Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
Vila fortificada d’Illa
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila d’Illa, on destaca l’església parroquial de Sant Esteve, reconstruïda totalment als segles XVII i XVIII ECSA - Jamin La vila d’Illa és situada en una de les terrasses alluvials de la riba dreta de la Tet, al límit ponentí de la comarca Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 37’ 12,6” E El poble d’Illa és 24 km a l’oest de Perpinyà, seguint la carretera N-116 PP Història El topònim Illa ad Yla és esmentat per primera vegada el 844 com un dels límits del monestir de Sant Climent de Reglella Apareix per segona vegada el 898, en la traducció llatina…
Sant Vicenç de Forques
Art romànic
Situació Església preromànica de marcada simplicitat, actualment molt malmesa ECSA - J Ponsich Aïllada enmig de camps, aquesta església és uns 600 m a l’est del poble de Forques, entre les carreteres de Vilamulaca i de Paçà Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 49,2” N - Long 2° 47’ 3,6” E Al costat de la Cooperativa Vinícola de Forques surt un camí que, entremig de vinyes, mena a les ruïnes de la capella en menys de deu minuts PP Història Per bé que no s’hagi trobat cap menció anterior al 1339 S Vicentius de Furquis , l’església de Sant Vicenç és un edifici genuïnament preromànic, la qual cosa…
Sant Quirc de Cànoes
Art romànic
Situació Interior de l’absis, decorat amb un bell ritme d’arcades sostingudes per columnes i capitells ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Quirc es troba en posició dominant al centre de la població de Cànoes Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 12,6” N - Long 2° 50’ 12” E La població de Cànoes és 6 km al sud-oest de Perpinyà Per a arribar-hi, cal prendre la carretera D-612 i, a la sortida de Perpinyà, a mà esquerra, la D-23, a la dreta del rec de Perpinyà Història El lloc és esmentat el 843, dins la donació que feu Carles ei Calb a favor del comte d’Urgell-Cerdanya, Sunifred, entre…
Sant Pere de la Cellera o dels Forquets (Argelers)
Art romànic
Situació Fragment de mur medieval molt cobert d’heura, que hom atribueix al mur sud de l’església ECSA - E Carreras Les restes d’aquesta església es troben a prop del mas Cónsul Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0” N - Long 3° 1’ 43,2” E Des de la carretera N-114, entre Argelers i Cotlliure, cal agafar a la dreta la carretera que porta al castell de Valmy Des d’aquest lloc cal seguir el camí de terra que porta al mas Cónsul JBH Història L’abadia benedictina de Sant Genís de Fontanes posseïa l’alou de la vila de Sant Pere, que era situada al veïnatge de la vila d’Argelers, segons un precepte…
Castell de la Llobera (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Vista de l’angle sud-est de les encara considerables restes del castell, cobertes, però, per la vegetació J Bolòs Del Castell de la Llobera o Casa forta de la Llobrera o Casa forta de la Barroca queden les restes d’una fortificació situades al veïnat de cases disperses de la Barroca, al cim d’un turó que s’alça sobre la riera, prop del mas Llobera Mentre per la banda de ponent, sota el mur del castell, hi ha un vessant inclinat, a la banda de llevant hi ha, gairebé sense cap desnivell, uns camps Mapa 295M781 Situació 31TDG684542 Des de Sant Esteve de Llémena cal seguir la carretera…
Sant Pere de Falgars d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la capçalera E Pablo L’església de Sant Pere de Falgars, situada en un dels llocs més pintorescs del Cabrerès, centra el petit veïnat que constitueix l’antic nucli de Falgars d’en Bas, que s’estén des de la carena de la serra de Cabrera, a ponent, fins a la llarga cinglera de Falgars, que domina a ponent la plana d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG637597 Per anar-hi cal agafar una pista forestal que surt d’Hostalets d’en Bas En mitja hora de pujada amb fortes marrades hom arriba al poblet de Falgars d’en Bas, on hi ha l’església És aconsellable un vehicle…
Necròpoli de la Neàpolis d’Empúries (Castelló d’Empúries)
Sarcòfags monolítics de pedra d’un taller de la Septimània amb acroteris, trobats a l’interior d’una de les cambres funeràries de l’església de l’antiguitat tardana X Aquilué Damunt mateix del sector septentrional del barri mariner d’Empúries, que començà a desocupar-se durant el segon terç del segle I i que s’havia abandonat completament els primers anys del segle II, i en el sector sense estructures que quedava més cap a l’W, es desenvolupà a partir del segle IV un cementiri que cal relacionar amb l’àrea portuària de la ciutat i amb el lloc de Sant Martí, que entre el final del segle III i…
Arqueologia funerària de la vall del Segre i el Pirineu Occidental
Pel que fa a l’arqueologia funerària, el que es conserva o allò de què es té notícia a les comarques occidentals de Catalunya reflecteix sens dubte la realitat del que hi devia haver al seu moment Prescindint de la ciutat de Lleida, l’únic jaciment de la cronologia que ens ocupa investigat científicament és el del Bovalar, a Seròs Segrià, del qual són ben coneguts la basílica paleocristiana i les troballes de mobles litúrgics, com també el poblat annex, que s’estudien en un altre lloc El conjunt, datat entre el segle IV i el començament del segle VIII, també tenia un notable conjunt d’…
semiologia
Música
Teoria general dels signes.
Terme derivat del prefix semio- del mot grec semeion , que significa ’senyal', ’símptoma' CS Peirce 1839-1914 i F de Saussure 1857-1913 són considerats els fundadors de la semiologia moderna anomenada semiòtica pels anglosaxons, disciplina que sempre ha estat molt relacionada amb la lingüística, la qual era considerada pel mateix Saussure com una part d’aquella En ser la llengua el primer sistema de signes, és natural que la semiologia general i altres de parcials hagin evolucionat fonamentalment a partir dels avenços assolits en la semiologia de la llengua La semiologia de la música…
Escola historiogràfica de Le Publicateur
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del segon quart del segle XIX (~1820-50).
Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…