavament de Sant Vicenç fou més estratègic que no pas econòmic, i segurament l’avituallament dels seus habitants es devia fer des d’Andorra la Vella o Santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina