Resultats de la cerca

Situació Façana de ponent de l’església, rematada per un alt campanar d’espadanya, amb dos pisos de finestres, d’arcades força singulars, tant per l’estructura com per les mides J Bonell L’església parroquial de Santa Maria es dreça al bell mig de la vila d’Agullana, a la plaça de l’Església Mapa 220M781 Situació 31TDG875936 El principal accés a la vila d’Agullana és la carretera local que surt de la N-II i que s’agafa —anant en direcció a la frontera— uns 2 km abans d’arribar a la Jonquera el recorregut des de la N-II a Agullana és de 2, 5 km Una altra carretera local porta a Agullana des de…

Situació Vista aèria del poble de Cruïlles, amb la torre mestra del castell, erigida actualment al mig de la plaça del poble J Todó-TAVISA La torre mestra del castell de Cruïlles és situada actualment al mig de la plaça de la Torre del poble, al centre i al punt més enlairat de la població, vora el temple parroquial Mapa 334M781 Situació 31TEG010450 Venint de la Bisbal, des de la carretera, hom ja veu el poble de Cruïlles i, al seu cim, la torre Podem entrar pel carrer de la Bordeta, arribar fins a la plaça de la Creu, donar la volta pel carrer del Gessamí i entrar amb cotxe fins a la plaça…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca d’Osona amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb la denominació d’Osona, coneixem la comarca de la Depressió Central Catalana que comprèn quatre unitats o subcomarques ben diferenciades la Plana de Vic, el Lluçanès, el Collsacabra o Cabrerès i les Guilleries Aquesta unitat comarcal, presenta un relleu molt diferenciat, per causa de l’erosió diferencial que s’ha exercit sobre els sediments terciaris de la Depressió Aquests relleus emmarquen una plana central, zona de pas entre els Pirineus i el Vallès Oriental, que…

Situació Planta, a escala 1200, de l’església, molt modificada, amb una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular G Orriols El petit poble de Santa Maria de Vilalleons es troba situat al cantó meridional del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, vora les petites muntanyes que tanquen ja la Plana de Vic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,5 —y 38,1 31 tdg 435381 S’hi va per una carretera local que surt de Sant Julià de Vilatorta, vers migjorn, població de la qual dista uns…

L’escola de la Catedral La producció literària del primer bisbe conegut d’Urgell, sant Just, autor d’un comentari al Càntic dels Càntics i d’un sermó en honor de sant Vicenç, recordat per sant Isidor en el De viris inlustribus c 24, fa pensar en l’existència d’una escola catedralicia urgellitana com les que hi havia contemporàniament en altres seus episcopals visigòtiques Malauradament, els escrits del bisbe Fèlix que tanta llum haurien pogut proporcionar sobre la continuïtat de la mateixa escola al segle VIII no ens han arribat, ja que foren destruïts a posta per tal d’evitar la difusió de…

Situació Vista aèria de les ruines del castell de Palafolls ECSA - J Todó Les restes del castell de Palafolls es troben, a una alçada de 158 m, al cim d’una petita serra que s’estén de NW a SW, a la riba dreta de la Tordera i dins Factual terme municipal de Palafolls Mapa 38-14365 Situació 31TDG6776147 S’arriba a les ruines d’aquest castell, molt visible des de tot arreu, des del quilòmetre 685,5 de la carretera N-II, per una pista que porta pel mas Carbó, proper a una urbanització homónima, i que va a parar al castell després d’un recorregut d’uns 2 km PBM Història Els Palafolls AFE…

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, refeta durant les restauracions de l’any 1974-79 A Lajarín L’església de Sant Feliu, coneguda popularment per Sant Feliuet, és situada al cimal d’un petit turó que aflora prop de la carretera que, sorgint de la d’Avinyó a Vic, mena a l’Estany, al sector nord-oriental del terme Long 2°05’59” - Lat 41°53’30” Hom hi va per la carretera que enllaça l’Estany amb la que, amb origen a Avinyó, mena cap a Vic Poc després del quilòmetre 12 d’aquesta carretera hom troba, a mà esquerra, el trencall que porta a la capella, ben visible, situada a uns…

Situació Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de llevant Aquesta foto fou feta la primavera del 1978, durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es troba dintre el recinte del que era el castell de Sallent Història Sembla que inicialment fou l’església parroquial del terme, però aviat perdé aquesta categoria per esdevenir capella castellera Passà del domini comtal als senyors del castell, al monestir de l’Estany i finalment al bisbe de Vic El lloc és documentat des del 955 i l’església apareix esmentada el 1022, sota l’advocació de Sant Esteve, quan la…

Dins el nucli urbà de la ciutat de Tarragona s’han realitzat, des dels anys setanta ençà, un conjunt d’excavacions arqueològiques en les quals s’han pogut documentar nivells estratigràfics i diversos elements corresponents a l’època medieval Aquestes intervencions, que es descriuen a continuació, són les que han estat realitzades en diversos indrets de la ciutat i que no van lligades a cap edifici estudiat monogràficament Excavacions a la plaça Rovellat Restes aparegudes a les excavacions dels anys setanta a la plaça Rovellat, un espai que a l’edat mitjana constituïa una part del barri jueu…