Resultats de la cerca
Es mostren 1187 resultats
Joan Andrés i Morell
Història
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…
, , ,
Arnau de Vilanova
Inici del De somniorum interpretatione, d’Arnau de Vilanova, en un incunable de l’any 1485
© (BC) Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Historiografia catalana
Medicina
Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.
Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…
, ,
Jaume II de Catalunya-Aragó
Jaume II de Catalunya-Aragó, el Just, en una miniatura del Llibre Verd
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Rei de Sicília (Jaume I: 1285-95), comte de Barcelona i rei d’Aragó i de València (1291-1327) i de Mallorca (1291-95).
Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En…
,
Santa Maria de Costoja
Situació Vista aèria d’aquesta important església que presideix el nucli històric de la vila de Costoja ECSA - Camara JP Joffre L’església parroquial de Santa Maria presideix el petit agrupament de cases que formen la vila de Costoja Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 22′ 8″ N - Long 2° 39′ 7″ E Per a arribar a Costoja, si es parteix d’Arles, cal agafar la carretera D-115, i després d’haver fet un recorregut d’uns 5 km, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera D-3 que porta a Costoja després d’haver passat per Sant Llorenç de Cerdans També s’hi pot accedir per la carretera GI-503, que…
L’estructura de la societat noble d’Osona
Art romànic
Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…
Castell d’Olèrdola
Art romànic
Situació La fortalesa segons un gravat de l’obra Voyage pittoresque et historique de l’Espagne d’A de Laborde El castell es troba situat en el punt més alt del recinte olerdolà, que és alhora el sector més meridional del conjunt SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF920733 Història La història del castell d’Olèrdola està íntimament lli— gada a la de tot el conjunt monumental de l’acròpoli Segurament fou el comte Sunyer qui, vers el 929, edificà un castell sobre les ruïnes de l’antiga fortalesa romana, en el sector més meridional i més elevat del recinte Aquest castell, juntament amb la ciutat d’…
Sant Jaume de Sant Cristòfol, abans Sant Cristòfol de Salinoves (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Façana de ponent, on hom pot veure la porta actual al centre, fruit d’una reforma tardana ECSA - JA Adell L’església de Sant Cristòfol, ara dedicada a sant Jaume, és al centre del petit nucli de cases, abandonades, del poble de Sant Cristòfol Mapa 34-12291 Situació 31TCG469561 Per a anar-hi, cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Folquer, que en 7 km de recorregut, passant pel mas de Perdiguers, on es troba amb la pista que puja des del Molí Nou del Rialb, arriba a Sant Cristòfol JAA Història Aquesta església fou seu d’un priorat o petita casa monàstica dependent…
Santa Maria de Palau (Gurb)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, al mur de la qual encara és visible una part important del parament romànic M Anglada Amb el nom de Palau —capella de Palau, serrat de Palau, Comella de Palau, Vilar de Palau, etc— és conegut encara avui un sector extremer del municipi de Gurb, situat vora el riu Ter, allí on el riu capgira la seva orientació de nord a sud per prendre la de llevant Allí, al fons del pla, es troba l’església prop de la confluència del riu Ter amb el Gurri i en un apèndix que el gran terme municipal de Gurb forma entre els municipis de Masies de Voltregà i Manlleu…
Gaspare Luigi Pacifico Spontini
Música
Compositor i director italià.
Vida Inicià els estudis musicals a la vila de Iesi Ancona i el 1793 entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, on fou alumne de N Sala i G Tritto El 1796 estrenà la seva primera òpera a Roma, i, després de sojornar a Nàpols i Venècia, entre el 1799 i el 1801 treballà a la cort de Palerm Durant els mesos següents visqué en diverses ciutats italianes, i el 1803 es traslladà a París Un any més tard començà a representar les seves obres a l’Òpera Còmica, teatre que li tributà importants èxits El 1805 entrà a la cort imperial com a compositor de cambra, i al cap de dos…
teatre d’òpera
Música
Edifici destinat a la representació d’òpera.
Si bé els primers teatres permanents es bastiren a Grècia a partir del segle IV aC, i després a Roma, el llarg període de l’Edat Mitjana suposà un total trencament amb la tradició constructiva i l’ús dels teatres Així, l’origen del teatre d’òpera cal situar-lo en el Renaixement italià i en el canvi de localització dels espectacles, dels espais públics -carrers o places- als espais privats -patis o salons dels palaus-, amb muntatges efímers, fins que es produí l’especialització d’un espai propi i permanent per a la funció L’edifici havia de congregar el públic de manera adequada i permetre el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina