Resultats de la cerca

La primera notícia que es coneix del lloc de Peracalç correspon a un document datable entre el 1057 i el 1059, en què el comte de Pallars Sobirà Artau I i la seva muller Llúcia donaren al monestir de Santa Maria de Gerri la parròquia de Petracalce amb la seva església i els alous de Miró Borrell i Ramon Miró que tenien “ in ipso monte de Perella vel de Petracalci ” L’1 de juny de 1071, els marmessors de Ramon Miró —segurament el mateix Ramon Miró del document anterior— donaven a Santa Maria de la Seu els alous que el difunt tenia al terme del monte Perela , al terme del castell de Tella, i l’…

Tot i que un document del 999 sembla esmentar-la, la primera menció directa de l’església és del 1029, any en què Gigo i els seus fills permuten amb el monestir de Sant Cugat del Vallès un alou al terme de Lavit, dins el comtat de Barcelona, que limita a ponent amb terra de Sant Julià, la qual cosa dona a entendre l’existència en aquesta data de la capella Torna a aparèixer documentada l’any 1093, en un establiment que feu el monestir de Sant Cugat als germans Guilamany, Albert i Mir d’un alou situat al terme de Lavit, prop de Sant Julià L’església pròpiament dita s’esmenta l’any 1144 en un…

El primer esment que tenim de l’indret és de l’any 1058, en les indicacions de les afrontacions del castell de Cabrera d’Anoia Al segle XII el castell va pertànyer als Castellet El 1149 Bertran de Castellet llegà el castell al seu germà i un altre Bertran de Castellet cedí el castell el 1195 al seu fill Bernat Uns anys després Pere de Puig-roig cedí a la comanda de l’orde de l’Hospital els seus drets que tenia al castell, que li provenien de la divisió de béns que havia fet Guerau de Lavit El 1202, però, el castell pertanyia a Arbert de Pierola, el qual el cedí al seu fill Arbert En una època…

Església parroquial de la població, esmentada des de l’any 959, en què Ailo, vídua i donada, amb l’acord dels seus fills, va donar a l’església d’Elna l’alou que posseïa al Rosselló, amb l’església que hi havia a Tresserra, dedicada a sant Sadurní En algunes obres s’afirma que aquesta església és romànica, o bé que té l’absis romànic Es tracta d’un edifici d’una nau i un absis semicircular al cantó de llevant Actualment és del tot cobert d’arrebossat i encalcinat modern, tant per dins com per fora, de manera que no és possible precisar amb certesa quins serien els elements romànics que pot…

L’església de Sant Martí de Capolat, situada a l’antiga Vall de Lord i al comtat d’Urgell, pertanyia a la jurisdicció del bisbat d’Urgell Sant Martí fou una de les primeres esglésies preromàniques de la comarca la seva estructura fou modificada al llarg dels segles XVII i XVIII i avui l’edifici no conserva cap testimoni de la seva obra romànica Situada a 1 287 metres d’altitud dins l’antic terme del castell de Capolat, formava part inicialment de l’antic comtat d’Urgell i posteriorment passà a engrossir els dominis de la casa comtal de Cardona el segle XVII el lloc de Capolat formava part de…

Aquesta església fou la primitiva parròquia de Vernet Es trobava separada vers el nord del nucli de la vila de Vernet, aigües avall de la ribera de Cadí, al seu marge esquerre En aquest paratge, dit de Sant Sadurní de Vilallonga, ara hi ha el mas Mauri o Clos de Pomers i no sembla que hi quedin vestigis del temple medieval L’any 874 fou celebrat un judici a l’església de Sant Sadurní de la villa Vernetum , en el qual Llorenç, de Canavelles, va poder demostrar que no era serf fiscal, enfront del mandatari del comte Miró Es tracta de la primera notícia de l’església L’any 1025 Berenguer, bisbe…

Vida Molt probablement es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat El 1756 entrà a la comunitat dels jerònims del monestir d’El Escorial, i un any després prengué l’hàbit de jerònim Dotat d’unes excellents qualitats per a la música, demostrà la seva perícia en el violoncel i el contrabaix, a més de l’orgue i el violí, i també destacà per la musicalitat de la veu El 1773 fou nomenat corrector de cant L’interès per la interpretació i la tècnica del cant pla quedà palès en el seu tractat Arte del canto llano en compendio breve y método muy fácil para que los particulares que…

Fou alumne de GB Martini i inicià la seva carrera musical com a cantant Se sap que el 1775 intervingué com a tenor en una representació operística a Parma, però sense èxit El 1776 compongué la seva primera òpera, Il convitato di pietra , estrenada a Praga i, al cap de poc temps, representada en diverses ciutats europees El 1780 es traslladà a Viena, on fou nomenat director de l’Òpera Italiana, càrrec que mantingué fins el 1787 Aquest darrer any acceptà el lloc de mestre de capella de la cort de Magúncia Entre el 1793 i el 1806 fou mestre de capella a la cort de Berlín i director de l’Òpera…

Començà a tocar el piano a quatre anys, i el 1949 ingressà al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on finalitzà els estudis amb les medalles d’Or i de Plata El 1954 quedà finalista en el Concurs Internacional de Piano de Ginebra i inicià la carrera de concertista Posteriorment aprofundí els estudis musicals amb B Siki i R Hauser El 1960 es traslladà a Siena per assistir als cursos de G Agosti i A Cortot i dos anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Piano de Viena, i rebé el Reife Prüfung de la Musik Akademie de Viena amb la màxima qualificació El 1966 obtingué…

Se sap que el seu pare era músic a la cort d’Olomouc i alguns estudiosos situen Gottfried Finger a Munic el 1682 No es coneixen dades certes de la seva vida abans que emprengués un viatge a Anglaterra, cap al 1686 Allí fou contractat, el 1687, com a instrumentista estranger al servei de la capella musical de Jaume II, a qui dedicà la seva primera collecció de sonates per a diversos instruments publicades a Londres el 1688 A partir dels anys noranta sobrevisqué com a compositor independent i participà activament en la vida musical londinenca oferint concerts setmanals i escrivint música…