Resultats de la cerca
Es mostren 1146 resultats
La pintura de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Fragment de pintura mural Dibuix del fragment de pintura mural amb el Sant Sopar, conservat al Museu Episcopal de Vic A Golobart El Museu Episcopal de Vic conserva un fragment de pintura mural núm 9 031 corresponent al registre inferior de l’absidiola sud de Santa Maria S’hi representa la Santa Cena darrere una taula rectangular hi ha asseguts vuit personatges, tots ells nimbats i vestits amb llargues túniques i mantells semblants a les togues romanes Al mig hi ha la figura de Jesús presidint i amb actitud de beneir amb la mà dreta, mentre que amb la mà esquerra dóna de menjar pa a un altre…
Mare de Déu de l’Assumpció (Bassella)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial del poble de Bassella, ara filial de la de Castellnou de Bassella ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció o de la Garrola és la capella del cementiri de Bassella És situada abans d’arribar al poble, venint de Ponts, al costat de la carretera de Ponts a la Seu d’Urgell, en un indret que quedarà negat per les aigües del pantà de Rialb JAA Mapa 34-12291 Situació 31TCG578523 Història El poble de Bassella, també anomenat el Pont de Bassella, és esmentat l’any 1084 com a límit d’una terra situada al terme del castell d’Aguilar El lloc sembla…
Castell i poble d’Aguilar (Bassella)
Art romànic
Situació Vista del notable conjunt de ruïnes d’aquest castell i del poble que l’envoltava, entre les quals hi ha els vestigis de la seva desapareguda església ECSA - F Tur El castell d’Aguilar de Bassella, amb les ruïnes de l’antic poble, és situat en un lloc encimbellat, a la dreta del riu Segre i al peu de la serra de Sant Marc Mapa 34-12291 Situació 31TCG573533 Per anar-hi s’agafa la carretera de Peramola fins a Tragó, i d’allí a Nuncarga Tot seguit es continua per la pista fins a arribar a Aguilar al cap de 8 km Davant de l’església que hi ha al peu del camí se segueix el trencall que va…
Santa Maria de les Llosses
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant F Tur L’església de Santa Maria de les Llosses, parroquial d’un grup disseminat, es troba enmig de la vall de les Llosses, en un petit serrat a mà dreta de la carretera de Ripoll a Berga, que travessa el terme, i pròxima a la riera del mateix nom Queda a uns 60 m de la carretera, des de la qual s’accedeix passats 20 m del punt quilomètric 11, a mà esquerra, vers tramuntana, on hi ha un camí que hi mena amb uns 150 m Mapa 293M781 Situació 31TDG261672 MAB Història L’església parroquial de Santa Maria de les Llosses, que adoptà el nom…
Santa Maria del castell del Far (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació Detall de l’excavació, on apareix el basament del suposat absis de la capella del castell Arxiu Gavín Santa Maria és el nom amb què es coneix la capella que hi hagué a l’interior del castell del Far Així doncs, tant la situació com l’itinerari que cal seguir per a arribar-hi són els mateixos que hem descrit per al castell Història És clar que la història de la capella de Santa Maria està directament relacionada amb la del castell Sembla que la primitiva capella devia correspondre a la primera fase d’existència del castell, al segle XI, i que es devia anar transformant, igual que el…
Sant Nicolau de Freixe o del Tretzè (Piera)
Art romànic
Situació Interior de l’església després de les restauracions efectuades l’any 1967 ECSA - M Raurich Aquesta capella, conjuntament amb les restes d’una torre annexionada a l’angle oest de l’església, és encimbellada dalt d’un turó proper a Can Freixe ara masia Capell, a la riba esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badore, al sector meridional del terme Mapa 35-15419 Situació 31TCF949932 S’hi pot anar des de Piera per la carretera que mena a Sant Sadurní d’Anoia passant pel Badorc Just al quilòmetre 7, 7, a mà dreta hi ha el trencall que, amb poc més de mig quilòmetre, mena al mas Freixe, prop…
Sant Vicenç de Castellar del Riu
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’absis, avui completament capgirat i transformat amb un sobreaixecat, l’obertura de la porta d’entrada i una finestra, exemple eloqüent de fins a quin punt hom pot arribar a deformar un edifici RViladés El terme de Castellar del Riu es troba ja al límit amb el Solsonès, al sector meridional dels Rasos de Peguera I Sant Vicenç de Castellar es troba a la dreta de la riera dels Porxos o de Castellar, al vessant de l’aigua d’Ora, a l’extrem de ponent de Campllong i una mica apartada de les cases de Castellar del Riu Aquesta església figura situada en el mapa del…
Can Gomis, a Monistrol, Força i Enllumenat SA i Forces Hidroelèctriques del Segre SA
Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…
Clients, arquitectura i art en la Catalunya modernista
Francesc Sardà i Ladico 1877-1912 Socis del Cercle del Liceu a la Peixera 1907 Carbó Barcelona, Cercle del Liceu RM Al tombant dels segles XIX i XX el desenvolupament capitalista havia arribat a tots els racons de l’economia catalana, de manera que en diferents sectors productius s’havien constituït fortunes que en part es van abocar en la construcció de magnífics edificis particulars i en la decoració d’estances privades d’estil modernista Al costat de multitud d’edificis de caràcter públic, la demanda privada d’obres modernistes per part de la burgesia catalana fou importantíssima per als…
Tolosa

Ajuntament de Tolosa
© Lluís Prats
Ciutat
Ciutat d’Occitània, al Llenguadoc, capital del departament de l’Alta Garona i de la regió administrativa d’Occitània.
És situada a les vores de la Garona, al camí natural que uneix les comarques mediterrànies amb la conca d’Aquitània La ciutat és centrada —bé que els ultrapassa— entre la Garona, a l’esquerra, i el canal del Migdia, a la dreta És un nucli industrial d’una gran importància, amb indústria química adobs, nitrogen, etc, mecànica, electrònica, tèxtil, del calçat, del paper i alimentària Tanmateix, la branca més important amb diferència és l’aeroespacial, que hi té un fort arrelament històric fou seu d’una de les primeres companyies d’aviació franceses, l’Aéropostale 1927-1933, i després de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina