Resultats de la cerca

Normalment, les colleccions de trops van unides amb les de les proses, i fins i tot mesclades d’acord amb la disposició amb què els texts han d’ésser interpretats Moltes vegades els trops són inserits en els llocs corresponents dels graduals

Vida Alumne de F Fenaroli al Conservatorio di Santa Maria di Loreto a Nàpols, el 1772 fou nomenat organista de la catedral de Torre Annunziata L’any 1781 estrenà la seva primera òpera Montezuma al Teatro San Carlo de Nàpols amb un notable èxit, i a partir d’aquest moment les òperes de Zingarelli foren representades als principals teatres italians, en particular a Milà i Torí El 1790 es traslladà a París, però l’ambient revolucionari el feu tornar a Itàlia i el 1794 fou nomenat mestre de capella de la catedral de la Santa Casa a Loreto Ancona Aquí escriví l' Annuale di Loreto , un cicle de…

Vida Estudià composició amb Paul Le Flem i E Varèse al mateix temps que cursava els estudis universitaris de literatura a la Sorbona Fou professor en aquest centre des del 1928 al 1942 Fundà el 1936, amb O Messiaen, D Lesur i Y Baudrier, el grup Jove França, en reacció al Grup dels Sis Fou director musical de la Comédie-Française 1945-59 i professor al Conservatori de París 1966-70 Jolivet s’interessà especialment pel gènere concertant, del qual deixà uns exemples notables, com ara el Concert per a ones Martenot 1947, peces per a trompeta, percussió, violí o piano La seva música, atonal, és…

Vida El 1676 formava part del cor de la catedral de Langres, on estudià sota la direcció de Jean-Baptiste Moreau Sembla que poc després viatjà a Itàlia, però les dades que es tenen sobre aquest fet són molt vagues El 1699 tocava el contrabaix a l’orquestra de l’Òpera de París tan excellentment que fou designat "simfonista del petit cor" Adquirí una sòlida reputació com a professor, i entre els seus alumnes es trobaven les filles de François Couperin El 1721, juntament amb el seu nebot, François Boivin, fundà una botiga de música a París que assolí un prestigi notable Tot i que Montéclair no…

Des del segle XV, la vida musical d’aquesta ciutat ha girat a l’entorn dels seus orgues, època en què es té notícia de la construcció del primer, fins el 1877, moment en què es creà la plaça d’organista i mestre de capella a l’esglé-parroquial Entre els qui van exercir aquest càrrec, cal esmentar Esteve Guiu, que en fou titular entre el 1775 i el 1824, i, ja al segle XX, Miquel Mas, Josep Armengou i Marià Miró i Alsina Berga té una notable tradició musical i força músics, molts dels quals relacionats amb La Patum Joaquim Serra i Farriols 1833-1905, que contribuí a dignificar-ne la música…

Ocasionalment es pot referir a un moviment o, fins i tot, a una part d’aquest, si té les característiques anteriors Fins ben entrat el segle XX, el sextet-octet fou el grup de vent més important per la qualitat de les obres que se li encomanaren Les peces de WA Mozart i L van Beethoven, entre d’altres, constituïren un repertori d’un nivell inusual per a un dels grups coneguts com a harmonie El fet que fossin sextets o octets, així com la composició d’aquests grups, depenia de les situacions concretes Mozart compongué la seva serenata KV 375 en versió de sextet 1781 i d’octet…

Esquema 1 - forma ritornello barroca © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta forma fou característica del primer moviment -i sovint del tercer- del concert barroc El contrast instrumental derivat de l’oposició entre l’orquestra i el solista està subratllat per les diferents funcions formals que assumeixen el ritornello i l’episodi En efecte, el ritornello és la part temàtica i harmònicament estable tot i que en ocasions també pot modular, com en el cas del concert op 8, núm 8, RV 332, de Vivaldi, mentre que l’ episodi , també anomenat simplement ’solo’, té un caràcter modulant i és…

Situació Vestigis d’aquest despoblat, situat en un esperó que domina pel sud el barranc de Vallcarreres ECSA - J Bolòs Aquest despoblat és emplaçat en una petita elevació del mateix nom situada a la falda de la serra que tanca la vall, a la part meridional del terme, vora la carretera N-211 i a 4 km del poble de Torrent Domina pel sud l’entrada al barranc de Vallcarreres Mapa 31-16415 Situació 31TBF781915 Història No hi ha referències històriques segures sobre l’indret Per la situació sembla que es pot identificar amb el lloc que R Pita anomena Torralba, si bé la partida d’aquest nom es troba…