Resultats de la cerca
Es mostren 3484 resultats
Sargantana gimnèsica
Morfologia La sargantana balear Podarcis lilfordi es va fragmentar en un gran nombre de subespècies en ocupar illots isolats de les Gimnèsies i presenta una notable variabilitat, que afecta les dimensions del cos, la coloració i el dibuix, amb freqüents formes melàniques Hom illustra la subespècie jordansi a dalt, melànica, i la subespècie gigliolii a baix, més verdosa i reticulada Javier Andrada A causa de la fragmentació de l’àrea que ocupa, constituïda, a més, per illots d’extensió reduïda, la sargantana gimnèsica presenta una variabilitat enorme en morfologia, coloració, disseny i…
De la siderúrgia a la metal·lúrgia
Les foneries o tallers de segona fusió Ferrocarrils de via estreta destinats a la línia de Barcelona-Clot-Sant Andreu, construïts per La Maquinista Terrestre i Marítima, Diccionario Industrial, C Camps i Armet Els esforços per a crear una siderurgia catalana estaven abocats al fracàs mentre es mantingués el sistema d’alts forns alimentats per mineral de ferro i foc de carbó d’hulla o de coc A Catalunya no hi havia ferro suficient, ni carbó de qualitat El que es mantenia i augmentava era la demanda de màquines i productes metallúrgics, la columna vertebral de tota industrialització L’empresari…
classe de localització
Fonètica i fonologia
En la terminologia de Trubeckoj, les variables articulatòries o acústiques dependents de la localització, el color, el timbre o la qualitat acústica.
Aquestes, serveixen per a definir, juntament amb unes altres variables, els sistemes fonemàtics de cada llengua en ordenar convenientment aquelles variables que hi són presents amb valor pertinentLes classes de localització depenen bàsicament de la posició anteroposterior de la llengua i de la prominència rellevant dels llavis Combinant els diversos valors diferencials d’aquestes dues escales surten vuit classes de localització pel que fa a les vocals, bé que cap llengua no n'empra, en general, més de quatre anterior agut, posterior greu, labialitzat bemoll, deslabialitzat sostingut, anterior…
mètrica

Mètrica grecollatina
Literatura
Tècnica de la versificació.
La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil ̆̆-, anapest - ̆-, crètic ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a resultat el vers…
Viktor Orbán

Viktor Orbán
© NATO
Política
Polític hongarès.
Es graduà en dret a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest el 1987 i amplià estudis el 1989 a la Universitat d’Oxford El 1988 fundà el partit liberal FIDESZ acrònim en hongarès d’ Aliança de Joves Demòcrates , al capdavant del qual es manifestà activament a favor de la dissolució del règim comunista, l’adopció de l’economia de mercat i de la democràcia pluralista i la integració a l’Europa occidental Elegit diputat del nou Parlament democràtic hongarès el 1990, el 1994 integrà al FIDESZ la dreta conservadora hongaresa Després de guanyar les eleccions el 1998 en coalició amb el Fòrum…
François Hollande

François Hollande
Política
Polític francès.
Llicenciat en dret per la Universitat de París, diplomat per l’Institut d’Études Politiques i per l’École des Hautes Études Commerciales HEC el 1975, l’any 1980 es graduà per l’École Nationale d’Administration ENA Ingressà al Parti Socialiste PS el 1979 i esdevingué conseller econòmic de François Mitterrand Ascendí en la jerarquia del partit, i el 1995 fou portaveu de Lionel Jospin i del PS a l’Assemblea Nacional El 1997 fou nomenat primer secretari del partit, càrrec que ocupà fins el 2008, que fou succeït per Martine Aubry Fou diputat pel departament de Corresa 1988-93 i a partir del…
cinema colombià
Cinema produït a Colòmbia.
Després d’uns orígens estrictament documentalistes, el cinema colombià visqué un dels seus millors períodes durant la dècada dels anys vint, gràcies a títols com La María 1921 d’Alfredo del Diestro, Aura o las violetas 1922 dels germans Di Domenico i, sobretot, Alma provinciana 1926 de Félix J Rodríguez Condicionada per la irrupció del cinema sonor, la indústria es limità a la producció d’actualitats documentals durant la dècada dels anys trenta, fins que Al son de las guilarras 1938 d’Altberto Santana donà peu a un nou període caracteritzat per les comèdies musicals Dotat d’una consciència…
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…
sargantana
Sargantana: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e vetebrats, cl rèptils
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de saures de la família dels lacèrtids, de dimensions inferiors a les dels llangardaixos, que pertanyen a diversos gèneres, com Lacerta, Psammodromus, Acanthodactylus, Algyroides i Podarcis (sargantanes de paret).
Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana comuna…
Jordi Cadena i Casanovas
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Cursà estudis de dret i periodisme i participà en grups de teatre universitari i independent abans d’introduir-se en el cinema sota el mestratge de Krzysztof Zanussi, gràcies a una beca d’estudis a Varsòvia, i de Pere Portabella, en els cursos que aquest impartí a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’Institut del Teatre de Barcelona D’aquesta època daten els seus primers curts, Sunya i Impasse 1970, en l’òrbita d’influència del final de l’Escola de Barcelona Des del 1972 desenvolupà una contínua i abundant producció de documentals sobre exposicions, artistes i àmbits creatius diversos arts…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina