Resultats de la cerca

Santiago Rusiñol 1861-1931 Fragment de Novella romàntica 1902 Oli Barcelona, Museu d’art Modern-MNAC MNAC El Modernisme artístic pròpiament no cristallitzà fins als anys noranta, però l’afany d’innovació que li dóna cos no va aparèixer de sobte sinó que en el món artístic català ja començaven a haver-hi símptomes de trencament amb els estils convencionals des de començament dels anys vuitanta i fins i tot abans En el camp de la pintura aquest apunt de renovació vingué de la mà dels pintors luministes que, arrelats en la tradició recent del millor Fortuny, introduïen un element essencial en…

El Modernisme espanyol L’etiqueta de «generació del 98» amb què es va voler caracteritzar una «facció» del Modernisme hispànic ha perjudicat considerablement la comprensió d’aquest moviment L’espanyolisme que porta implícita la referència al «desastre» ha impedit contemplar-lo en el marc de la literatura occidental, en el qual sorgí i es desenvolupà Així, la natural inserció en el context europeu es va tenyir de notes negatives i fou qualificat de cosmopolitisme, gallicisme o, fins i tot, escapisme Portada de Renacimiento Madrid, 1907, dirigida per Gregorio Martínez Sierra, revista en què…

El rebost de la taigà A la taigà septentrional, els suplements tradicionals a la carn i el peix, que eren els aliments bàsics, havien estat els fruits boscans, les arrels i els líquens, mentre que a la taigà meridional es valoraven més els fongs, les falgueres i les plantes herbàcies susceptibles de ser menjades en amanida, el càmbium dels arbres i fins i tot algunes plantes aqüícoles com l’arròs salvatge Avui dia encara s’utilitzen moltes espècies vegetals del bioma, tant com a aliment com per a fer begudes o amb finalitats medicinals Les amanides i les verdures boscanes Potser la més…

Els primers humans pròpiament dits Homo erectus Els canvis que se succeeixen en el transcurs del temps en Homo habilis , amb un conjunt de formes de transició a l’est africà, donarà lloc a H erectus , un homínid amb una grandària corporal superior, una bipèdia més eficient, un cervell molt més gran, una cultura més complexa i interpretable com a adaptació, amb llocs d’habitatge més o menys permanents, i una dependència alimentària més centrada en la carn, probablement obtinguda en caceres La difícil delimitació de l’espècie Les troballes corresponents a Homo erectus es localitzen en indrets…

El territori Vista aèria del Papiol, amb el castell, que acomplia una funció estratègica com a enllaç entre la vall del Llobregat, que dominava, i el Vallès proper ECSA - J Vidal El Baix Llobregat és marcat fonamentalment pel riu que li dona el nom i del qual comprèn la vall mitjana i baixa, des del congost del Cairat, al peu de Montserrat, fins a la Marina Una de les característiques històriques de la comarca és haver estat un pas natural de penetració cap a l’interior de Catalunya i cap a les comarques veïnes El riu no ha representat mai cap obstacle per a aquesta comunicació, ni en el seu…

La repoblació carolíngia En el primer moment de la invasió sarraïna es degué produir una certa despoblació del Bages naturalment no tenim cap dada, ni documental ni arqueològica, que permeti valorar el grau de despoblació que llavors es produí Molt més important devia ésser la segona onada emigratoria que ocasionà la repressió d’Abd al-Rahman I a la vall de l’Ebre, després de l’expedició de Carlemany a Saragossa el 778, i que produí una forta emigració d’hispans que s’havien adherit al monarca franc pensant en un alliberament definitiu que no es donà Creiem que els bagencs, implicats o no,…

Introducció En la consolidació del nou comtat d’Osona tingué molta importància la restauració de l’antiga seu episcopal, obra del comte Guifré, el qual des d’un principi es decantà per la restauració de l’antic bisbat, al marge dels d’Urgell, Girona o Barcelona Des de l’entrada dels carolingis a terres catalanes les seus episcopals antigues s’incorporaren a l’arxidiòcesi de Narbona, ja que l’antiga metròpoli de Tarragona estava en mans dels musulmans, per això el comte Guifré sollicità del metropolità narbonès, l’arquebisbe Segebod, la creació de la nova diòcesi o restauració de la d’Osona en…

Els bisbes de Girona en època carolíngia El primer bisbe de la restauració carolíngia fou Adaülf 778-788, que era d’origen got Havia obtingut de l’emperador Carlemany un precepte que li atorgava la possessió de la vila de Bàscara El seu successor Valaric n’obtingué investidura en el judici presidit pel comte palatí Ragonfred i per l’arquebisbe de Narbona Nifridi Aquests dos personatges i el seu seguici havien vingut al comtat de Girona en qualitat de missi dominici , enviats senyorials, en virtut dels quals s’establia el capitular referent al regiment del regne franc Una mala transcripció i…

Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de…

Navarro, F 1969-70  Enterramiento tardorromano en Montferri Tarragona , “Boletín arqueológico” Tarragona, època IV, pàg 127 Navarro Sáez, Rosario 1980 Los mosaicos romanos de Tarragona , resum de la tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985* L’église de Santa Margarida du Prieuré de Sant Genis de Rocafort, Martorell Barcelona , “Bulletin de Liaisons”, pàgs 10-12 Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985 La secuencia estratigráfica de la necrópolis de Santa Margarida , “Actas del I Congreso nacional de arqueología medieval”, Osca, pàgs 435-452 Navarro…