Resultats de la cerca
Es mostren 41629 resultats
La presència humana permanent al continent antàrtic
La precarietat de les installacions antàrtiques Territoris de l’Antàrtida reivindicats per les diferents nacions i localització de les bases antàrtiques Actualment n’hi ha 69, pertanyents a 18 nacions D’aquestes 69, 42 funcionen durant tot l’any i 27 són ocupades només durant els mesos de l’estiu austral Editrònica, a partir de fonts diverses La Terra Australis meravellosa i habitada per criatures fantàstiques resultà un veritable fiasco per a l’arrogància de la nostra espècie Després de segles imaginant un gran continent austral, els paisatges desolats i les duríssimes condicions de vida…
Calp
Calp (Marina Alta)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al litoral que presenta els extrems de les serralades bètiques.
Penetren al terme les serres d’Oltà 586 m, límit occidental, i de cap Toix 299 m, prolongació de la serra de Bèrnia, la qual acaba en la curiosa cala estructural de Gasparet El penyal d’Ifac 332 m, un dels punts més interessants del litoral valencià, n’ha esdevingut símbol turístic i parc natural des del 1987 Al nord del penyal, enllaçat amb un doble cordó litoral que deixà un toll inferior, hi ha la platja de la Fossa, i al sud, la de la vila L’activitat marítima pesca, transport, contraban, afavorida per l’emigració general de la Marina, provocà, al llarg del segle XIX, un…
roda
Transports
Cadascun dels elements que, ultra sostenir un vehicle, el fan desplaçar sobre el sòl o en faciliten el desplaçament.
Les rodes dels carros i dels cotxes, primitivament de fusta, massissa o de botó i raigs, i proveïdes posteriorment de llanda de ferro, actualment van equipades amb pneumàtic carro Les dels vehicles automòbils, també originàriament de fusta i proveïdes de raigs i actualment metàlliques, massisses o buidades, anomenades llandes, i només en determinats models d’automòbils de raigs, i proveïdes de pneumàtic, poden assumir, ultra la funció de sostenir el vehicle, missions propulsores les rodes motrius o de direcció les rodes directrius i són els suports…
novel·la picaresca
Literatura
Nom genèric aplicat a un nombrós grup de novel·les en llengua castellana dels segles XVI i XVII.
Hom troba antecedents de material picaresc en les obres dels arxiprestes d’Hita i de Talavera, en l' Espill de Jaume Roig i sobretot en La Celestina de F de Rojas Però el gènere apareix pròpiament amb el Lazarillo de Tormes 1554 i assoleix els seus trets més característics en el Guzmán de Alfarache 1599, de Mateo Alemán, i la seva segona part 1604 Altres novelles importants són la Vida del Escudero Marcos de Obregón 1618, de Vicente Espinel la Historia de la vida del buscón llamado don Pablos 1626, de Quevedo, obra d’un llenguatge dens i hiperbòlic, de quadres satírics o burlescs, on l’…
sumeri
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua del país de Sumer, documentada des dels volts de l’any 3000 fins al 100 aC.
Com a llengua parlada, deixà segurament d’ésser en ús cap al 2000 aC Fins ara no ha estat possible de classificar-la en cap grup lingüístic Hom ha suggerit parallels —sense cap resultat apreciable, però— entre el sumeri i el turc, les llengües caucàsiques, el finoúgric i l’hurrita Llengua aglutinant no és flexional, al revés de les indoeuropees i les semítiques, el sumeri empra sufixos en el cas del nom, i prefixos, infixos i, en menor grau, sufixos en el cas del verb, que va al final de la frase, característica que conservaren també el babilònic i l’assiri, malgrat…
comissari de la inquisició
Història
Representant local dels diversos tribunals de la inquisició.
El primer esment del càrrec sorgeix el 1537, a València, quan, a causa de l’extensió d’aquell districte inquisitorial, el Consell de la Suprema i General Inquisició proposà el nomenament de comissaris a les ciutats amb seu episcopal per publicar edictes i prendre testimoniatges i ratificacions amb ajuda de notaris Els comissaris, en especial els qui depenien del districte de Barcelona, tendiren, en el decurs del s XVI, a convertir-se en petits inquisidors independents designaren notaris, algutzirs i d’altres oficials, i fins i tot d’altres comissaris Les concòrdies del 1568 intentaren de…
barri
Urbanisme
Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat.
El barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d’aquella subcomunitat urbana Qualitativament, la combinació d’un focus o més d’atracció centrípeta amb alguna barrera o franja de poc interès ciutadà delimita físicament un barri dins els seus límits correntment —però no necessàriament— en resulta una homogeneïtat dels qui l’…
balança de precisió
Física
Balança que, pel disseny, els materials i l’acurada construcció, fa possible la determinació de masses amb un grau elevat d’exactitud.
Per tal d’evitar que els possibles corrents d’aire afectin l’operació de pesar, i també per a protegir-la de la pols i de les variacions de temperatura, la balança resta tancada dins d’una vitrina , accessible pel davant o pels costats per a manipular-hi Generalment, inclouen també un mecanisme de palanques que permet d’incorporar els pesos des de l’exterior La majoria de les balances de precisió, i totes les destinades a l’ús analític són del tipus aperiòdic balança aperiòdica El canastró de la balança de precisió és construït d’aliatges lleugers, per tal que no es deformi…
infal·libilitat
Cristianisme
Prerrogativa de l’Església en virtut de la qual aquesta és preservada d’error en les matèries de fe que el magisteri jeràrquic proposa com a dogma.
La doctrina de la infallibilitat, fonamentada en el fet que —en Jesucrist— la veritat de Déu ha estat donada al món infalliblement és a dir, d’una manera escatologicodefinitiva, no fou sistematitzada sinó després de l’època postapostòlica, tot i que les referències a una “regla de fe” i a la successió apostòlica testimonien la vinculació de l’Església a la veritat A l’edat mitjana, l’ús de la paraula no és gens precís, i només en la polèmica conciliarista ss XIV-XV el seu sentit s’aproxima al que havia de tenir després, el qual fou reflexionat a partir de la reacció…
al·lèrgia alimentària
Patologia humana
Resposta anòmala de l’organisme que és causada per la ingestió de determinats aliments, en la qual intervé el sistema immunològic.
Pot estar mediada per la Immunoglobulina E IgE o per altres mecanismes immunològics Cal diferenciar les allèrgies alimentàries de les reaccions adverses als aliments d’origen no tòxic i on tampoc intervé el sistema immunològic, tradicionalment denominades intoleràncies als aliments, i que actualment s’anomenen reaccions d’hipersensibilitat als aliments no allèrgiques Estan descrits més de 70 allergògens alimentaris, però el 75% de les reaccions són degudes a un nombre limitat d’aliments ous, llet, peix, fruites seques, marisc i fruites, bàsicament Els símptomes d’…