Resultats de la cerca

Portada de Santa Maria, la seu de Manresa El millor testimoni de l’embranzida de la ciutat de Manresa a la primera meitat del segle XIV és l’antiga església canonical de Santa Maria, coneguda des d’aquesta mateixa centúria com la Seu a causa de les seves dimensions catedralícies En va ser el tracista i primer mestre major Berenguer de Montagut, que també va projectar el convent del Carme de Manresa i, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar La traça d’aquesta portada, oberta al mur nord, segueix un patró que retrobem a les portades laterals de Santa Maria del Mar ECSA - G Serra…

Unitats litològiques del Cretaci inferior, a les unitats sudpirinenques superiors, i les seves correlacions Maber, a partir de diversos originals de Pierre Souquet A la conca pirinenca la superseqüència del Cretaci inferior s’estén des del Valanginià fins a l’Albià mitjà, això és des d’aproximadament 138 milions d’anys, començament del Valanginià, fins a una data posterior a 113 milions d’anys, començament de l’Albià, probablement als volts de 105 milions d’anys Aquest cicle té, doncs, una durada d’uns 30 milions d’anys Els seus límits inferior i superior, vénen assenyalats per…

La diòcesi Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Esglésies del Solsonès anteriors al 1300 L’organització diocesana del Solsonès no té cap complicació Tota la comarca depengué sempre de la diòcesi d’Urgell, tot i que la relació de parròquies de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell no precisa els límits meridionals A migjorn de la parròquia de Solsona només hi consta la sufragània de Joval Això va fer creure a mossèn Serra i Vilaró que la resta del territori a migjorn de Joval, per…

El domini musulmà de l’Empordà no s’acomplí, com s’ha vist, fins al període dels anys 717-718 al 720, força més tard que a la major part de la resta de Catalunya La ciutat de Girona es lliurà al poder dels francs l’any 785 per voluntat i iniciativa dels seus habitants L’esdeveniment evidencia que ja devia fer temps que el poder àrab hi era purament nominal Si aquest domini era poc efectiu en una ciutat important i estratègica com Girona al darrer quart del segle VIII, menys encara ho havia d’ésser a les terres situades més al nord, a l’Empordà, amb un poblament bàsicament rural, de petits…

L’espai de l’alta muntanya Quan es parla de les altes muntanyes del món cal destacar les grans diferències ambientals, i també culturals, que hi ha entre elles La latitud, l’allunyament de les influències oceàniques, l’altitud i l’orientació preferent dels grans eixos de plegament són alguns dels factors que expliquen la gran diversitat de muntanyes que hi ha al món L’origen de les serralades Les grans serralades, com els Andes, les Muntanyes Rocalloses, l’Himàlaia i les muntanyes de l’Europa central i la Mediterrània són el resultat de moviments tectònics que deformen grans acumulacions…

Situació i presentación El Barcelonès, format per cinc municipis, té una superfície comarcal de 144,72 km 2 , molt per sota de qualsevol altra comarca catalana Comprèn el territori estès entre la Mediterrània i la Serralada Litoral, en el tram de la serra de Collserola Limita al S i a l’W amb el Baix Llobregat, al NW i al N amb el Vallès Occidental, també al N amb el Vallès Oriental, al NE amb el Maresme, i al sector de llevant amb la mar Barcelona, "cap i casal de Catalunya", la ciutat "de riu a riu estesa", com ja la veia Verdaguer, el principal motor impulsor de la realitat catalana, és…

L’aire que respirem El planeta Terra és el lloc on viuen milers de milions d’organismes que neixen, creixen i es reprodueixen gràcies als productes que han sabut aconseguir del medi Però, què hi permet la vida i el manteniment de les funcions vitals de tots els éssers vivents Doncs, les substàncies nutritives obtingudes del sòl o dels animals Però no solament això L’escalfor i la llum del Sol També, però no n’hi ha prou Invisible, impalpable, lleugera i absolutament indispensable, una mescla de gasos ens dóna vida cada vegada que penetra dins el nostre cos acomplint el procés de la respiració…

L’atmosfera, el nostre medi Un dia qualsevol de primavera, per exemple, el 13 de maig de 2007, la informació meteorològica de la televisió pública catalana mostrava un mapa sinòptic del temps amb una depressió al sud de les illes Britàniques Un front fred escombrava lentament la península Ibèrica A causa d’aquesta situació, a l’est de la península el vent era de component sud A la imatge del Meteosat, el presentador assenyalava com els vents del sud, carregats d’humitat, topaven amb les grans serralades del sistema Ibèric i els Pirineus, i condensaven formant núvols La informació i les…

Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…

La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Ucraïna és formada per un basament de roques cristallines granit i gneis recobert de materials sedimentaris, anomenat massís ucraïnesovolinià, el qual s’estén en direcció NW-SE des de la vall del Horin fins a la mar d’Azov i aflora a la regió de Volínia Sobre aquest sòcol s’estenen un conjunt de planes que ocupen la major part del territori i constitueixen l’extrem meridional de la gran plana russa, que ací ofereix diverses regions força diferenciades La muntanya solament ocupa una petita part a l’W i a l’extrem S de Crimea Així, hom…